Mir, Alaphilippe, Sordo, Bou, els nous veïns i col·legues del Rubius

Les xarxes socials són tan perverses, tant, que fins i tot són capaces de convertir en notícia del dia el que passa des de fa un munt d’anys i porta dècades sent indiferent a milions d’espanyols. N’hi ha hagut prou que l’últim dels ‘youtubers’, Rubén Doblas Gundersen, àlies El Rubius, amb 39,5 milions de seguidors i, diuen, uns ingressos pròxims als cinc milions d’euros, airegi, a les seves xarxes, que viu a Andorra, perquè el món dels guapos, els glamurosos, el ciberespai, descobreixi que el petit país és un refugi fiscal on estalviar-se uns quants impostos i disfrutar, gairebé plenament, de tots els guanys.

Ara que el món sap que personatges com Willyrex, Lolito, Vegetta777 i El Rubius estan instal·lats a Andorra és quan molts es posen les mans al cap i pensen que què murris, aquests sí que en saben. Però els que en saben, saben que bona part dels millors pilots de MotoGP, gairebé tot el pilot del ciclisme, un munt de tennistes, golfistes, jugadors de pòquer i desenes de professionals independents (especialment, per exemple, els representants d’esportistes) disfruten d’un tracte especial (en diuen ‘política d’atracció fiscal’) a Andorra, un país que, fins al 2012, era com el veler de ‘Pirates del Carib’, però que, des d’aquell any, ha transformat les seves lleis per ser això, un autèntic paradís per qui, en lloc de pagar el 48 o 50% dels seus ingressos, vulguin pagar el mínim, un 10%. Andorra és el Mònaco muntanyós.

Com captar clients

És possible que El Rubius hagi sigut l’últim famoset a ser sospitós, però no serà l’únic i, sens dubte, ni tan sols el més ric. Andorra és ple de campions que, potser, no són ‘influencers’, però sí autèntics ídols del seu món, el seu esport, la seva especialitat. Tot va començar al 2015, quan Andorra, de la mà, entre altres, del murri, savi i intel·ligentíssim Rubén Xaus, un excampió de Superbikes, va dissenyar un projecte governamental per a la captació de celebritats i/o esportistes que, emparats amb una més que suau política fiscal, volguessin instal·lar-se a Andorra.

«Jo, millor que ningú, conec les necessitats dels esportistes», diu Xaus. «És evident, no ens enganyarem, que el tracte fiscal és important, ja que no és el mateix, per algú que té una vida professional curta, pagar el 10% del que guanyes a l’any que el 50%, com passa a Espanya. Però Andorra ofereix molt més a aquests professionals. Ningú viu en un país on no és feliç i està còmode i segur, on no hi ha qualitat de vida. A Andorra, a més, passes desapercebut i ningú et molesta».

No cal dir que Xaus es refereix, lògicament, als esportistes d’elit i, molt especialment, als pilots de motos i ciclistes. «No hi ha res com entrenar-se en alçada, ja que el rendiment, després, és molt millor. Andorra és el lloc ideal per a tots ells. Tenen el circuit de Pas de la Casa al costat i, a sobre, l’aeroport de la Seu d’Urgell, des d’on es poden organitzar vols privats col·lectius per anar a qualsevol circuit del món. Aquí, a Andorra, pots fer en un mes la preparació que, en qualsevol altre lloc, requereix de dos a tres mesos. I un punt final, ningú és aquí només pels avantatges fiscals, aquí tothom està preparant el seu futur i hi ha esportistes, com els germans Espargaró, l’Aleix i el Pol, que ja han muntat diversos negocis, entre els quals restaurants, de cara al futur».

MotoGP a la neu

El Rubius i els seus col·legues tenen de veïns bona part de la graella de MotoGP. Curiosament, un dels que no hi viu, ja que acaba d’estrenar una casa preciosa a Cervera (Lleida) és el campioníssim Marc Márquez, que, precisament, podria haver sigut el primer a anar-se’n a Andorra, perquè els seus avis materns són d’allà. Però no, MM93, malgrat ser durament i injustament criticat, mai va pensar a instal·lar-se a Andorra i continua pagant, com Fernando Alonso (el primer contribuent d’Astúries, malgrat no ser, ni de llarg, l’asturià més ric), els seus impostos a Espanya.

A Andorra viuen Joan Mir, actual campió de MotoGP, Albert Arenas, nou rei de Moto3, Maverick Viñales, els germans Aleix i Pol Espargaró, Tito Rabat, Àlex Rins, Jack Miller, Jorge Martín, el francès Fabio Quartararo, l’australià Jack Miller, el pilot de ral·lis Dani Sordo, Toni Bou, guanyador de 28 títols mundials de trial. A Andorra hi ha grans ciclistes com el campió del món Julian Alaphilippe, Egan Bernal, Simon Yates, Dan Martin i tres de les grans estrelles espanyoles: Enric Mas, Marc Soler i Iván García Cortina. També ells, sí, tenen un munt de muntanyes en aquest territori per poder entrenar-se a gust, sí, però hi són per preservar el seu compte corrent.

Algunes d’aquestes estrelles, molt actives a les xarxes socials, mantenen dures polèmiques amb aficionats que els critiquen per viure fora d’Espanya. Sens dubte, el més ardent en els debats és Aleix Espargaró, però, el 2019, Rins va liquidar amb un duríssim «tot és enveja» la queixa del partit Guanyar Terol, que va criticar la concessió al pilot de Suzuki de la Cruz de San Jorge, «perquè aquestes condecoracions s’haurien de concedir a qui viu a la nostra província i no a paradisos fiscals».

La petició de Márquez a Rajoy

És evident que la diferència d’escala fiscal és brutal. Per cada milió d’euros que guanyen (i en guanyen més d’un i de dos), els pilots o qualsevol altre esportista, ha de pagar la meitat a la Hisenda espanyola i només el 10% a l’andorrana, on han de viure, això sí, 183 dies a l’any. «Repeteixo», insisteix Rubén Xaus, «els diners no són el més important, però, en alguns casos, estem parlant de joves que arrisquen la seva vida, amb carreres professionals curtes i que, fins i tot, viuen amb la incertesa i el perill, com li passa ara a Marc (Márquez), de no saber si un accident i/o una lesió truncarà, de sobte, la seva carrera i, llavors, tenir o no tenir el doble de diners al teu compte és molt important».

Va ser, precisament, Marc Márquez qui, el 2013, va mirar d’intercedir davant el Govern de Mariano Rajoy perquè canviés la seva política fiscal amb determinats contribuents. Márquez acabava de guanyar el seu primer títol mundial de MotoGP, Pol Espargaró havia conquistat el ceptre de Moto2 i Maverick Viñales, el de Moto3. Rajoy es va voler fer una foto amb els tres campions espanyols d’aquell any i Márquez s’hi va negar. «No li donaré el gust», va comentar MM93 a qui li va proposar la foto, «al representant d’un Govern que em treu més de la meitat del que guanyo».

Va ser Carmelo Ezpeleta, organitzador del Mundial de motociclisme, que va aconseguir persuadir Márquez que era millor anar-hi que no fer-ho. «Vens i jo t’ajudo a plantejar-li el tema dels impostos al president del Govern, segur que ens escolta». Márquez va accedir, més per amistat i confiança amb Ezpeleta que pensant que Rajoy li faria cas. No li va fer cas, no. «És més», explica a EL PERIÓDICO un advocat fiscalista, «les coses encara són pitjor, més severes, per als esportistes d’elit que al 2013. Ara hi ha països, com Itàlia o França, que han suavitzat les seves condicions fiscals, mentre que a Espanya fins i tot han desaparegut els avantatges fruits de la llei Beckham, que permetia als esportistes cotitzar, a Espanya, només pels seus contractes a Espanya, podent eludir en la seva declaració el que guanyaven a l’estranger».

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

«Jo no criticaré mai, mai, algú que fa una cosa legal», assenyala Manuel Casado, propietari d’una empresa de material de construcció i president de la Federació Espanyola de Motociclisme. «A mi també m’han ofert treure els meus diners fora, però sempre ho he rebutjat. El que sí que diré és que agraeixo molt a Marc (Márquez) que continuï vivint i cotitzant a Espanya, perquè, amb la seva contribució i la de milions d’espanyols, podrem continuar ajudant, com vam fer en el seu temps amb qui, ara, se n’ha anat a viure a l’estranger, a construir circuits, ajudar al manteniment del planter, escoles, campionats promocionals, escuderies i equips, que és on neixen els campions. És evident que sense els diners públics, sense aquestes ajudes, el nostre esport no tindria present, ni futur. Ni la fantàstica Sanitat que tenim, carreteres...».

Quan va sorgir la polèmica del 2013 entre els pilots de MotoGP, va ser molt comentada la intervenció, a les xarxes socials, de Chicho Lorenzo, el pare del pentacampió Jorge Lorenzo, un dels primers a instal·lar-se a Suïssa i, després, a Andorra. Chicho, indignat pels que criticaven Márquez davant la possibilitat (falsa) que s’instal·lés a Andorra, va escriure: «Tots els que critiquen el Marc farien exactament el mateix, en el cas de guanyar el mateix o, fins i tot, molts menys diners que ell. En aquest país d’envejosos, on els ganduls aspirants a paràsits, a viure a compte dels impostos que paguen els altres, són legió, gairebé ningú podria tirar la primera pedra».