Craviotto i Belmonte, amb la il·lusió per bandera

Un signe dels nous temps que corren en l’olimpisme es podrà veure en la cerimònia inaugural de Tòquio. En un pas més per consolidar la paritat de gènere, el COI va llançar la idea que fossin un esportista masculí i una de femenina els portadors de la bandera i els comitès nacionals van recollir el guant amb rapidesa.

No era fàcil escollir les persones que agafarien el relleu de Rafa Nadal, l’abanderat dels Jocs de Rio. Va ser per votació de la seva junta directiva com es va escollir el piragüista Saúl Craviotto i la nedadora Mireia Belmonte. «Ser l’abanderat és la cúspide, és arribar al cim de l’olimpisme. I una cosa molt bonica poder representar el teu país. En aquestes últimes hores tens una barreja d’alegria i nervis. Jo estic desitjant viure aquest moment i serà el més bonic de la meva carrera esportiva», va explicar Craviotto aquest dijous en les hores prèvies. Belmonte reivindica, a més, la seva condició de dona. «És un orgull, encara més sent la tercera dona en tota la història dels Jocs d’estiu que porti la bandera», assenyala la nedadora badalonina.

Els mèrits de tots dos són enormes. El piragüista lleidatà, de 36 anys, compta amb quatre medalles olímpiques (dos ors, a Pequín 2008 i Rio 2016, una plata a Londres 2012 i un bronze a Rio) i la possibilitat, a l’abast de la mà, d’igualar les cinc medalles de David Cal, com l’esportista espanyol més premiat d’uns Jocs, o fins i tot superar-les si, finalment, s’inscriu en la prova individual.

Repte assumible

Les possibilitats de Craviotto són altes. La medalla que atacarà el 7 d’agost amb el K4, amb Carlos Arévalo, Rodrigo Germade i Marcus Cooper, es dona per feta perquè aquest embarcació no ha baixat del podi en tot el cicle olímpic, i la victòria davant Alemanya, segurament el seu màxim rival, a la Copa del Món disputada el maig passat, demostra que són en el camí correcte. «Va ser una gran victòria però cal tenir els peus a terra. De res serveix guanyar allà si després surt malament», aclareix el palista espanyol, que està concentrat a Kyotango, una ciutat de 800 quilòmetres de la capital, Tòquio, cosa que l’obligarà a un dur viatge d’anada i tornada per complir amb el seu paper d’abanderat, tot i que per sort no competirà fins a la segona setmana.

View this post on Instagram

A post shared by Saul Craviotto (@saul_craviotto)

També el palmarès de Mireia Belmonte, de 30 anys, és enlluernador. Les seves quatre medalles (plata en 200 papallona i 800 lliure a Londres 2012 i or en 200 papallona i bronze en 400 estils a Rio), la converteixen en una de les millors esportistes de l’esport espanyol. Però el seu repte de buscar una cinquena medalla a Tòquio serà molt més complicat. Les lesions l’han perseguit en els dos últims anys i l’han obligat a abandonar en moltes de les competicions internacionals, com l’últim Europeu de Budapest. A la capital japonesa no podrà defensar, per exemple, l’or dels 200 papallona, la seva prova reina.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

La nedadora badalonina va aconseguir plaça en les dues proves de fons; els 800 i els 1.500 metres, que ja es disputaven en els Mundials però s’estrenen en al calendari olímpic, dues proves que domina de forma tirànica l’actual reina de la natació, Katie Ledecky. De fet, la seva última gran competició es remunta al Mundial de Gwanju el 2019, on ja va disputar aquestes dues proves. Aquest serà també el seu objectiu a Tòquio, on ja es posarà en marxa aquest diumenge amb les eliminatòries dels 400 estils, tot just 24 hores després de participar en la cerimònia inaugural. «Caldrà intentar estar-hi el mínim temps possible per estar bé l’endemà», admet, dient que té poca informació de la cerimònia, tot i que sap que Craviotto i ella compartiran una bandera. «Estic esperant-ho amb molta il·lusió, perquè tot i que no hi hagi gent i sigui una cerimònia diferent, serà molt especial».

↔️ Mireia y Saúl. Saúl y Mireia.
🇪🇸 Relevarán a Rafa, Pau o tantos otros que nos encabezaron.
⬇️ ¡Deja tu último mensaje de ánimo hacia los nuestros! ¡Te leemos!@miss_belmont @Saul_Craviotto#ElCorazónDeEspaña pic.twitter.com/s8qEwQmGFl

— Comité Olímpico Español (@COE_es) 22 de julio de 2021

El cas de Belmonte i Craviotto no serà l’únic. Les grans delegacions han apostat pels dos abanderats. Tòquio serà un punt d’inflexió en la història. El Japó, els EUA, Austràlia o França són alguns dels països que han optat per designar dos atletes per a la cerimònia. La jugadora de bàsquet Sue Bird i el beisbolista Eddie Álvarez portaran la bandera dels EUA. La nedadora Cate Campbell i el jugador de bàsquet, Patty Mills, la d’Austràlia; la judoka Clarisse Agbegnenoa i el gimnasta Samir Ait Said, la de França; i la lluitadora Yui Susaki i el jugador de l’NBA, Rui Hachimura, la del país amfitrió, el Japó, que tancarà la desfilada.