El Madrid respira amb una victòria tranquil·la contra l’Alabès

La incertesa que envolta tots els partits del Madrid, independentment del nivell del rival, va oferir a Vitòria un d’aquells dies d’un joc decent, però amb una golejada tan insospitada com ho va ser la derrota a Alcoi a la Copa. Va ser just el dia que Zidane no estava a la banqueta, positiu per coronavirus, en què es va desencadenar la febre golejadora col·lectiva dels blancs. 

Va marcar Casemiro, dues vegades Benzema i un Hazard en camí de guanyar confiança, hi va haver minuts per a alguns de poc habituals i el Madrid va disfrutar d’un dia plàcid, després de molts disgustos, que el deixa apostat al segon lloc de La Lliga, a l’espera de l’error de l’Atlètic.

La intensitat, la mordent i la verticalitat de l’Alabès, el dia del seu centenari, li va fer mal d’inici a l’equip dirigit per Bettoni. Li va costar al Madrid un quart d’hora fabricar la primera ocasió, va ser entre Modric i Benzema, i al córner resultant va marcar Casemiro, de cap, lliure de marca gairebé al punt de penal. 

El gol va alliberar els blancs, que van començar a jugar amb assossec i confiança, i el pas endavant que va decidir donar un Alabès que va renunciar a tancar línies i fer llarg el partit, va provocar una ingent quantitat d’espais a l’esquena de la seva defensa que va aprofitar un Madrid còmode, amb una sensació de superioritat que, al contrari de costum i amb la connivència de la defensa alabesa, es va traduir en una golejada. El segon gol va ser amb un impecable tret de Benzema, creuat i fort a l’escaire després d’accedir a l’àrea alliberat gràcies a una maniobra de Hazard entre l’error i la involuntarietat. 

Ressorgiment de Hazard

Notícies relacionades

Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit

L’Espanyol afronta un partit amb valor doble a Vitòria

Tot i així, va ser com el despertar del belga, que havia estat posant èmfasi en la seva falta d’espurna i de confiança. Però va culminar el seu ressorgiment amb un gol, l’últim que va passar abans del descans, després d’un desgavell impropi de la defensa de l’Alabès que el va deixar sol davant Pacheco. Va resoldre amb èxit, malgrat el seu control regular i el seu xut mossegat, per sumar el gol que esperava per començar a guanyar autoestima i recuperar el nivell que li exigeix el Madrid. 

El triple canvi d’Abelardo al descans va dotar el seu equip de més intensitat, poc més fins a l’hora de partit, quan va marcar gràcies a un cop de cap perfecte de Joselu. Va estar uns minuts en suspens el partit, amb anades i vingudes fins que va tornar a aparèixer Benzema, amb una jugada des de la banda esquerra per tancar el partit amb un xut creuat, a l’estil dels seus anys com a estrella incipient a l’Olympique de Lió.