La canadenca Quinn, primer esportista transgènere a penjar-se una medalla olímpica

Quinn, futbolista de la selecció del Canadà, es va convertir aquest divendres en el primer esportista obertament transgènere i no binari a guanyar una medalla olímpica, en un altre moment històric que deixarà Tòquio-2020, després de la final guanyada pel seu equip contra Suècia (3-2 per penals després de l’1-1 del temps reglamentari), a Yokohama.

Quinn, qui té un sol nom, va sortir de titular i després va ser substituït al final del primer temps.

Migcampista de 25 anys, Quinn té una llarga trajectòria amb la selecció canadenca de noies, en què va debutar el 2014 i amb la qual va guanyar el bronze a Rio-2016, si bé tot just es va declarar transgènere l’any passat.

«Volia ser autèntica en totes les esferes de la meva vida, i una és l’espai públic», va dir Quinn en aquell moment.

«Així que aquesta va ser una de les raons, perquè estava cansada de ser maltractada i tot això», va afegir.

L’estatus de jugadora-pionera transgènere en els Jocs de Tòquio-2020 es va donar alhora que el de l’aixecadora de pesos transgènere de Nova Zelanda Laurel Hubbard.

Hubbard, a qui el Comitè Olímpic Internacional (COI) reconeix com a tal, va desencadenar polèmica i debat. ¿Per què?

Els crítics van argumentar que la neozelandesa tenia avantatges físics en el seu cos des dels seus anys de desenvolupament com a home, per la qual cosa era injust que competís en el quadro femení del torneig contra aixecadores nascudes dones.

No obstant, el debut de Hubbard en els Jocs finalment no va causar enrenou esportiu perquè no va poder completar l’aixecament i va quedar fora de la lluita per les medalles.

Hubbard, de 43 anys, que tenia el doble d’edat que algunes de les rivals i no havia competit internacionalment des d’abans de la pandèmia del coronavirus, va admetre després que estava «desconcertada» per ser el centre d’atenció.

No és el cas de Quinn, que actua com a migcampista defensiva i s’alinea en l’àmbit de club al costat de les principals estrelles femenines, com la nord-americana Megan Rapinoe.

«La lluita no s’ha acabat»

Quinn, que juga a l’OL Reign de Seattle de la Lliga nacional femenina nord-americana, tampoc ha hagut d’afrontar preguntes sobre la seva presència en la selecció femenina canadenca.

«Vull que s’expliqui la meva història perquè quan tenim molta visibilitat trans, aquí és on comencem a fer un moviment i comencem a fer avenços en la societat», va apuntar Quinn al lloc web del seu club.

Com Hubbard, Quinn ha parlat sobre les lluites de ser transgènere en un món centrat en la condició binària i afronta el desafiament de ser un model a seguir en els Jocs per als joves que experimenten situacions personals similars.

«Estic rebent missatges de joves que diuen que mai abans havien vist una persona transgènere en l’esport», va dir Quinn a la cadena pública CBC després que el Canadà sorprengués 1-0 les superfavorites dels Estats Units, que finalment van guanyar la medalla de bronze.

«L’esport és la part més emocionant de la meva vida. Si puc permetre que els nens facin l’esport que estimen, aquesta és la meva lluita i per això soc aquí», confessa.

Després d’arribar a Tòquio, Quinn va reflexionar sobre el que significava aparèixer a l’escenari més important de l’esport com a esportista obertament transgènere.

«No sé com sentir-me. Em sento orgullosa de veure ‘Quinn’ a l’alineació i en la meva acreditació. Però m’entristeix saber que hi va haver atletes olímpics abans que jo incapaços de viure la seva veritat pel món», va publicar Quinn a les xarxes socials.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Tot i que la lluita continua. «Hi ha nenes transgènere a qui els prohibeixen fer esport, dones transgènere que enfronten discriminació i prejudicis mentre intenten perseguir els seus somnis olímpics», va reflexionar.

«La lluita no s’ha acabat. Ho celebraré quan tots estiguin aquí», va acabar dient Quinn.