Els ultres s’enquisten en el futbol francès

El desitjat retorn dels espectadors després de les restriccions sanitàries ha quedat ofuscat per la violència dels ultres. Tot i adoptar dures mesures, les autoritats no aconsegueixen solucionar aquest fenomen enquistat. La jornada d’aquest cap de setmana passat va estar marcada pel retorn dels ultres del Niça al seu estadi després de més de dos mesos allunyats per la batalla campal durant el partit amb l’OM.

«A França no hi havia hagut tants incidents d’aquest tipus en un període tan curt», reconeix en declaracions a EL PERIÓDICO l’historiador Sébastien Louis, autor del llibre Ultras, les autres protagonistes du football. Segons aquest expert en la qüestió, la successió en els últims mesos d’episodis violents en el futbol francès està directament relacionada amb la pandèmia. En concret, al malestar ocasionat per les restriccions per frenar la Covid-19. «Els estadis no deixen de ser un mirall de les nostres societats i es noten aquests efectes psicològics i socials. El públic està més tens», assegura Louis.

«Problemes per garantir la seguretat»

«Problemes per garantir la seguretat»Després que pràcticament no s’haguessin celebrat partits amb públic des del març del 2020, la nova temporada ha servit perquè grups d’ultres retessin comptes pendents amb els seus homònims d’equips rivals. «Hi ha hagut l’efecte dels derbis», afirma el sociòleg Patrick Mignon, sobre el fet que molts d’aquests incidents van tenir lloc en partits entre equips amb rivalitats regionals.

Segons aquest expert en la sociologia de l’esport, la pandèmia no només ha afectat el comportament dels aficionats, sinó també el fet que «els clubs no estaven preparats per al retorn dels ultres». «Molts han tingut problemes per garantir la seguretat als estadis, a causa de la falta de personal preparat, accentuada per la necessitat de destinar una part dels agents a controlar que tots els aficionats disposen del passaport sanitari», obligatori per entrar a qualsevol recinte esportiu al país veí, explica Louis. Durant l’aturada pel coronavirus, molts empleats en la seguretat als estadis es van reconvertir a altres professions. Relacionat amb la falta d’espectadors

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

els clubs no estaven preparats per al retorn dels ultresfalta de personalRelacionat amb la falta d’espectadorsA més de la pandèmia, aquesta onada d’incidents està relacionada amb un altre dels mals del futbol francès: la falta d’espectadors als estadis. «En molts clubs els ultres van ser els més constants a les grades, i això va afavorir que se sentissin com els aficionats més legítims», afirma Mignon. Aquesta tendència, segons aquest sociòleg, va desembocar en el fet que les directives de nombrosos clubs «van instrumentalitzar els ultres i els van mimar», mentre que d’altres els van expulsar del camp, com va passar amb el PSG. «El problema de fons del futbol francès és que no ha sabut trobar una política respecte als seus aficionats», afirma l’autor del llibre Ultras, les autres protagonistes du football, que equipara la situació de França amb la d’Itàlia, on els estadis buits coincideixen amb els episodis violents. En canvi, en altres països com Anglaterra o Espanya es va aconseguir aturar aquest fenomen a través d’una política taxativa d’expulsió dels ultres, mentre que a Alemanya es va apostar per la via del diàleg per mantenir aquests grups d’animació, però allunyant-los dels seus elements més indesitjables.

«La filosofia ha de ser fermesa, diàleg i acompanyament», va assegurar a L’Équipe Thibaut Delaunay, president de la Divisió Nacional de Lluita contra el Fanatisme, un organisme vinculat al Ministeri de l’Interior. Davant la multiplicació d’incidents, les autoritats han anunciat la creació d’«una cèl·lula de coordinació de seguretat» i de les figures de jutges especialitzats en l’esport i de policies experts en el seguiment dels ultres. Unes mesures incipients per solucionar un problema incrustat en l’esport rei a França (i no només en aquest país), però ara accentuat per la pandèmia.