Mor Hugo Maradona, germà petit de Diego

Hugo Maradona, germà de Diego Armando, ha mort aquest dimarts als 52 anys a casa seva a Nàpols com a conseqüència d’una aturada cardíaca. Va néixer el 9 de maig de 1969 i era el germà més petit del gran mite futbolístic, mort el 25 de novembre de 2020 a la perifèria de Buenos Aires.

Hugo, conegut com ‘el Turco’, va intentar seguir els passos del seu germà, una aspiració que suposava tot un repte. Va començar a Argentinos Juniors, el club que li va donar rellevància internacional. Va debutar en Primera Divisió i va participar de l’equip que va obtenir la Copa Interamericana de 1986. Només va jugar 16 partits.

Es va viure un any estrany a l’Argentina, el 1985, en què es parlava de dos Maradonas alhora. Diego ja s’havia assentat al Napoli i era el referent principal del combinat que dirigia Carlos Bilardo, amb vista al Mundial de Mèxic. Alhora, el petit Hugo, fisonòmicament semblant al capità de l’equip major, liderava el conjunt sub-17. És on jugaven Fernando Redondo i Fernando Cáceres, que després van brillar en el futbol espanyol.

Però qui atreia totes les mirades era ‘el Turco’, entre altres coses perquè mostrava detalls de Diego. Per moments semblava un calc sobre el camp i aquestes semblances il·lusionaven els seguidors. Fins i tot cridava els gols de la mateixa manera. La dinastia semblava assegurada.

Amb el ‘10’ a l’esquena

Aquell sub-17, tutelat per Carlos Pachamé, assistent de Bilardo en la selecció major, es va quedar amb el Torneig Sud-Americà derrotant el Brasil, tot això de la mà d’Hugo Maradona, que, com corresponia, portava el número 10 a l’esquena.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

La promesa que es va insinuar en aquest certamen mai es va acabar materialitzant. Els llums que van il·luminar ‘el Turquito’ es van apagar aviat. Hugo Maradona va ser venut a Itàlia, on el seu cognom era la millor porta d’entrada possible, però alhora un pes difícil de suportar perquè sempre els comparaven.

No va arribar el que s’esperava d’ell. Potser es va esperar massa. Va formar part de Rayo Vallecano entre 1988 i 1990. Va passar també pel Rapid de Viena. Va seguir la seva carrera al Japó, sense l’espurna que alguna vegada s’havia insinuat. En el moment de la seva defunció entrenava del Real Parete, club de la tercera categoria de Nàpols.