Primer triomf espanyol

Història de l’Eurocopa: 1964, Espanya alça el títol en l’Eurocopa del franquisme

  • La selecció espanyola va guanyar a l’URSS en una final amb un marcatge component polític al Bernabéu

  • La participació va créixer de les 17 seleccions de França 60, fins a les 29 d’aquesta segona edició

Història de l’Eurocopa: 1964, Espanya alça el títol en l’Eurocopa del franquisme

Uefa.com

2
Es llegeix en minuts

La decepció de quedar-se fora a la primera Eurocopa per qüestions polítiques la va resoldre amb escreix Espanya en la segona edició del torneig que va celebrar la seva fase final a Madrid i Barcelona entre el 17 i el 21 de juny

Una edició que, impulsada per l’èxit de la inaugural, va comptar amb una acollida més gran i va créixer de 17 a 29 participants incloent-hi Itàlia o Anglaterra, així com d'altres que van declinar participar a França 60.

No va ser un camí de roses el que va portar a la final el combinat que en aquell temps dirigia José Villalonga. Després d’una més o menys còmoda fase prèvia, va topar amb Hongria a semis a la qual va derrotar en una agònica pròrroga gràcies a un gol d’Amancio. El capritxós destí va voler que la seva rival pel títol fos la vigent campiona, l’URSS, i l’himne comunista va sonar al Santiago Bernabéu davant la presència de Franco. La selecció espanyola aquell dia va jugar de blau. El desenllaç, ben conegut per tots, primer títol d’Espanya que va tardar 44 anys a revalidar-lo.

Si el Bernabéu va ser l’escenari de la gesta espanyola, el Camp Nou va acollir l’altra semifinal i el partit pel tercer ja que va guanyar Hongria davant Dinamarca.

Entre els noms propis va quedar el danès Ole Madsen que amb els seus onze gols es va convertir en el màxim realitzador del torneig fins que Davor Suker el va rellevar el 1996.

Marcelino: el millor gol i el primer heroi

Si bé Luis Suárez va ser un dels grans protagonistes, el més recordat serà sempre Marcelino pel seu golàs a la final, aquesta rematada inversemblant al centre de Pereda, que havia marcat el primer gol. Una diana que no van veure durant anys els espanyols al no quedar gravada pel NO-DO que només va captar la celebració d’Amancio.

La final

Espanya: José Ángel Iríbar, Feliciano, Rivilla, Isacio Calleja, Zoco, Olivella, José María Fusté, Amancio Amaro, Jesús María Pereda, Marcelino Martínez, Luis Suárez, Carlos Lapetra

URSS: Lev Yashin, Viktor Txustikov, Albert Txerternev, Eduard Mudrik, Valeri Voronin, Viktor Anitxkin, Igor Txislenko, Valentin Ivanov, Viktor Ponedelnik, Aleksei Korneev, Galimzyan Khusainov.

Gols: 1-0 M. 6 Pereda. 1-1 M. 8 Khusainov. 2-1 M. 84 Marcelino.

Àrbitre: Arthur Holland (Anglaterra).

Notícies relacionades

Estadi: Santiago Bernabéu. 79.115 espectadors

La final enfrontava la selecció local amb la vigent campiona i el duel va llançar espurnes des de l’inici amb un matiner gol de Pereda que va contrarestar un minut després Khusainov. Marcelino, en el 84, va sentenciar el campionat.