La saga Iceta: del seleccionador espanyol al ministre d’Esport

Luis Iceta Zubiaur (Bilbao, 1890), besoncle del flamant ministre de Cultura i Esport, va ser jugador de l’Athletic Club de Bilbao a la dècada de 1910. Amb la samarra blanc-i-vermella va conquistar cinc títols de Copa, i en tres d’aquests èxits (contra l’Irun i contra els barcelonins RC Espanyol i FC Espanya, ja desaparegut) va lluir el braçalet de capità.

Triumvirat amb Alcántara i Quesada

No només això, sinó que Luis (germà de l’avi del ministre) va arribar a ser seleccionador espanyol el 1951. Ho va fer en només tres partits amistosos (victòria a Madrid contra Suïssa i derrotes contra Suècia a Estocolm i a Brussel·les contra Bèlgica) i formant un triumvirat amb Paulino Alcántara i Félix Quesada, una fórmula que avui resulta estranya, però que es va repetir en diverses ocasions a les primeres dècades d’existència de la selecció espanyola. Ramallets, Segarra, Molowny, César, Biosca, Basora, Zarra i Piru Gainza són alguns dels noms que integraven aquella selecció, que després va passar a ser dirigida per un altre mite: Ricardo Zamora.

 Ja al gener, a la seva presa de possessió al Ministeri de Política Territorial, Miquel Iceta va al·ludir el seu ancestre. «Em diuen que no faci bromes, però els Iceta ja hem donat un seleccionador nacional de futbol i ara un ministre», va apuntar llavors. Encara podia haver presumit més, ja que el seu besoncle va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de París de 1924 en la modalitat de pilota mà de pilota basca. És cert que era un esport d’exhibició i que només van participar-hi espanyols i francesos, però juntament amb Ledesma i Gastesi, Iceta també va guanyar aquella final.

Fidel Iceta Zubiaur, germà de Luis i de l’avi del polític català, va ser, a més, un dels impulsors del futbol a Conca, on s’havia instal·lat procedent de Bilbao per treballar a la fàbrica de fustes Echevarrieta. A la ciutat manxega Fidel va portar el gust pel nou esport del futbol, molt més arrelat al nord, i va ser un dels fundadors de la Cultural Deportiva Conquense.

Un ministeri que crema

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

Un llinatge que potser pot ajudar Miquel Iceta en un Ministeri que ha devorat els seus inquilins en els últims anys. Des de la destitució el 2018 de Màxim Huerta després de només set dies al càrrec, pel Ministeri han passat José Guirao (17 mesos) i José Manuel Rodríguez Uribes (sis mesos) abans de l’arribada d’Iceta.

Gairebé tan recent com ell en el càrrec és José Manuel Franco al capdavant del Consell Superior d’Esports (des del març). Sobre la taula del despatx Iceta es trobarà, en l’apartat esportiu, amb l’avantprojecte de Llei de l’Esport i la nova Llei Antidopatge, així com amb 300 milions dels fons de recuperació europeus per als pròxims sis anys. La gestió de la possible candidatura olímpica Barcelona-Pirineu per als Jocs d’Hivern del 2030, amb el que això comporta en termes de cooperació amb el Govern, serà un dels seus grans reptes.