Els EUA aixafen els somnis d’Espanya a la final femenina de waterpolo

En els millors somnis de la selecció de waterpolo femení apareixia de nou la final olímpica de Tòquio, una segona oportunitat després de la que van viure a Londres-2012. Però el que es va viure al Centre Aquàtic Tatsuimi va tenir poc a veure amb aquests somnis i sí, en canvi, amb un malson. Els Estats Units van passar per sobre de la selecció (5-14) i no li van donar la més mínima opció de discutir-li l’or.

 És el tercer títol olímpic consecutiu per als EUA, un conjunt que domina amb puny de ferro el waterpolo femení en l’última dècada, en la línia de la selecció nord-americana femenina de bàsquet o del ‘dream team’. La plata va ser per a les jugadores espanyoles, les úniques que han aconseguit desafiar-les en algun moment. En el Mundial del 2013, per exemple, quan van aconseguir derrotar-les a quarts. O a la final del Mundial del 2019. A Tòquio, no obstant, no hi va haver història. I per les llàgrimes de les jugadores espanyoles, va resultar una plata molt amarga. Però amb el temps tot agafarà el seu valor.

Defensa inaccessible

 L’equip d’Adam Krikorian es va aplicar amb una contundència i una superioritat devastadora des del primer llançament d’Alys Williams i quan les jugadores de Miki Oca van voler adonar-se on eren la final ja se’ls havia posat molt difícil, gairebé impossible. En el primer període, les vigents campiones olímpiques i mundials ja havien colpejat amb una contundència que va deixar la selecció grogui (4-1), incapaces de trobar posicions de llançament còmodes més enllà del gol de Roser Tarragó.

L’avantatge va arribar fins als cinc de diferència fins que Espanya va aconseguir una reacció mínima amb dos gols consecutius de Maica García i Bea Ortiz, que van encoratjar certes esperances en la selecció (3-6). Però va ser un miratge. Perquè els EUA van continuar aplicant el rodet per anar-se’n al descans amb un avantatge molt còmode (4-7) que ja no va parar de créixer.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La defensa nord-americana es va mostrar impenetrable, amb rebutjos i pilotes desviades de forma constant. Molt agressives en totes les seves accions, i si no, la portera Asleigh Johnson apareixia amb una eficàcia espectacular, amb uns percentatges altíssims de parades. I això va acabar per desconnectar Espanya, que només va poder anotar un gol en la segona meitat.

En la guerra que va anticipar Anni Espar abans de la final només hi va haver un combatent: els EUA. La selecció de Miki Oca va ser només un convidat. Però això no resta valor a una medalla de plata molt valuosa, la segona medalla olímpica de la selecció femenina