Thompson suma un altre doblet olímpic i voreja el rècord de Griffith

No hi ha successor d’Usain Bolt sinó successora. Es diu Elaine Thompson-Herah i els seus metalls no brillen tant com els del Llampec, però malgasta força i decisió a l’hora dels blocs de sortida. De moment és la dona més ràpida del planeta. Acaba de sumar la quarta medalla d’or en Jocs, als 200 metres amb 21.53 segons, nou rècord per a Jamaica. Repeteix el doblet de 100 i 200 m a Rio, i ara li espera el relleu curt, en què podria sumar el cinquè or olímpic. I París és més a prop que mai, a una olimpíada de tres anys. 

Perquè la seva carrera esportiva arribi a ser transcendent, a igualar-se o comparar-se amb veïns tan genials en la seva especialitat com Bolt, Assafa Powel, Yohan Blake, a Thompson li falten els rècords universals, només a l’abast dels més grans.

En la jornada nocturna d’atletisme a Tòquio, la campiona jamaicana va fer un altre passet endavant en persecució dels 21.34 segons de Florence Griffith que figuren com a rècord mundial a les llistes oficials. El seu tocat capil·lar, una cosa que fascina les velocistes jamaicanes i molts telespectadors, no li va restar velocitat per acostar-se una mica més (de 21.66 el 2016 a 21.53) al límit que va establir la nord-americana el 1988.

Un rècord desacreditat per presumpte dopatge de Joyner Griffith, mai acreditat o confirmat. I difícil perquè cap atleta s’hi acostava prou com per entreveure una possibilitat real d’aconseguir-ho. Fins ara. La jamaicana de 29 anys no corria per sota de 22 segons des del 2016, i la seva progressió aquesta temporada, tant en 100 com en 200 m, ha sigut més que suficient per guardar les distàncies amb els rivals i volar en solitari a buscar el rècord.

Nivell de marques altíssim

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Nivell de marques altíssimHi ha condicionants a Tòquio que ajuden que el nivell de les marques estigui sent altíssim, excepte, lògicament, en les carreres llargues a l’estadi. La qualitat de la competència, la pista nova, la calor, les vambes amb l’última placa de grafè i el vent lleuger a favor a la recta d’arribada, semblen una combinació perfecta perquè els rècords de la velocitat i concursos tremolin a l’estadi. Cap atleta sembla trobar a faltar l’escalfor del públic, ja n’hi ha suficient fins i tot a l’ombra. Tal com va succeir al Mundial de Tòquio, un any abans dels Jocs de Barcelona 92, recordat per la plusmarca de Mike Powell al superar el salt horitzontal de 8,90 de Bob Beamon a Mèxic 68, puja el nivell gràcies al canvi generacional.

Amb tot a favor, el duel aquesta matinada als 400 m tanques entre les nord-americanes Sydney MacLauglhin i Dalilah Muhammad pot propiciar el rècord femení, després del masculí de Karsten Warhlom ahir en la mateixa especialitat. Mondo Duplantis, ja amb la medalla d’or assegurada, ho va intentar ahir demanant el llistó a 6,19 metres, però no va poder superar la seva pròpia plusmarca universal al salt de perxa.