Quan un bronze olímpic es fa esperar nou anys

El COI (Comitè Olímpic Internacional) ha tardat nou anys a concedir-li el bronze en la prova C1 200 de piragüisme en els Jocs de Londres. Divendres passat es va oficialitzar la tercera plaça després de la desqualificació per dopatge del canoista lituà Jevgenij Shuklin, segon en la prova. Les reanàlisis de les mostres d’orina van descobrir que havia fet ús de la testosterona per pujar al podi. «Ha sigut el primer medallista olímpic del meu esport desqualificat per dopatge», explica Benavides.

Divendres el COI va reassignar novament les medalles de Londres. A part de Benavides, Ruth Beitia va conquerir el bronze en salt d’alçada per la desqualificació de la russa Svetlana Shokolina. A Benavides ningú li ha trucat per donar-li la bona nova. Se’n va assabentar gràcies a un periodista mallorquí. Res més. «Des del 2019 se sabia que la medalla em corresponia però els diversos recursos interposats per l’infractor havien retardat la concessió».

Però no era només esperar i fer un lloc a la sala de casa on es guarden els trofeus per penjar la medalla en lloc distingit. Hi havia molt més. «Em van treure el moment de viure la glòria a Londres, que hauria arribat en els meus inicis com a esportista. Ara no sé el que és pujar a un podi olímpic però almenys s’ha fet justícia perquè els tramposos no tenen cabuda a l’esport».

Una medalla ve acompanyada de beques, premis en metàl·lic i, sobretot, en un esport com és el piragüisme, allunyat de l’impacte mediàtic d’altres especialitats, de la possibilitat de negociar a l’alça els contractes amb els patrocinadors privats. «No és el mateix ser diploma que medallista olímpic. Ara el que òbviament m’agradaria seria recuperar el que em pertanyia en aquell moment. Al marge dels diners hauria sigut bronze olímpic durant gairebé deu anys. Perds el reconeixement, que se t’obrin més portes amb un bronze, la repercussió que obtens. Ara només m’agradaria que les institucions em donessin allò perdut en el seu moment i que es va quedar allà».

Trabajo, trabajo y más trabajo... no hay secreto!💪🔥
.
.
.#canoe #lcsteamathlètes #ucam #mallorca #gymmotivation #lifestyle pic.twitter.com/azprvfhkgU

— Sete benavides (@seteebenavides) 1 de septiembre de 2021

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Perquè divendres no només va guanyar un bronze olímpic sinó també dues medalles més del mateix metall al Mundial 2014 i a l’Europeu 2013, conquerides també per Shuklin en una època en què havia d’haver estat sancionat.

Benavides no va poder acudir als Jocs de Tòquio ja que la seva distància, el C1 200 (en canoa, no piragua, on el palista competeix recolzat sobre el genoll a l’embarcació), va deixar de figurar en el programa olímpic. Va ser quart en la distància a Pequín-2016 i ara es prepara en companyia de Toni Segura per al C2 500 de París-2024. «El 2012 començava el meu cicle esportiu. Des d’aleshores he guanyat medalles en europeus i mundials però em faltava tancar el cercle amb el bronze que ara m’entregaran». No sap encara qui l’hi donarà, ni com, i si serà un acte privat o públic. Mentrestant continua entrenant cada dia al llac Esperança d’Alcúdia tot i que sap que des de divendres ho fa com a medallista olímpic.