La gran patacada de Djokovic

«Em sento fatal ara mateix. Ha sigut molt dur. La sensació que tinc ara mateix és terrible. Però això és esport. Espero estar millor demà i donar almenys una medalla a Sèrbia», deia Novak Djokovic després de la bufetada encaixada després que Alexander Zverev l’apartés de la final olímpica, l’objectiu i el repte pels quals havia anat als Jocs de Tòquio.  

«La pressió és un privilegi per a mi, sé com gestionar-la», havia respost uns dies abans Novak Djokovic a la gimnasta nord-americana Simone Biles, campiona olímpica, que es va retirar de Tòquio angoixada per la pressió mediàtica. El número 1 mundial se sentia fort i segur per manejar aquesta ansietat i ho havia demostrat en els quatre partits anteriors fins a arribar a les semifinals.

Màquina encasquetada

I semblava que també controlava la situació quan dominava Alexander Zverev per 6-1, 3-2 i el servei en el seu poder per encarrilar el camí de la final olímpica. Però després de 67 minuts d’exhibició, inesperadament, la màquina perfecta es va encasquetar. El tennista serbi va perdre la seva sacada en blanc i quatre jocs seguits, així va cedir el primer set del torneig. 

Semblava un petit lapsus, però no va millorar en l’inici del segon, en què va tornar a perdre el servei i va deixar escapar després quatre ‘break points’ per igualar 1-1. El seu crit colèric cap a la seva llotja posava en evidència que no gestionava la pressió tan bé com havia presumit. 

Des de l’avantatge de 3-2 en el primer set, Djokovic va cedir vuit jocs seguits a un Zverev que es col·locava amb 4-0 i que no va deixar escapar aquest avantatge. L’alemany només va cedir un joc més abans d’abraçar-se a Djokovic a la xarxa i dir-li que era «el tennista més gran de tots els temps».

Bloquejat per la pressió

Un consol que no va evitar la decepció de Djokovic. «No vaig saber què fer, el meu tennis es va enfonsar», deia. Es va bloquejar per aquesta pressió que deia que tenia controlada. 

Zverev ho va aprofitar. L’alemany va posar fi a una ratxa de 22 victòries consecutives i li impedia optar a aquesta medalla d’or i el somiat ‘Golden Slam’ si, al setembre, el número 1 mundial conquista l’Obert dels Estats Units, l’últim que falta aquest any a la seva col·lecció després d’Austràlia, Roland Garros i Wimbledon.

Els dubtes del futur

Notícies relacionades

Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona

El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples

Zverev es va menjar la cirereta que volia Djokovic. Ara queda per veure què suposarà aquesta dura derrota de cara a les seves aspiracions de guanyar el Grand Slam en una mateixa temporada. L’objectiu real del número 1 a la recerca de superar el rècord de 20 grans que comparteix amb Rafael Nadal i Roger Federer.

A Tòquio Djokovic ja només pot aspirar a guanyar la medalla de bronze olímpic que ja té des dels Jocs de Pequín el 2008, a més d’un altre bronze en el doble mixt al costat de Nina Stojanovic. Poc premi per a un campió que va arribar a Tòquio famolenc de glòria.