‘Sport’, una hora a la casa de Messi a París

A Leo Messi li canvia la cara quan compara Castelldefels amb París. Per a molts no hi hauria color entre la ciutat de la llum, de la moda, de l’amor i de la cultura amb la població del Baix Llobregat. Messi no ho veu així. Ell tampoc dubta entre la brillantor del sol de la costa catalana amb el cel plomís amb què es desperta a la capital francesa.

Ni tampoc la facilitat amb què es movia des de Castelldefels a Gavà per anar a recollir els nens a l’escola o fins a Sant Joan Despí per entrenar-se... Res a veure comparat amb el recorregut entre el centre de la ciutat, on ara viu, i Saint-Germain-en-Laye, on s’entrena. El trànsit és insofrible, les hores al volant, interminables... Si a Messi el deixen escollir, es queda amb Castelldefels.

Per sort, ja ha deixat l’hotel on es va allotjar per instal·lar-se amb la seva família en una casa ubicada en una zona noble de París. Ara ja respira una mica més tranquil, amb la sensació d’estar més assentat, d’estar en disposició de començar una nova etapa en la seva vida.

Mentre s’acomiada d’Antonella, que surt de viatge amb els tres nens, dona la benvinguda a la delegació de SPORT. No és normal que Leo Messi concedeixi entrevistes a casa seva, però ofereix un tracte especial a SPORT, conscient que la presència dels periodistes no l’incomoda. Fins i tot sembla el contrari, d’acord amb el somriure amb què ens rep. Va descalç (normes de la casa) pel rebedor i ens fa passar al menjador de la casa presidit per un sofà enorme i una televisió en consonància.

Pregunta per Barcelona i explica les bondats i els inconvenients amb què s’ha trobat a París, una destinació que no estava escrita a la seva agenda. Estava convençut que es retiraria al Barça, però Laporta li va dir que no era possible. I, a correcuita, va haver de canviar el guió de la seva vida.

Notícies relacionades

Els bojos són ells, ells

El Barça, a "la guerra" a Stamford Bridge per ser a la final

Ens condueix fins a una sala on es portarà a terme l’entrevista mentre conversa amb Lluís Mascaró, el director de SPORT, comentant com és el seu dia a dia a París, al club i, sobretot, el dia a dia dels nens, pels quals es desviu, s’inquieta i s’alegra. Ells han passat a ser el motor de la seva vida i, com qualsevol pare, es preocupa més del compte.

El menjador té una sortida a un pati, no gaire gran, amb dues porteries, moltes pilotes i una cistella, escenari on Valentí Enrich fa algunes fotografies. I abans de marxar, una hora i mitja després, Leo s’acomiada amb el mateix somriure que ens va rebre i espera (nosaltres també) que es vegem aviat. I que sigui, com en aquesta ocasió, sense indici de Hulk, el gos de Leo.