El Liverpool despulla l’Atlètic menys cholista

Afirmava Muhammad Ali de Frazier, amb qui va lliurar lluites llegendàries: «Sempre he tret el millor dels homes amb qui he lluitat. Però Joe Frazier aconseguia treure el millor de mi. Déu beneeixi aquest home». Podria dir el mateix Klopp de Simeone o el seu Liverpool d’aquest Atlètic amb el qual els seus enfrontaments a Europa ja són saga. Dos equips amb excel·lents que lliuren batalles majúscules.

Va sortir el Liverpool a ballar al voltant de l’Atlètic pacientment i estudiar-lo. Sense descuidar la seva guàrdia, sense llançar-se de forma suïcida buscant el KO directe amb el seu vertigen habitual. Semblaven tenir-ho tot controlat els de Simeone fins que una jugada intranscendent a la banda dreta va acabar amb una centrada de primeres d’Alexander-Arnold que va botar al centre de l’àrea i va ser rematada de cap a gol per Jota davant la passivitat de la defensa atlètica. Havia disposat una defensa amb tres centrals Simeone, però Klopp el va guanyar en l’estratègia al deixar-lo sense referència sobre la qual fixar la marca perquè l’alemany va proposar tres arribadors com Mané, Salah i Jota. S’estava recomponent l’equip blanc-i-vermell quan Mané es va treure de sobre Koke i De Paul per obrir a la dreta, i des d’allà Alexander-Arnold va regalar una altra centrada xut amb què va convergir el mateix Mané arribant des del darrere sol i sense marca per posar el 2-0.

Del miracle a la vermella

Mandíbula de vidre i a la lona per segona vegada l’Atlètic. Demanava cap Simeone i aplaudia amb mesura Klopp a la seva àrea tècnica. Els ‘reds’ havien après del xoc de fa un any a Anfield i del partit de fa unes setmanes al Metropolitano, en tots dos els matalassers van remuntar un 0-2. Però els miracles tenen la particularitat de no ser freqüents, per més que l’Atlètic s’hi hagi acostumats davant el Liverpool. Però és condició indispensable posar-hi una mica de la teva part, almenys la fe, i els blanc-i-vermells no la van mostrar. I el que és pitjor, passada la mitja hora Felipe veia una vermella directa al tallar una contra de Mané. Exagerada a judici atlètic, furiosa i sense ànim de jugar la pilota en realitat. Cosa que va ser suficient perquè Makkelie deixés en inferioritat els matalassers. Al final del primer round el Liverpool guanyava als punts i amenaçava amb el KO un Atlètic sonat que deambulava pel ring.

Contra todo y contra todos ! ❤️🤍 #AtletiForever

— Antoine Griezmann (@AntoGriezmann) 3 de noviembre de 2021

El segon round va arrencar amb un altre ganxet del Liverpool, en forma de gol de Jota, que va acabar anul·lat pel VAR per fora de joc. La jugada va despullar la permeabilitat defensiva d’aquest equip que, a força d’acumular cromos ofensius per disfressar-se d’equip gran (quan ja ho era), ha acabat perdent la seva identitat i l’esperit cholista que l’ha fet gran a Espanya i a Europa. Va poder marcar Salah, gairebé ho fa Matip, va estar a punt Jota... Rondava el KO en l’ambient i no reaccionava Simeone, bloquejat al racó matalasser sense reaccionar. Ni un canvi, ni un crit, ni un gest, ni una ordre...

Evitar el KO

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Amb més de mitja hora per jugar-se, dos gols a baix i un jugador menys, l’Atlètic estava grogui davant un Liverpool que després de flotar com una papallona picava ara com una abella. Va poder canviar tot en una pilota penjada a l’àrea local que va acabar amb una volea de Luis Suárez a la xarxa, però venia de Giménez en fora de joc. Era l’últim servei de l’uruguaià, que se n’anava amb Joao Félix a la banqueta per donar entrada a Lodi i Herrera. Els referents ofensius se n’anaven deixant orfe l’equip quan necessitava marcar. Blindava la seva guàrdia a costa de perdre arribada per evitar el KO davant un Liverpool que es limitava a ballar al seu voltant entrant i sortint de la seva distància. Pobra imatge de l’Atlètic, que ha de resoldre el seu conflicte identitari abans de tornar-se a enfrontar a desafiaments majúsculs com aquest davant un Liverpool més madur. Frazier no va poder amb Ali aquesta vegada.