Oksana Masters, de la foscor de Txernòbil a la brillant llum de l’esport

La vida d’Oksana Masters ha estat marcada sempre per la tragèdia de Txernòbil, però, de vegades, les segones oportunitats es converteixen en un llamp d’esperança que permeten complir somnis, com en l’esport, en què la seva llum, que un dia es va apagar, ara brilla més que mai.

Oksana Masters (Khmelnitski, Ucraïna; 1989) va néixer a Khmelnitski, a uns 400 quilòmetres de Txernòbil, escenari d’un important accident nuclear el 1986. L’exposició de la seva mare biològica a aquesta radiació intensa va ser un factor que va influir en les malformacions que va tenir al néixer.

Sense tíbies, amb una cama 14 centímetres més curta que l’altra, cinc dits a cada mà, cap d’ells polze, un ronyó i sis dits a cada peu, Okasana va ser abandonada en un orfenat.

«A la meva ciutat hi havia fugues de radiació. Un policia anava passant per les cases dient “tanca” i la gent tapava les finestres i les portes i no sorties durant un o dos dies per deixar que la radiació s’apagués una mica», relata Oksana, que va ser en un orfenat molt pobre en què el menjar brillava per la seva absència.

Els abusos físics eren norma habitual als orfenats pels quals va passar de petita. «Una cicatriu és una història que et passa a tu, però no tens una cicatriu, sobrevius a una cicatriu, i a Ucraïna als orfenats passen coses increïbles», va declarar fa uns mesos en un vídeo publicat a la web de ‘The Players Tribune’.

«La majoria de les coses pitjors, passaven a altes hores de la nit. De vegades, en lloc de ser gràfic, només necessito explicar a la gent una llista de les coses que ja no suporto: ganivets, cigarrets encesos, cadenes metàl·liques. Encara, en el dia d’avui, no puc rebre un massatge i no espantar-me. Això probablement et dona una idea de la situació», va relatar.

Als set anys la vida li va canviar. Va ser adoptada per Gay Masters, una logopeda de Kentucky que se la va emportar als Estats Units. A aquesta millora de vida hi va contribuir l’esport, en què va despuntar amb una versatilitat inusitada per combinar diferents disciplines.

Va guanyar la seva primera medalla a Londres 2012 en rem, juntament amb l’‘exmarine’ doblement amputat Rob Jones. Després va participar en esquí de fons i biatló als Jocs Paralímpics d’Hivern de Sotxi 2014, d’on es va emportar una plata i un bronze. El 2016 va anar als de Rio com a ciclista i a Pyeongchang 2018 es va coronar en esquí de fons i en biatló amb dos ors, dues plates i un bronze.

A Tòquio ha engrandit el seu palmarès. Or a la contrarellotge de 24 quilòmetres disputada al Circuit Internacional de Fuji. Després del Japó, el següent objectiu d’Oksana són els Jocs d’Hivern de Pequín, en què competirà en esquí nòrdic.

«Un pot pensar que l’esquí de fons i el ciclisme es creuen molt bé, però en realitat és el contrari. Són dos moviments separats. El ciclisme és tot empènyer i l’esquí de fons consisteix a estirar. He de desentrenar quan sortim de la millor forma física per esquiar i posar-nos en forma per al ciclisme», assenyala.

Tot i així, l’esport és només un dels puntals sobre els quals se sustenta la vida d’Oksana, que per tapar les seves cicatrius, de manera metafòrica, es fa tatuatges. «Els tatuatges, a diferència de les cicatrius, tu els tries. I cada tatuatge que tinc és ple de moltes de les meves pròpies eleccions i representa una part molt important de mi».

Oksana Masters és un exemple a seguir i, per això, creu que els nens amb una discapacitat necessiten més models a seguir. «Entenc com de complicat és per a un nen tenir un mal dia per anar amb el cabell deixat o que et surti un gra a la cara per a la foto de l’escola, però més dur és tenir pròtesis o no tenir cames»

«No vull que la pròxima generació de nenes i nens creixin sense tenir aquesta persona a qui admirar i estimar, a qui aspirar. Tots els nens tenien una foto de Michael Jordan a la paret. ¿Per què no pot ser una cosa normal que sigui algú que ha tingut un accident o ha nascut sense alguna part del cos?», pregunta.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La seva figura ha traspassat els límits de l’esport paralímpic i la seva estrella brilla en l’àmbit global. El 2020 va ser guardonada amb un Premi Laureus i va compartir cartell amb el futbolista argentí Leo Messi, la gimnasta nord-americana Simone Biles i el pilot de Fórmula 1 Lewis Hamilton.

Als Estats Units és un personatge conegut i aquesta fama la fa servir per a, amb un missatge de superació, fer reflexionar la societat sobre les segones oportunitats i la inclusió com a veritable camí per a la igualtat.