L’esport espanyol es posa en mans dels equips

És difícil escapar-se de cert corrent de pessimisme que s’estén sobre les previsions de l’esport espanyol després d’una setmana dels Jocs. És un mantra que apareix de forma cíclica en les últimes edicions. Se celebren les medalles d’Anna Peleteiro i Ray Zapata, conquestes indiscutibles en dos esports nuclears de l’olimpisme, que permetrien treure pit. Però a la balança tenen tant pes o més les decepcions, i s’esborra el somriure amb la retirada d’ídols com Lydia Valentín o la lesió d’Orlando Ortega, dues apostes que semblaven segures en moltes travesses. És cert que han caigut molts noms importants pel camí: Carolina Marín, Rafa Nadal, Jon Rahm... Però és el gen del negativisme que sol impregnar a Espanya l’opinió pública, quan només cal veure com estaven les coses en passades edicions a hores d’ara: cinc medalles a Rio; quatre a Londres, vuit a Pequín. Amb aquest filtre, les set medalles aconseguides per ara de Tòquio no semblen acostar-nos a la fi del món.

L’equip espanyol entra en la segona setmana dels Jocs. És la que, tradicionalment, sol elevar el seu botí, i aquesta serà la setmana clau per concretar somnis i realitats. Té una explicació lògica. Bona part de la força amb què acudeix el COE als Jocs està als equips, que competeixen des del primer dia, però acaben jugant-se els encreuaments i la lluita per les medalles en la segona. A aquesta cita de Tòquio hi acudia amb tota la seva artilleria: nou seleccions, com a Rio 2016, el país amb més representació del continent europeu, i només darrere de potències com els Estats Units, Austràlia i l’amfitriona Japó.

Gairebé ple a quarts

Doncs bé, de les nou seleccions, totes amb aspiracions a podi, sis es mantenen dretes, tot i que de les tres caigudes, tant l’hoquei herba masculí com el femení haurien merescut millor sort. Les eliminatòries de quarts de final han sigut el mur contra el qual s’han estavellat. L’equip masculí dirigit per Frederic Soyez va caure 3-1 contra Bèlgica, la vigent campiona del món. Les noies d’Adrian Lock contra la Gran Bretanya, la campiona olímpica en la ronda del ‘shoot out’ després d’empatar a dos. Així és la competició moltes vegades. Qüestió de detalls. També n’està fora l’handbol femení, que va perdre aquest dilluns el tercer partit de la fase de grups contra Rússia (31-34).

Les seleccions masculines de futbol, de bàsquet, handbol i waterpolo, i les femenines de waterpolo i de bàsquet també han arribat als quarts de final, aquesta frontera imaginària que permet entrar en la baralla per les medalles i totes, a excepció de l’equip de Scariolo, amb excel·lents opcions de seguir endavant. Els dos equips de waterpolo, vigents subcampions del món, però especialment el masculí, viuen un moment pletòric. La selecció d’handbol, vigents campions d’Europa i bronze mundialistes, ho fan a més amb la motivació addicional que, en el seu cas, es van perdre la cita de Rio.

Els detalls compten

Després hi ha els petits detalls (o cops de sort), que també hi tenen un paper fonamental. La selecció masculina de bàsquet es va classificar com a segona de grup i l’Argentina, com a tercera, després de perdre contra l’equip espanyol. Però serà Espanya la que s’enfrontarà als EUA, l’indiscutible favorit a l’or, campió de les tres últimes edicions (Pequín, Londres, Rio) als encreuaments de quarts de final després de perdre contra Eslovènia, mentre que els argentins ho faran contra Austràlia. Amb el sistema de competició d’anteriors tornejos, mai s’haurien trobat espanyols i nord-americans. L’actual, un sorteig dirigit (no podien trobar-se equips d’un mateix grup, dos dels tres primers s’havien de creuar amb un tercer) deixava moltes opcions (50%) que es veiessin les cares.

La competició a Tòquio està demostrant que els equips espanyols s’estan mostrant competitius, més enllà del que passi després al podi i les medalles. I ve a tomb per les reflexions que fa poc ens feia Periquito Delgado sobre el que entenem per fracàs i si estem preparats per afrontar-lo. «No hi ha fracàs, només són oportunitats fallides, perquè en l’esport és francament difícil guanyar», afirmava el genial corredor i es preguntava: «El fracàs per a mi existeix. Vaig córrer 11 Tours i en vaig guanyar un, vaig córrer 11 Vueltas i en vaig guanyar dues, vaig córrer dos Giros i no en vaig guanyar cap, per tant, soc un gran fracassat».

Aquest és el calendari dels equips a Tòquio:

Dia 3: Futbol (m): quarts de final. Espanya-Japó (13 h)

Bàsquet (m): quarts de final Espanya-EUA (06.40 h)

Handbol (m): quarts de final: Espanya-Suècia (06.15 h)

Waterpolo (f): quarts de final: Espanya-Xina (08.30 h)

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

Dia 4: Bàsquet (f): quarts de final: Espanya-França (14.00 h)

Waterpolo (m): quarts de final: Espanya-EUA (07.00 h)