Maialen Chourraut es pren un bany històric a Tòquio

Pau és una ciutat preciosa que mostra l’esplendor d’Aquitània a França, calorosa a l’estiu i freda a l’hivern, però que s’ha convertit en una porta de salvació, com quan queda atrapada entre les aigües braves, per a Maialen Chourraut, la palista guipuscoana que mai falla, la que es retroba a si mateixa als Jocs i la que aquest dimarts es va prendre un bany històric al canal de Tòquio per aconseguir una cosa tan difícil i amb tant esforç com ha sigut una tercera medalla olímpica en el seu palmarès, una plata que s’afegeix a l’or que va aconseguir a Rio-2016 i al bronze de Londres el 2012, quan ella va creure que podia aspirar a un metall millor.

A dues hores de Donostia amb cotxe es troba la ciutat de Pau, on hi ha un canal per practicar l’eslàlom, terme que agrada més als especialistes que el de piragüisme en aigües braves. Perquè, fins aleshores, Maialen havia de viure a la Seu d’Urgell, l’únic escenari espanyol per a aquesta especialitat, i això l’obligava a viure lluny dels seus, una família basca d’ascendència francesa sempre molt inclinada a l’esport, ja que el seu cosí Íñigo Chaurreau, que sempre va escriure el seu cognom de forma diferent, va ser ciclista professional amb quatre Tours acabats a la motxilla.

Tercer metall espanyol a Tòquio

I a Pau va ser on es va començar a forjar la medalla de plata de Tòquio, la tercera de la delegació espanyola després de la plata d’Adriana Cerezo en taekwondo i el bronze de David Valero en ciclisme de muntanya. Sempre ha estat entrenada pel seu marit, Xabi Etxaniz, que va debutar com a olímpic a Barcelona-92 quan l’eslàlom va ser inclòs en el programa dels Jocs i va repetir després a Atlanta-96.

Londres 2012 🥉
Rio 2016 🥇
Tokio 2020 🥈

¡Maialen Chourraut 🇪🇸 ya tiene su triplete! 👏👏👏 pic.twitter.com/ccjpqHXMWs

— Eurosport.es (@Eurosport_ES) 27 de julio de 2021

Es va quedar més tranquil·la quan els francesos van apostar per un canal a prop de casa seva; Maialen, que havia crescut al costat de la platja de la Concha i que des de molt petita es va apuntar al Club Atlètic Sant Sebastià, va fer el seu primer viatge internacional el 2000 per participar al Mundial júnior de Bratislava. Des d’aleshores fins ara, amb 38 anys, mai ha deixat de competir, excepte quan li han frenat les lesions o pel mínim període de descans que es va prendre el 2013 quan va donar a llum la seva filla Anne, la que la va acompanyar a Rio i la que s’ha quedat a Euskadi per culpa de les restriccions per la Covid. La medalla la va dedicar a la nena: «Aupa, Anne i a tots els amics, tota la família que està amb ella, recolzant-la a ella també, perquè és dur estar a tants quilòmetres».

Mare i esportista

Dos mesos després de la cesària Maialen ja entrenava com havia fet fins dos dies abans del part per deixar clar que l’esport i la maternitat no són dues circumstàncies incompatibles. Campiona d’Europa el 2015, amb dues plates continentals i dues plates en mundials de l’especialitat, una d’elles aconseguida a la Seu d’Urgell el 2009, la seva principal glòria esportiva va arribar a Rio quan es va proclamar campiona olímpica.

❗️TENÍA MUCHÍSIMAS GANAS DE REMAR❗️

🛶 La piragüista Mailen Chourraut (@MChourraut) regresa a los entrenamientos “buscando, como siempre, la mejora”

🙌 “A partir de hoy empieza una nueva rutina mucho más esperanzadora”#CuídateCuídanos #LaVueltaResponsable | @RFEPiraguismo pic.twitter.com/r9tZIcaoyv

— Teledeporte (@teledeporte) 6 de mayo de 2020

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

I, a poc a poc, superant les lesions, amb els viatges a Pau, es va començar a preparar per a Tòquio. Va entrar a la final, que era el primer objectiu, sabent que les medalles eren complicades. Va ser la quarta a sortir i, després d’una baixada fantàstica, ràpida i sense penalitzacions, es va col·locar amb el millor temps que va mantenir fins que va aparèixer en escena l’alemanya Ricarda Funk, una de les grans favorites, que li va arrabassar l’or. Un títol olímpic amb homenatge pòstum, ja que l’entrenador de l’equip alemany d’eslàlom, Stefan Hanze, va morir en un accident de trànsit durant els Jocs de Rio quan viatjava a la vila olímpica. El bronze va ser per a l’australiana Jessica Fox.

«No m’ho crec, no m’ho crec –repetia al Japó Chourraut, després de baixar del podi–, «he patit molt aquests anys, però és un objectiu més que complert». I pràcticament ja una llegenda en l’esport olímpic espanyol.

¡Espectacular, Maialen Chourraut!

Tercera medalla consecutiva en unos Juegos Olímpicos para una leyenda de nuestro deporte en el K1 Slalom y tercera medalla para España en #Tokyo2020.

Enhorabuena por la plata, @MChourraut.#ElCorazonDeEspaña pic.twitter.com/67NwoqT3IG

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 27 de julio de 2021