Abrines: «Vaig aprendre molt de la meva època fosca»

«Per a mi és un orgull estar i tornar a formar part d’aquesta selecció», explica l’aler del Barcelona, que vol continuar amb les bones sensacions que ha viscut aquesta temporada amb l’equip blaugrana, després d’aconseguir un històric doblet de Lliga i Copa, i manté el mateix discurs ambiciós sobre l’objectiu en el torneig olímpic que la resta dels seus companys, i l’única queixa del qual és haver hagut de perdre’s el primer aniversari de la seva filla Chloe, el mateix dia de la inauguració. «Serà dur passar-se un mes sense veure-la», diu en conversa amb EL PERIÓDICO.

Generació única

«Les aspiracions són màximes, volem la medalla. L’equip arriba molt bé. És un grup que porta molt temps treballat i els que hi han entrat, ho han fet amb moltes ganes», afirma Abrines no només per convicció sobre les possibilitats de l’equip, sinó també pel component emocional que suposa el final d’una etapa per a la generació que lidera Pau Gasol, però que també podria incloure el seu germà Marc, Rudy Fernández, Sergio Rodríguez, Llull o Claver, durant molts anys, els noms que han fet gran la família.

«Està clar que la nostra idea és anar a competir al màxim i donar-ho tot. Estem davant l’últim repte olímpic per a tota una generació de jugadors, que pot ser que apareguin per última vegada a l’equip, i volem acomiadar-los com es mereixen. Volem el podi», afirma el jugador mallorquí, tot i que és conscient que el repte serà complicat. «Tenim l’Argentina, Eslovènia amb Doncic que impressiona, els EUA, França. Serà molt exigent», apunta Abrines i lamenta la baixa final de Juancho Hernangómez, que malgrat no tenir permís dels Timberwolves per jugar, s’ha mantingut a la Vila Olímpica com a membre del grup . «Si aconseguim alguna cosa també serà seva, perquè ell és part de la família».

L’exemple del Pau

L’aler del Barça reconeix que, al final, és un luxe a nivell personal haver pogut disfrutar de la presència de Pau Gasol en el Barça i fer-ho ara també en la selecció. «Al final és un honor ser al seu costat. No deixa de sorprendre’ns a tots després d’estar tant temps aturat, com va afrontar la temporada i el gran moment de forma en què la va acabar. A més s’encarrega de fer el paper de germà gran, donant-te consells. Amb mi ho feia al Barça i ara aquí, però també amb Usman (Garuba). És un exemple i un líder per a aquest grup. Per a tothom és un orgull jugar al seu costat».

Notícies relacionades

Espanya s’estrena amb un triomf al ritme de Ricky Rubio

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Abrines assegura que torna a disfrutar en un camp de bàsquet i que la seva etapa fosca, que el va obligar a renunciar al contracte amb Oklahoma a l’NBA, ha quedat enrere. «Està clar que no ho oblido perquè vaig aprendre molt d’aquella època. M’ajudarà per intentar no tornar a caure», explica el jugador, que segur que va entendre molt bé els problemes de Simone Biles. Aquesta entrevista es va fer abans que la gimnasta nord-americana revelés la renúncia a competir que tant soroll ha generat a tot el món.

Abrines ha disputat el seu segon any al Barça, en què «he hagut de jugar més en la posició de tres per la lesió de Claver i m’han sortit molt bé les coses. També perquè hi he posat molta feina i això ha fet que la temporada anés molt bé en tots els sentits, també pel doblet», apunta l’aler mallorquí, que tot just acabar la temporada va ampliar el seu contracte amb el Barça fins al 2026.