José Elías, el gran salvador del Barça

José Elías serà en el futur objecte d’una atenció de la qual no ha gaudit en el passat. No forma part de l’‘establishment’ empresarial català i la seva notorietat arriba sempre més dels fets que de discursos o posicions defensades en els fòrums empresarials habituals. La seva empresa de capçalera és Audax (té el 66% del capital), una firma energètica d’integració vertical que ha sabut entendre de manera rendible l’inexcusable de les energies renovables. Ja fa alguns anys que la firma va superar els 1.000 milions de facturació i va capejar el temporal de l’any passat amb un benefici net de 26,4 milions d’euros, el 3,8% més, i una facturació de 969.300 milions.

El vicepresident del grup Audax, Eduard Romeu, serà integrant de la junta, aportarà els seus propis recursos econòmics i també supervisarà personalment l’eficiència de l’aportació econòmica i que no es malversi. «Soc conscient dels riscos que assumeixo», assegurava ahir davant al·lusions directes i la pregunta de les raons que el porten a avalar el ‘projecte Laporta’». «Compleixo la meva promesa», respon.

Explica que el dia que va contractar Eduard Romeu aquest li va fer quatre peticions; un salari de 500.000 euros, poder anar amb taxi a tot arreu, poder viure en un hotel i que si la companyia superava el milió d’euros de facturació el recolzaria per ser president o entrar en la junta del Barça. Cap de les peticions va ser acceptada excepte l’última, reconeix Elías, ja que en aquells moments sonava a entelèquia allò d’arribar a aquest creixement. «Però Eduard Romeu és un geni de les finances i vam aconseguir superar els 1.000 milions. El primer que va passar és que Eduard va tocar la porta del meu despatx per recordar-me la promesa». Elías reconeix que fa unany i mig que està en contacte amb Laporta. I per complir la seva promesa Eduard i ell van triar una candidatura guanyadora. 

«Mag de les finances»

«Però no té sentit que posi els meus diners en un projecte que no controlo», reconeix Elías. No és Audax, insisteix, qui assumeix el risc. És Elías, que al no poder entrar en la junta delega en Romeu la supervisió del bon ús dels recursos aportats. «L’Eduard és un home emocional, de sentiment culer sense límit i un mag de les finances. És la millor persona per refinançar el deute del Barça. Compleixo la meva promesa d’ajudar-lo i soc capaç d’assumir el risc econòmic, però no l’esportiu. No tinc ni idea de futbol. L’Eduard i jo som el mateix». 

Ser l’últim a firmar és assumir que al final és el gran salvador del Barça. A canvi reconeix haver rebut ja el primer rèdit. «Fins avui pocs em coneixien i no parlaven d’Audax». Davant la desconfiança del seu interlocutor aclareix: «És possible que les meves empreses es beneficiïn del rèdit de la meva vinculació amb el Barça, ja en aquests moments, però si potser ens beneficiarem gràcies al Barça, però no dels negocis del Barça», promet. «La llotja del Barça és diferent de la llotja del Bernabéu», assegura. Opina que «a Madrid condueixes un Ferrari i se t’obren portes, mentre que a Barcelona intentem ser els més pobres de la reunió. 

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Elías és l’home fet a si mateix que s’acosta a la maquinària gegant del Barça i tindrà dificultats per mantenir la seva vida actual. I això que també té l’anonimat. «Cada dia faig el mateix, vaig a esmorzar al bar dels 2,5 euros», confessava fa un parell d’anys. Es defineix a si mateix com a «arquitecte frustrat». Va fer tres assignatures però va haver de reinventar-se amb la mort del seu pare als 19 anys. Li agrada dissenyar vivendes amb l’ajuda d’arquitectes titulats, vivendes amb personalitat i la seva empremta de trets excèntrics. «Està tothom obsessionat a treure’m aquesta part de la meva vida i resulta que és una de les que més m’agrada», reconeixia fa poc temps en una conversa informal.

Enginyer tècnic industrial, especialitat elèctrica, per la UPC, ha d’afrontar ara una aventura potser incompatible amb la seva afabilitat mimètica. Una altra de les seves aficions també és d’alta volada, d’aquestes que t’allunya del ciutadà corrent. Té la seva pròpia companyia aeronàutica i sol pilotar el seu propi helicòpter sobre Barcelona. En moments de disrupció es dibuixa entorn del Barça un campió de l’impredictible, aficionat a la recerca de solucions imaginatives a situacions que angoixarien la majoria.