Marc Gasol: «El meu sou a Girona serà el mínim»

El pivot Marc Gasol, que complirà 37 anys al gener, ha precipitat la seva tornada a Fontajau, on va triomfar entre el 2006 i el 2008, abans del salt a l’NBA. Ara liderarà el club que va fundar.

-Si tenia tan clar que volia continuar jugant, i que Girona era l’opció, ¿per què ha tardat tant?

Perquè havia de treballar una sèrie de coses, sobretot físicament. Després de tants anys en el nivell que he estat, es provoca un desgast físic i necessitava tenir unes garanties per tornar a jugar. Resolt això, entenia que l’entorn on era possible desenvolupar la meva carrera i continuar creixent era aquí a Girona.

-¿Ve per sis mesos, per més temporades, per retirar-se...?

Tot això no ho sé. Sé que abans de retirar-me volia tornar a jugar aquí a Girona i així ho faré. Això sempre ho he tingut clar. El futur és cada vegada més incert per a tothom. Per això ara vull disfrutar del dia a dia, era una cosa que volia tornar a sentir, i quan he tingut ocasió de fer-ho, ho he fet.

-Va jugar a l’Akasvayu Girona a la lliga ACB entre el 2006 i el 2008. Després se’n va anar a l’NBA 13 anys. Com ha mantingut intacte el seu idil·li amb la ciutat?

Crec que quan vam trobar la fórmula per iniciar el projecte del Bàsquet Girona el 2014, aquest vincle es va solidificar encara més. Era la manera de canalitzar aquest carinyo que sempre he tingut per Girona. De forma inicialment modesta i continguda, amb cinc equips de base, que era una cosa que per començar podíem assumir i fer bé. Ens vam anar posant reptes, vam anar sumant persones, també n’hem anat deixant d’altres pel camí que han sigut molt importants... Sempre el que hem volgut és que el club estigui per sobre de qualsevol persona, fins i tot de mi. I ara ja estem en la LEB Or.

-¿L’impacte del seu fitxatge s’ha traduït ja en un augment de socis, patrocinadors...?

Sí, hi ha interès, és clar, i sabem que tindrà un impacte immediat, però no es busca això com a prioritat. La prioritat era posar en fets aquestes paraules meves durant tants anys, de fer aquest pas, de tornar a jugar a Girona. La situació de l’equip (set derrotes seguides que van portar a la destitució de l’entrenador Carles Marco) ha precipitat aquest pas meu, no tenia pensat fer-ho encara, perquè encara em falta pujar algun esglaó més a nivell físic. Ara bé, crec que era el moment de fer-ho.

-¿Com portarà això de ser el president i rebre ordres d’un tècnic (Jordi Sargatal) a la pista?

És difícil diferenciar-ho des de fora, però jo quan soc a la pista hi estic com a jugador. Soc molt exigent amb mi mateix i amb els meus companys, però allà soc només jugador. Fins i tot en els moments previs i posteriors. Allà no tinc el càrrec institucional. Soc un jugador, això sí, molt exigent. Marc Gasol juga amb el Girona i tot és molt romàntic i bonic, però també hi ha una exigència interna molt gran.

¿Per què a Barcelona costa tant entendre la seva renúncia al Barça, per jugar a Girona en la LEB Or?

Jo no ho he viscut com una renúncia al Barça, sinó com una aposta meva pel meu projecte personal i vital. Si jo fos cuiner i tingués un restaurant, seria el més normal del món que cuinés al meu restaurant. Això potser al món de l’esport costa més entendre. Aquest és també el meu projecte empresarial. Vull demostrar que no té per què ser estrany que darrere d’un projecte esportiu n’hi hagi un d’empresarial.

-¿Com l’hi explicaria a algú que no coneix Girona el seu idil·li amb la ciutat?

Ho explicaria com sempre he fet, amb tota transparència: Girona em va acollir en un moment meu tant personal com professional molt complicat. Un canvi de molta inseguretat que em va donar estabilitat emocional. Amb aquest record al final d’aquella etapa en l’Akasvayu, el Bàsquet Girona està format així, quan fitxem jugadors busquem perfils com aquest, tenint al cap la importància de donar oportunitats a la gent jove.

-¿Quant li costa anualment mantenir el club? ¿Serà cada vegada més autosuficient?

Cada vegada la dependència del Bàsquet Girona cap a mi és menor, i això és positiu. El club va fent passos per ser autosostenible i créixer. Cada any fem coses noves, obrim nous camins i vies de negoci. Tinc l’equip en constant activació, fent-li sempre una volta més a les coses i anant més enllà del que es fa normalment. Des del 2014 sempre hem crescut en alguna cosa. Tenim 20 equips de base, ara amb nens i nenes, hem fet l’equip 3x3, i ja estic pensant en més coses. Volem un club transversal. ¿Projectes de futur? Són molt grans, i tot i que m’agradaria explicar-los-hi, només puc assegurar-los que el següent que vindrà és molt maco i és una de les coses que més il·lusió em farà. A principis d’any podrem anunciar alguna cosa.

-¿Tindrà un sou com a jugador, o ho farà gratis?

No ho sé, el mínim exigit per la Lliga suposo. Un contracte laboral haurà de fer-se, i no sé quin és el sou mínim que has de posar, això no em preocupa.

-¿En algun moment ha existit la possibilitat que juguessin junts a Girona Marc i Pau Gasol?

Junts, no. L’opció de Pau va sorgir l’any passat, quan ell em va dir «escolta Marc, estic en aquest punt de la recuperació, ¿com ho veus, com ho veuria l’equip?». Jo ho veia bé, òbviament, i li hauríem donat totes les facilitats. El bo de jugar a Girona era que només hi ha un partit a la setmana i et dona temps a descansar i recuperar-te bé després de l’esforç. Al final el Barça també li va donar aquesta opció i li va encaixar més pel seu ritme de vida.

-El salt a la lliga ACB... per a quan?

Ara mateix l’ACB per a mi no és una prioritat. Hi ha coses molt més importants que l’èxit esportiu. És una branca més, òbviament necessària, perquè atrau la gent, i més que un objectiu ho veig com una conseqüència. Si unim l’equip, que jugui i s’ho passi bé, si reenganxem la gent que torni a omplir Fontajau i ens vingui a animar, hi serem més a prop.

-¿Hauria imaginat alguna vegada estar 13 anys a l’NBA? ¿Què se sent al ser una estrella de la millor lliga del món?

No m’ho imaginava quan vaig començar el trajecte. Al principi anava a provar-ho i al final va funcionar. Ha sigut molt especial. He viscut experiències úniques amb companys únics.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

-A Girona competeixen Marc Gasol, Laia Palau (Uni Girona) i Cristhian Stuani (Girona FC). Tres llegendes.

Sí (riu). I moltes més coses, per sort, culturals, gastronòmiques... A Girona anem sobrats. Quan algú té un vincle amb Girona aquest és real i molt potent. És especial.