Hazard acapara els retrets després de la fallida del Madrid a la Champions

🤬🇧🇪 El vídeo que tiene indignado al madridismo: Hazard, partido de risa con los jugadores del Chelsea tras caer eliminado con el Real Madridpic.twitter.com/jVmSQlE5RF

— El Larguero (@ellarguero) 5 de mayo de 2021

Han tornat de cop els qüestionaments sobre la professionalitat del belga, i han brollat del cop i amb profusió les comparacions amb Bale, entre pancartes amb els gustos escrits, lesions i baix rendiment. El madridisme ha trobat en el belga un conducte pel qual canalitzar tota la frustració de l’eliminació, però el Madrid no va perdre per Hazard i el belga no és el seu únic problema.

Més enllà d’Hazard

El 2-0 a Londres es va quedar curt per al que es va veure en el partit, va ser miraculós que l’equip de Zidane arribés amb vida als últims minuts. 

Hazard no va sumar res, però gairebé ningú queda bé el dia en què queden al descobert totes les costures. Ramos i Mendy van demostrar que no estaven bé físicament després de les seves respectives lesions, el centre del camp va arribar al dia decisiu amb el dipòsit d’energia esgotat i Benzema va tornar a veure’s pobrament acompanyat. Només Courtois es va salvar de la crema, assetjat per atacs que va desbaratar fins que va poder.  

Ni tan sols Zidane, obrador de l’heroïcitat de portar el Madrid i les seves circumstàncies a semifinals de la Champions, en va sortir indemne, amb un plantejament, uns canvis i una elecció de jugadors per a segons quins llocs que són més que qüestionables. Però el francès havia de lidiar amb la fatiga acumulada d’una plantilla tan curta com veterana, amb més de 50 lesions sense comptar les absències pel coronavirus. 

Canvi de cicle

Li queda la Lliga, en la qual conserva opcions de títol també de forma inesperada, però el cansament físic es mantindrà allà per rebre diumenge el Sevilla i cada vegada es fa més necessària, acabi com acabi el campionat domèstic, la renovació d’una generació que, com va dir Casemiro després de perdre en semifinals, va fer història perquè «és molt difícil guanyar la Champions», i en van guanyar tres de seguides. 

El dic que ha retingut la regeneració del Madrid ha sigut la falta de diners i la perseverança de Zidane, però tots els senyals apunten que el francès no seguirà al final de la temporada i s’acosta un canvi de cicle que ja arriba amb retard. Zidane ja va marxar una vegada del Madrid, fa gairebé tres anys, i l’intent de regeneració va ser un fracàs rere l’altre, des de Lopetegui fins a Solari, fins que va tornar el francès. 

Una altra història serà trobar la liquiditat per buscar reemplaçaments al nivell de Sergio Ramos, que continua sense renovar (tot i que està en camí l’austríac Alaba), o els cada vegada més veterans Casemiro, Kroos i Modric. 

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

A més, persisteix el problema de l’atac, encara orfe de golejadors des que se’n va anar Cristiano Ronaldo, excepte per un Benzema també folgadament per sobre de la trentena i que continua sent l’únic argument ofensiu. De moment no ha tingut èxit, ni amb els brasilers que van costar milionades ni, per exemple, amb Jovic o Odegaard, cedits a mig curs sense el protagonisme que esperaven. 

El dia que va presentar la Superlliga, Florentino Pérez va deixar entreveure que hi hauria una nova etapa a l’equip, però amb el projecte avortat abans d’arrencar, després va recular i va posar en relleu el que ja té.