ESCACS
Ana Matnadze, la història de pel·lícula de la reina dels escacs espanyols
El president georgià li va trucar en plena guerra civil per animar-la a guanyar el Mundial sub-10, amb 19 ja era Gran Mestre femení i amb 38 comanda aquesta setmana a Espanya en el Mundial femení per equips de Sitges
Ana Matnadze fa broma dient que seria multimilionària si li donessin un euro per cada vegada que li han preguntat per ‘Gambito de dama’. Entre torneig i torneig va passar les nits veient l’aclamada sèrie per poder respondre a tots els que li preguntaven què li semblava. La vida d’aquesta escaquista és també digna de pel·lícula: als 10 anys, el president de Geòrgia, el seu país natal, li va trucar per confiar-li la missió de ser campiona del món d’escacs en plena guerra civil. Als 12 va rebre un bateig gairebé d’estat que va durar tres dies i en el qual va tenir com a padrina una excampiona del món, Nona Gaprindashvili. Des de 2004 viu a Barcelona, ciutat que va creure que era el seu lloc al món des que la va trepitjar. «El meu lloc al tauler. Va ser amor a primera vista». Aquesta setmana capitaneja la selecció espanyola en el Mundial d’escacs femenins per equips, que es disputa a Sitges fins dissabte.
Nena prodigi
Va ser una nena prodigi, campiona del món sub-10 i sub-14 i cinc vegades campiona d’Europa sub-12, sub-14 i sub-16. Mentre entrenava per al primer títol intentava abstreure’s dels bombardejos i tirotejos que se sentien a Tbilissi. Abans de la primera corona mundial va rebre la trucada d’Eduard Shevardnadze, que havia assumit mesos abans la presidència d’una Geòrgia en guerra civil després del col·lapse de l’URSS. «M’estava menjant un gelat i amb 10 anys no entens gaire bé el que significa aquesta trucada. No em va fer por ni em vaig espantar ni res. I va dir una frase que em va marcar realment: ‘No us preocupeu per res, però continueu fent el que esteu fent el millor que sabeu». Es va coronar a Bratislava i quatre anys més tard ho va fer a Cannes.
Pel camí, a més del Gran Premi President de Geòrgia, va rebre un bateig d’estat que va durar tres dies, amb arribada en helicòpter a l’església i una padrina de luxe: Nona Gaprindashvili. L’excampiona del món, la primera dona a aconseguir el títol de Gran Mstre de la FIDE, la va convertir en la seva primera i última alumna durant set anys. «Al principi, tanta atenció al carrer em feia respecte, m’avergonyia. Era molt jove. No m’agradava que em lloessin o diguessin coses. Amb el temps s’aprèn a gestionar, però una nena de 10 o 12 anys no sap com estar amb tanta gent important i amb tanta atenció. El que la gent només ha vist en pel·lis o llibres o algú li ha explicat, jo ho conec de primera mà».
‘Gambito de dama’
La passió que despertava a l’URSS els escacs creu es retrata bé a ‘Gambito de dama’. «Conec el món en què tothom t’atura al carrer, juga al carrer, esperant que surtis de jugar per dir-te alguna cosa...». Altres coses ja no tant. «És una sèrie molt ben feta, amb bons efectes. Però els escaquistes veiem coses que no són tan certes», diu, sense entrar en la denúncia que ha presentat Nona contra la sèrie. «Allò de les pastilles i addiccions òbviament caldria agafar-ho amb pinces. Però és una sèrie que almenys et fa reflexionar i voler conèixer-ne més sobre els escacs i això és genial».
De Nona va aprendre moltíssimes coses, començant per la disciplina i acabant per la passió pel futbol i el Barça. «És fan de Messi. Ell li va enviar la seva samarreta i ella, un dels seus jocs d’escacs». La seva padrina li repetia sempre que «el que acabes de guanyar ja és passat» i que cada derrota havia de servir d’esperó per tenir unes ganes incontrolables de la propera. «Quan et faci molt mal és quan estàs creixent».
Dormir unes 10 hores al dia
D’ella va aprendre la disciplina que marca tota la seva preparació. «Necessito dormir molt, unes 10 hores al dia quan estic jugant. Tot i que hi hagi un dia de descans, no altero la meva rutina. Menjo gairebé exclusivament pomes i l’exercici és molt important: ja sigui una taula d’aeròbic, caminar, ioga, zumba...».
Davant el tauler assegura que li és gairebé impossible distreure’s tret que el rival faci alguna cosa com picar el rellotge molt fort o fer sorolls, tot i que l’àrbitre no ho hauria de permetre. «Intento entrar en mode torneig molt abans del torneig, una setmana abans. No cansar-me molt amb altres coses, no cansar la vista és molt important. I no deixar per a última hora coses que estiguin sota el meu control, com tenir la maleta feta amb molta antelació, evitar tonteries que et puguin distreure molt.»
Abans a la maleta portava apunts de Periodisme i Germàniques, la carrera que va estudiar, i d’algun idioma que estigués estudiant (en parla set). «La vaig disfrutar molt, no crec que el periodisme em distragués gaire, tot i que depèn de com es miri». Malgrat no haver exercit, sí que va escriure durant anys un blog en el qual, entre altres coses, relatava que la davallada de l’estrès que sentia després d’algunes partides la deixava tan debilitada físicament com si li acabés de passar un camió per sobre. «Hi ha gent que no ho entén. No s’imaginen quanta tensió, cansament i esgotament pot generar una partida intensa, sigui llarga o curta. O en un torneig llarg, com els mundials, els europeus o les olimpíades, amb l’estrès afegit de si perds i te’n vas a casa. És un estrès increïble que no se’l pot imaginar ningú que no l’hagi patit».
Els ordinadors enganyosos
Nona li va ensenyar a gestionar aquest estrès i a qüestionar-ho tot, des d’a ella mateixa fins als llibres o ordinadors. «Els ordinadors que també són enganyosos en escacs, no pots fiar-te’n al 100%. Has de buscar les teves pròpies idees. En l’esport, per superar-te, cal qüestionar-ho tot».
Els ordinadors, entre altres coses, han canviat els escacs en les últimes dècades. «L’esport no és el mateix que fa 20 anys i els escacs encara menys. L’esport està canviant, es fan més tornejos ràpids, més tornejos curts. Has de viatjar més que abans, tens menys temps lliure que abans. I cal anar ajustant-ho tot».
En l’actualitat és la número 44 del rànquing femení mundial i a Sitges va firmar aquest dilluns taules amb l’índia Dronavalli Harika (onzena) i va caure davant la russa Alexandra Kosteniuk (vuitena). En aquest Mundial femení per equips participen 12 seleccions amb un format de partides de 45 minuts, més 10 segons extra per cada moviment. «És un ritme entre partides ràpides i clàssiques. Em fa molta il·lusió. És un torneig amb format nou, a més per equips, que són els que més m’agraden. El que més m’agrada i apassiona és jugar amb la selecció –ho explica una escaquista que ha aconseguit amb Espanya una plata i un bronze en Olimpíades i una plata europea–. Hi ha equips increïblement forts: Rússia, Geòrgia, Índia, Armènia... Moltes vegades hem estat molt a prop de competir de tu a tu amb tots ells. Quan estem de tu a tu amb aquestes seleccions és una oportunitat per superar-nos. A veure com va la tornada als taulers».
Discriminació
Campiona a Geòrgia, després de nacionalitzar-se a Espanya ha conquerit 13 campionats estatals (un de clàssic, sis en ràpides i sis en ‘blitz’). En aquesta última modalitat, en la qual els jugadors només tenen tres minuts per a la partida més dos segons d’increment per jugada, va ser campiona d’Europa. Gran Mestra Femenina des dels 19 anys als 38 és Mestre Internacional i considera que en els escacs hi ha menys discriminació que en altres esports o àmbits de la vida. «Els escacs no distingeixen de sexes, edats, races ni religions. Hi ha menys dones però estem en procés: cada vegada juguen més nenes que veuen que hi ha un ambient sa. Als escacs pots jugar sense importar qui siguis, com siguis, si ets ric o pobre. Ningú et dirà que no pots jugar si ets dona. Justament als escacs, el masclisme no hi és tan present. Al carrer he sentit comentaris de mal gust, però als tornejos no».
Tot i que el seu amic la va convertir en protagonista de la novel·la ‘Anna, la vampiresa’, nega ser-ho, tot i que pernocti bastant. «Hi ha gent que sí que treballa més de nit. Les partides comencen a la tarda, acabes tard i no et pots treure la partida del cap. Als escacs hi ha gent estranya i gent que no ho és tant, però, ¿què vol dir ser estrany?». Ara confia a mossegar metall a Sitges.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
