Mireia Belmonte neda en la incertesa

No està sent un cicle fàcil per a la campiona olímpica Mireia Belmonte. Els problemes físics i les lesions estan condicionant la preparació de la nedadora badalonina de 30 anys, endurint encara més els inconvenients pel confinament per la pandèmia. Una tendinitis a l’espatlla l’obligarà possiblement a renunciar al Campionat d’Espanya Open a Sabadell (24 al 28 de març) i està limitant el seu treball de preparació per a Tòquio en els que seran els seus quarts Jocs de la seva carrera.

Belmonte va assegurar la seva plaça a l’aconseguir dues mínimes olímpiques, en els 800 i els 1.500 metres, el desembre passat a l’Open de Castelló, una cita a què va arribar també justa físicament a causa de dues hèrnies inguinals que el van obligar a passar pel quiròfan.

«Estic en la fase final de la lesió, moltíssim millor que fa unes quantes setmanes. De vegades vols anar molt ràpid i cal tenir molt autocontrol, anar pas a pas», va explicar la nedadora badalonina de 30 anys, que no ha pogut participar en la concentració en altura que el seu grup d’entrenament, dirigit per Fred Vergnoux, entrenador en cap de la natació espanyola, realitza al CAR de Sierra Nevada.

«En vull més»

La quàdruple medallista olímpica continua entrenant-se en solitari al CAR de Sant Cugat tot i que manté una actitud positiva i veu a prop la recuperació d’una tendinitis que ja la va obligar a renunciar al Mundial de Kazan el 2015. «Aquesta lesió és el resultat de molts anys entrenant. No està tan malament com llavors. No s’ha d’operar ni m’impedeix entrenar, però és dolorosa i cal anar amb compte», va admetre Belmonte en una xerrada amb periodistes en la inauguració del Santander Work Café, al passeig de Gràcia, ja que la nedadora és una de les ambaixadores del banc.

 Belmonte va admetre que el seu objectiu a Tòquio és entrar en les sis proves que va nedar a Rio i Londres, tot i que la seva ruta fins a la cita olímpica és plena d’incerteses, començant pel seu estat físic. De moment només té les mínimes en els 800 i els 1.500 i el seu objectiu és aconseguir-la també en els 200 papallona, amb la qual va aconseguir l’or a Rio, els 200 i 400 estils i els 400 lliure. El problema és que té pràcticament descartada la seva presència a Sabadell a finals de mes, la segona de les tres cites per aconseguir la mínima, i només li quedarà l’Europeu de Budapest al maig. «No sé si aniré al Campionat d’Espanya. A veure com evoluciono. Em centro més en l’Europeu, que és la cita que veig més clara. A Budapest crec que sí que podré aconseguir les mínimes».

Ser abanderada

La nedadora badalonina manté la seva il·lusió per ser l’abanderada de l’equip espanyol a Tòquio («per a mi seria un honor») i sobretot per competir. «És el més emocionant i del que tinc més ganes», va aclarir la campiona olímpica. «Valoro moltíssim el que vaig aconseguir a Rio, però sempre vull més i ser a dalt».

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Tot i que Belmonte creu que encara queda un marge «bastant ampli» per completar la preparació, reconeix que davant la falta de competicions per la pandèmia, no s’atreveix encara a parlar de reptes en la cita olímpica. «Espero estar en la meva millor versió, però això mai se sap. Cal tenir els peus a terra i veure què passa. Primer em toca fer les mínimes. Només he competit en crol aquest any i encara he de fer-ho en papallona i estils».

Belmonte deixa clar, això sí, que no es planteja la cita de Tòquio com la del seu comiat. «Per a mi seria molt bonic arribar a París 2024, són tres anys i passen ràpid. Encara no em plantejo la retirada. M’ho passo molt bé nedant i no és el moment».n