El waterpolo somia en gran a Tòquio

Tota la fe que hi havia en les dues seleccions de waterpolo que anaven a Tòquio s’ha demostrat més que justificada. L’equip masculí ha superat els EUA aquest dimecres en uns quarts de final exigents de principi a final (8-12), i s’ha obert pas a les semifinals i a la lluita per les medalles igual que havia fet la selecció femenina 24 hores abans.

Mai fins ara les dues seleccions havien aconseguit superar l’encreuament de quarts com ha passat a Tòquio, cosa que demostra que el waterpolo a Espanya viu un moment d’esplendor. Per als nois, vigents subcampions del món i d’Europa, suposa tota una fita. En les quatre últimes edicions dels Jocs s’havien quedat a la frontera dels quarts de final. Feia 21 anys que no traspassaven aquesta frontera per lluitar pel podi. En concret, des de Sydney 2000, on encara competia una llegenda de l’esport espanyol com Manel Estiarte.

Per a les ‘Guerreres’ de Miki Oca, també subcampiones del món i vigents campiones d’Europa, el precedent és molt més pròxim. A Rio van caure a quarts, però a Londres 2012, on es va estrenar el waterpolo femení, es van penjar contra pronòstic la medalla de plata. Ara les dues en volen més.

L’equip masculí es jugarà passar a la final aquest divendres contra Sèrbia, mentre que Hongria serà el rival aquest dijous de la selecció femenina (12.50 hores)

Saber patir

«Ara ja podem somiar. Sèrbia és campiona olímpica, però crec que cal donar molt valor al que hem fet. Han passat 21 anys de les últimes semifinals olímpiques, alguns dels nostres jugadors no havien ni nascut», ha valorat David Martín, un discurs compartit amb un dels referents de la selecció, el porter Dani López Pinedo, que, amb un 60% de parades contra els EUA, ha tingut un pes decisiu en la classificació. «Hem patit contra els EUA com mai, però hem passat la barrera de quarts que era el que era difícil, i ara somiarem. A veure si ens surt un bon partit», ha apuntat el veterà porter, de 41 anys.

Ha resultat molt més complicat del que s’havia previst el triomf a quarts contra la selecció nord-americana. Però Espanya ha mostrat la mateixa solidesa defensiva i versatilitat atacant com va mostrar en el ‘grup de la mort’, del qual va sortir amb un ple de cinc victòries després de superar els tres equips balcànics (Sèrbia, Montenegro, Croàcia).

«Estic molt orgullós dels jugadors, han sabut patir», ha admès Martín, que ha completat un bloc d’enorme solvència, sòlid en defensa, amb molta mobilitat en atac i en què tots els homes poden aportar. La base de 10 jugadors de l’Atlètic Barceloneta ajuda en la cohesió del grup, que manté un pòsit de veterans, com López Pinedo, Felipe Perrone o Blai Mallarach, però ha completat un procés de reconstrucció amb enormes talents com Munarriz, Granados o Tahull.

«No ha sigut el nostre partit més brillant, però el de quarts mai ho és, la pressió és molt gran, és el més difícil de jugar. L’hem tirat endavant», ha explicat el seleccionador, content per arribar a creuar, a la fi, la barrera de quarts: «Ara que sigui el que Déu vulgui».

Hongria, penúltima porta

La selecció femenina de waterpolo, per la seva banda, viurà aquest dijous el dia D contra Hongria, amb el somni de tornar a estar a les medalles, igual que han fet en dues de les tres últimes competicions internacionals: or a l’Europeu del 2020, or al Mundial del 2019.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Anni Espar, un dels referents del grup, ja en els seus tercers Jocs, valora l’enfrontament contra la selecció hongaresa, una de les potències europees, com a complicat. «Intentarem fer bé les coses en defensa, que és el que ens va fallar en el partit que vam perdre contra Holanda en la fase de grups. Si fem bé les coses, tindrem molt guanyat», ha explicat la jugadora del Mataró. «Jo crec que el fet de ser un grup, estar unides, el dia a dia en equip, això dona moltíssimes forces. Tenim un equip molt unit, com una família, i això ens dona un plus».

 «Són unes semifinals olímpiques i no hi ha partit fàcil. Cal sortir igual perquè serà una guerra», remarca la portera Laura Ester, que també va estar a Londres i Rio. «Cada vegada que ens tirem a l’aigua donem el millor de nosaltres, ens buidem a dins i ho donarem tot per lluitar per la victòria».