Ramos: «Tard o d’hora tornaré»

«No és un ¡adeu!. És un ¡a reveure! Tard o d’hora tornaré». No podia articular ni dues frases seguides, atrapat com estava per l’emoció. Davant el discurs serè i fred de Florentino Pérez, que va durar cinc minuts, va aparèixer després Sergio Ramos per acomiadar-se entre llàgrimes del Madrid. Era tot improvisat. Amb prou feines va durar tres minuts, interromput ja des dels primers 10 segons pel sentiment que desprenien les seves paraules.

«Un mai està preparat per dir adeu al Madrid», ha reconegut el defensa andalús, que marxa sense voler anar-se’n. «Però ha arribat el moment. Vaig arribar, amb 19 anys, de la mà dels meus pares, era només un nen. Ara tinc una meravellosa família, amb els meus quatre fills», ha reconegut el defensa, atrapat en tot moment per l’emoció.

«Vull agrair al club i al president tot el teu afecte, als meus entrenadors», ha comentat el ja exjugador del Madrid, admetent que «es tanca una etapa única i meravellosa en què he guanyat 22 títols amb molt esforç, dedicació i sacrifici».

🔴 𝙀𝙉 𝘿𝙄𝙍𝙀𝘾𝙏𝙊 | El acto institucional de homenaje y despedida de nuestro capitán @SergioRamos. #RealMadrid https://t.co/glo8dNftbV

— Real Madrid C.F. (@realmadrid) 17 de junio de 2021

No portava Ramos escrit el seu discurs. Florentino, sí. «Res tornarà a ser com el que vaig viure aquí. De tot cor, moltíssimes gràcies a tot», ha reconegut el defensa, que se’n va perquè vol Florentino que se’n vagi. Se’n va Sergio Ramos, malgrat que no volia abandonar el Bernabéu, que no ha trepitjat aquest any per la pandèmia, de manera tan furtiva. Acaba contracte el 30 de juny i li han obert les portes del Madrid, per molta escenografia que es visqués aquest matí a Valdebebas.

Tenia Florentino Pérez al seu costat i els 22 títols que l’han convertit en una llegenda, investit per sempre en la memòria blanca com ‘l’heroi de la Desena’. Però eren tan lluny president i jugador o més fins i tot com en aquests últims mesos de tempestuoses negociacions que han acabat amb el defensa fora del club.

«No és un dia fàcil per a mi», ha començat el president en un discurs fred de tot just cinc minuts. Llegia Florentino el relat de la història de Ramos. «Els madridistes et portaran en la memòria sempre. No és un dia fàcil perquè tu i jo hem patit i hem treballat molt», ha argumentat, mentre el defensa no donava pistes sobre el seu futur. «Vull jugar al màxim nivell i aconseguir més títols».

No va tenir lloc Ramos a l’Espanya de Luis Enrique. Tampoc hi ha lloc al nou Madrid que està dissenyant Florentino, que no ha fet a penes esforços per retenir-lo, conscient que l’enorme poder del defensa al vestidor dificultava la necessària regeneració de la plantilla. En aquest pols d’egos viscuts al Madrid, el president ha sortit amb la seva, dolgut com estava perquè el capità es va negar a rebaixar-se el sou per la pandèmia. Ramos, que va demanar dos anys més per continuar, va mesurar malament les seves decisions. I els seus gestos. Tot i que se sent amb motius també per estar dolgut amb l’actitud del club.

«¿Com no he de voler que Ramos segueixi? Si ho vull com un fill», va dir Florentino el 22 d’abril passat quan el desacord privat, que arrencava anys enrere i es va agreujar a partir del gener passat, es va fer tan evident que aquestes paraules sonen ara a buides. El ‘pare Florentino’ ha acomiadat el seu ‘fill Sergio’. «Jo jugaria gratis al Madrid», havia dit el defensa sevillà temps enrere. Però ni així li ha permès continuar en aquest Bernabéu en obres, que ell només veurà ja com a aficionat. Mai més des del centre de la gespa, convertida en el mariscal de la defensa.

Això sí que és un canvi de cicle al Madrid. «Perdre tindrà conseqüències», va dir Laporta tot just tornar a la llotja del Camp Nou. Però, de moment, en el Barça no s’han visualitzat ja que Koeman complirà el segon any de contracte, pendent que Messi segueixi el seu idil·li amb el Camp Nou.

A la ‘Casa Blanca’, en canvi, aquell any en blanc sí que ha tingut conseqüències serioses. Zidane es va acomiadar per carta, potser sabent ja el que vindria després. Que Ramos ja era història, però ni present ni molt menys futur del club, que va escollir invertir la fortuna que pagava a l’andalús (el més ben pagat de la plantilla) a contractar Alaba, el defensa del Bayern de Munic que va arribar lliure fa un parell de setmanes.

«M’hauria agradat acomiadar-me a l’estadi, al Bernabéu. Però no ha sigut així. Gràcies al Madrid. Us portaré sempre al meu cor», ha comentat en el seu discurs el defensa andalús.

De la carta de Zidane a l’adeu de Sergio

Ja va vendre Florentino a Cristiano, va veure anar-se’n, i fins i tot dues vegades, Zidane, en la missiva de comiat del qual es va queixar de la falta de calor humana que es detecta al Madrid. «Aquí s’ha oblidat una cosa molt important, s’ha oblidat tot el que he construït en el dia a dia, cosa que he aportat en la relació amb els jugadors, amb les 150 persones que treballen amb i entorn de l’equip», es va queixar l’entrenador francès.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Però va anar més enllà en aquestes línies que va escriure en el diari ‘As’. «Soc un guanyador nat i era aquí per conquistar trofeus, però més enllà d’això hi ha els éssers humans, les emocions, la vida i tinc la sensació que aquestes coses no han sigut valorades, que no s’ha entès que així també es manté la dinàmica d’un gran club», va denunciar el ja extècnic blanc, indicant que tenia ganes de continuar entrenant, però no al Madrid.

Se’n va anar, potser, Zidane perquè sabia que no el van escoltar amb Ramos. Marxa Ramos perquè ja no té qui el defensa. Ni qui el vulgui al Bernabéu. Però ja ha anunciat l’andalús que «tard o d’hora tornaré».