Atlètic de Madrid-Eibar (5-0)

L’Atlètic sosté el liderat amb una golejada contra l’Eibar

Després de 40 minuts de partit tosc i joc encallat, l’equip de Simeone va trencar la resistència de l’Eibar i li va fer cinc gols per seguir líder una jornada més

L’Atlètic sosté el liderat amb una golejada contra l’Eibar
2
Es llegeix en minuts
Alejandro García
Alejandro García

Periodista

ver +

Després d’haver aconseguit una derrota i un empat en els dos últims partits de lliga, l’Atlètic va perdre tot l’avantatge que tenia al capdavant de la Lliga i, contra l’Eibar, començava una carrera pel títol sense marge d’error amb vuit jornades per davant. I ho va fer amb una victòria, una golejada, que es va forjar després d’uns primers minuts de joc aspre i obstruït, que va resoldre amb quatre gols en poc més de deu minuts de joc, entre el final del primer temps i l’inici del segon, i que el manté inexorablement al lideratge una jornada més, a set del final, amb un reconeixement de confiança.  

Tot i que a casa del líder el rival era el cuer, l’angoixa i el neguit de l’Atlètic enmig d’una trajectòria en clar descens inundava de preocupació l’ambient. Tant que van haver de passar gairebé 40 minuts perquè l’equip de Simeone fes un xut a la porteria rival. La segona rematada va ser gol, de Correa, després d’un córner desviat al primer pal que va deixar en evidència la defensa eibarresa. Es va destapar la banyera i l’Atlètic es va alliberar de cop de tota la pressió. L’argentí Correa va fer el seu segon gol, encara abans del descans, però ara no va ser en una pilota aturada, va ser després d’una jugada atractiva per la banda de Lodi i Carrasco. 

Inici dubitatiu

L’equip de Simeone no havia sortit a mossegar des de l’inici, a solucionar el partit per la via ràpida. Al contrari, els blanc-i-vermells van vorejar la indolència, sense energia en la pressió i sense inventiva en atac. Amb Luis Suárez i Joao Félix a la grada, absents, l’estranya parella Correa-Llorente va ser un constant voler i no poder, sense presència a l’àrea rival, el reflex de la frustració d’un equip encotillat en un partit travat des de l’inici, amb menys jugades combinatòries que frecs i xocs. 

Amb el pas dels minuts, i davant la inacció de l’Atlètic, l’Eibar se’n va anar cap a dalt, va ocupar el camp rival uns minuts i va trepitjar l’àrea d’Oblak. Va ser el preàmbul d’un canvi de sistema de Simeone, amb un avenç de la posició de Carrasco que va remoure l’atac per generar els primers gols. 

L’alliberament de l’Atlètic

Notícies relacionades

Més enllà del descans, l’equip de Simeone va sentir el partit decidit i, més enllà, l’Eibar el va donar per entregat. No van passar ni cinc minuts fins que Carrasco va fer el tercer gol, després d’aprofitar un espai gegant al centre de la defensa basca, i Llorente el quart amb una rematada a plaer dins de l’àrea. Superada l’hora de partit, l’antic centrecampista defensiu del Madrid va fer el cinquè, el seu doblet, el seu onzè gol en Lliga. 

Amb el marcador a favor i la constància que se sumarien els punts, l’Atlètic es va convertir en un equip vertical i impetuós, alliberat del pes de la responsabilitat; i l’Eibar en un titella en mans del seu rival, sacsejat sense pudor. 

Fitxa del partit: