Milagros Martínez, l’entrenadora espanyola que trenca barreres al Japó

Volvemos a ser campeones de la Prefectura de Mie.
Pasamos a la fase oficial de la Copa Emperador.@SuzukaPG 💙💚⚽️🇯🇵
#emperorcup #copaemperador
今年も三重のチャンピオンになることができました。
天皇杯の本戦に進みます pic.twitter.com/xpJAEmdCjw

— Milagros Martínez D. (@milamartinezdo) 9 de mayo de 2021

La història de la Milagros ja tenia prou substància per gaudir de prestigi quan era una de les dues entrenadores que dirigien un equip en la màxima categoria femenina d’Espanya, en els anys 2015 i 2017 i l’única el 2016. Però el que va venir després va ser ser pionera a les banquetes del futbol japonès.  

Sent encara futbolista, l’habitant de Conca havia arribat a laFundació Albacete Futbol amb 19 anys, després va ser, ja des de la banqueta, la que va aconseguir l’anhelat ascens a Primera Divisió, el 2014, i llavors van arribar tres permanències seguides que el temps ha demostrat com van ser de meritòries. Després va venir el comiat i el buit: «Llavors no trucava ningú», recorda. «Ara, després de tres anys amb èxits a l’estranger, sembla que hi ha equips interessats, però s’ha de demostrar molt», explica sobre el seu futur en una conversa a través de vídeo amb EL PERIÓDICO, alhora que deixa entreveure la discriminació a les banquetes majoritària en el futbol masculí i femení, també l’espanyol. 

L’aventura al Japó

El que va trucar el 2019 va ser el Suzuka Point, un equip que ha de competir en popularitat a la ciutat amb el circuit de velocitat i que juga en la quarta categoria del futbol masculí japonès. «No hi ha diferències amb un vestidor femení. Trobo més diferència en la cultura de futbol del Japó, amb molt poc rigor tàctic», explica l’entrenadora que, després de tres anys sota la seva direcció, té l’equip nipó amb aspiracions reals d’ascendir a les categories professionals del país, les tres primeres. 

Malgrat l’èxit, tornar continua sent una aspiració: «Si sortís alguna cosa a Espanya m’ho pensaria, s’ha de mirar per un mateix», reconeix entre una mica de nostàlgia de la terra, però allà tornen a aparèixer els problemes. 

En l’última temporada de la Primera Divisió femenina espanyola hi havia quatre entrenadores en 18 equips, per a l’any vinent n’hi haurà cinc en 16 banquetes disponibles, més que mai en la història. Malgrat el creixement, la possibilitat que una tècnica s’assenti en un equip masculí espanyol sona encara més llunyana. «Sembla impossible que hagi d’arribar aquell moment a Espanya», diu Martínez.

Entrenadores en el futbol masculí

L’únic cas a Espanya és residual, va sortir a la palestra el nom de Laura del Río quan va començar la temporada passada com a primera entrenadora del Flat Earth (Terra plana), de tercera divisió, un club creat per publicitar les seves conviccions terraplanistes. Transcorreguts deu partits, després d’una mala ratxa i quan marxaven enmig de la taula, Del Río va ser relegada a un altre lloc del club i va tornar l’anterior entrenador. 

«Crec que estem preparades, però algú ens ha de donar aquesta oportunitat», assevera Milagros Martínez, que no és un cas únic. En el món del futbol mundial, i també en altres esports, és cada vegada més usual la integració d’entrenadores al màxim nivell. Fa tot just unes setmanes que Renate Blindheim va ser anunciada, als seus 30 anys, com la primera preparadora del futbol professional noruec, en el Sotra Sportsklubb de la segona categoria noruega. 

No és un cas aïllat, la portuguesa Helena Costa va dirigir, entre el maig i el juny de´l 2014, els dos últims partits de la lliga de Segona Divisió francesa al capdavant del Clermont Foot i, després de la seva sortida, el club francès va contractar la reconeguda Corinne Diacre, una altra aposta per una entrenadora que es va assentar a l’equip i va ocupar el lloc tres anys, abans de convertir-se en l’actual seleccionadora francesa femenina. 

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

«És important que ens donin la confiança de sentir-nos com un igual. En el moment en què ens la donin, alguna entrenadora es convertirà en la referència i ens obrirà portes a totes. Tant de bo passi aviat i puguem trencar aquesta barrera», explica Martínez.

La pionera va ser la italiana Carolina Morace, que va ocupar la banqueta del Viterbese, a la Sèrie C italiana, durant dos partits abans de dimitir per ingerències de la presidència en les seves decisions. En els últims anys també hi ha hagut casos a Alemanya, a Escòcia o en la Premier League de Hong Kong, on la preparadora Chan Yuen-ting va guanyar la lliga amb l’Eastern SC i després es va enfrontar en la Champions asiàtica al gegant xinès Guangzhou Evergrande.