¿Pot Caeleb Dressel ser el nou Michael Phelps?

A Tòquio s’obre un temps nou per a l’olimpisme en tots els sentits. No només pel que envolta la cita a causa de la pandèmia. També per les estrelles que projectaran aquests Jocs. Ningú dubta que la gimnasta nord-americana Simone Biles serà en el centre dels focus. Però hi ha un buit enorme després de la retirada de dues grans llegendes, Michael Phelps i Usain Bolt, que és necessari omplir.

La natació americana busca des de Rio el relleu de Phelps i creu haver-lo trobat en Caeleb Dressel (Green Cove Spings, Florida, 16 d’agost de 1996), un gegant d’1,92 i 88 quilos, a qui consideren el seu successor natural, una força de la naturalesa, que només comparteix el 100 papallona amb el seu compatriota, però la gran virtut del qual és la seva tremenda explosivitat, mentre que Phelps era un nedador amb molta més versatilitat (dels 200 lliure, als 100 i 200 papallona o els 200 i 400 estils).

En els Jocs del 2016, amb només 18 anys, Dressel ja va aconseguir dues medalles d’or en relleu (4x100 estils i 4x100 lliure). A partir de llavors es va produir la seva explosió personal, amb set títols en els Mundials del 2017 a Budapest i vuit medalles, amb sis ors, en els Mundials de Gwangju (Corea del Sud) del 2019. A Tòquio arriba amb 24 anys i un repte colossal: tres proves individuals, 500 i 100 lliure i 100 papallona i tres relleus (4x100 lliure, 4x100 estils i 4x100 estils mixt) amb fermes aspiracions a l’or en totes.

Dues plusmarques mundials

El 2019 va batre el rècord mundial dels 100 papallona que tenia Phelps des del Mundial de Roma de 2009 i també posseeix el dels 50 lliure, una distància en la qual lidera els rànquings en les últimes tres temporades, cosa que li atorga el títol de nedador més ràpid del planeta. La seva victòria en 50 sembla més que factible, però ho tindrà més complicat en els 100 lliure davant l’australià Kyle Chalmers, el defensor del títol olímpic, o en els 100 papallona davant l’hongarès Kirstof Milak campió i plusmarquista mundial de 200 papallona.

Totes aquestes conquestes condueixen inevitablement a buscar les comparacions. Però ¿pot ser Dressel el nou Phelps? Aquest no és un escenari en el qual vulgui entrar. «La raó per la qual estic en l’esport, no és batre el Michael, i tampoc nedar més ràpid que ell», va assegurar en una recent entrevista el nedador de Florida, conscient que el llegat de Phelps, les seves 23 medalles d’ors, seran molt difícils d’igualar no només per a ell sinó també per a les generacions futures.

Duel esperat

L’altra figura que centrarà totes les mirades a la piscina és Katie Ledecky, tot i que per raons molt diferents. La nedadora nord-americana, de 24 anys, arriba a Tòquio amb un calendari ambiciós (200, 400, 800 i el 1.500 lliure, així com els relleus) i una carrera ja consolidada com una de les millors de la història amb cinc ors olímpics, 15 títols mundials i els rècords mundials de 400, 800 i 1.500. A Londres, Ledecky es va donar a conèixer al món amb tan sols 15 anys penjant-se l’or del 800. A Rio va resultar incontestable: quatre finals, quatre ors (200, 400 i 800 lliure i 4x200 metres).

«Sens dubte és la nedadora més gran de la història», diu el seu compatriota Rowdy Gaines. «No hi ha ningú que se li pugui comparar pel que ha aconseguit». Però a Tòquio es trobarà amb la seva nèmesi, l’australiana Ariarne Titmus, nascuda a Tasmània fa 20 anys, que va acabar amb un ratxa de cinc anys de victòries de Ledecky guanyant la final dels 400 lliure en el Mundial de Gwangju, i en condicions també de discutir-li el títol olímpic del 200 lliure, la final del qual es disputarà amb tot just hores de diferència del 1.500 que Ledecky intentarà doblar.

L’interrogant de Belmonte

Tòquio es presenta molt més difícil per a Mireia Belmonte, 30 anys, campiona olímpica en 200 papallona a Rio, que s’estrenarà aquest dissabte amb els 400 estils, i intentarà també lluitar per una final en els 800 i 1.500, condicionada pels greus problemes que ha tingut per entrenar aquests dos últims anys per una tendinopatia a les espatlles, i conscient també que ara mateix està molt per sota en els rànquings dels temps de final, tot i que la seva capacitat de sofriment i el seu caràcter competitiu, obliguen a no descartar-la.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Belmonte, en qualsevol cas, es manté com la millor referència de la natació espanyola a Tòquio, on podria començar a visualitzar-se el relleu de la mà del mallorquí Hugo González de Oliveira, campió el juny passat de 200 estils a l’Europeu de Budapest i plata en els 100 esquena, que als seus 22 anys comença a justificar les raons que el van fer destacar amb diversos títols mundials en categoria júnior.

Les australianes Cate Campbell (500 i 100 lliure), i Kaylee McKeown (100 i 200 esquena), la sueca Sara Sjostrom (50 i 100 lliure) o l’hongaresa Katinka Hosszu (200 i 400 estils) seran alguns dels noms importants en la competició femenina. En la competició masculina caldrà estar pendents de l’hongarès Kirstof Milak (100 i 200 papallona), del japonès Daiya Seto (200 i 400 estils) o de l’italià Gregorio Paltrinieri (800 i 1.500), entre d’altres.