La Copa que només vol l’Àfrica

«Si l’Euro es va jugar en plena pandèmia a diversos països i no hi va haver incidents, ¿per què no s’ha de jugar la Copa de l’Àfrica al Camerun?», va reivindicar Samuel Eto’o tot just ser escollit president de la Federació Camerunesa de Futbol, encara no fa un mes. I amb la mateixa convicció amb què encarava la porteria en la seva etapa de jugador, l’ara dirigent ha tirat endavant una edició que ha travessat tota mena de problemes però que aquest diumenge, malgrat el malestar dels clubs europeus i l’amenaça de la covid i de grups terroristes, celebrarà el partit inaugural a Yaoundé (Camerun-Burkina Faso, 17 h, Dazn).

Tirar endavant el torneig era una qüestió d’orgull nacional. Programat el Camerun com a seu per a l’estiu del 2019, l’amenaça de Boko Haram i la crisi de les regions anglòfones del país (un doble perill d’atemptats terroristes encara vigent) va fer que la Confederació Africana de Futbol ressitués el torneig a Egipte i deixés el Camerun per a l’estiu del 2021. Fins que algú va fer notar que coincidiria amb la temporada de pluges, una cosa molt seriosa en aquest país, així que es va ressituar al gener (la data tradicional fins a l’edició anterior), que no va caure gens bé en una Europa que veia novament alterades les seves lligues. En qualsevol cas, encara havia d’aparèixer en escena el coronavirus, que va ajornar la CAN 2021 fins avui, ja el 2022.

«Una catàstrofe» per a Klopp

«No puc respectar més la Copa d’Àfrica, però que es jugui enmig de la temporada és un problema. Per al Liverpool és una catàstrofe», lamenta sense objeccions Jürgen Klopp, que perd, potser per un mes, tres dels seus millors homes: Mohamed Salah (Egipte), Sadio Mané (Senegal) i Naby Keïta (Guinea). A Espanya, el Sevilla perd tres jugadors (Bono, Munir i En-Nesyri) i el Vila-real quatre (Aurier, Mandi, Chukwueze i Boulaye Dia), però és que el Metz en cedeix set. «¿Si prefereixo quedar-me amb l’Ajax o anar a jugar amb el meu país? Li faries aquesta pregunta a un jugador europeu sobre l’Eurocopa? És una falta de respecte cap a l’Àfrica», va dir Sébastien Haller, davanter de l’Ajax, a un periodista holandès.

El torneig és un problema per a molts clubs. En part perquè la covid ha fet estralls: 18 partits ajornats a la Premier, 80 positius a la Serie A, brots importants en equips com el Barça, el Madrid i el City... Però la furibunda reacció des d’Europa a la celebració d’una CAN que molts pensaven que se suspendria (hi ha molta por dels contagis en un país que no arriba al 5% dels vacunats) respon també al nivell dels jugadors que se’n van. La Ligue 1 és, per motius culturals, la lliga europea més afectada (54 convocats), però la Premier (35) aporta més estrelles.

Cracs mundials

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

L’egipci Salah, nominat al The Best; el senegalès Mendy, porter del campió d’Europa; l’ivorià Haller, màxim golejador de l’actual edició de la Champions; l’algerià Mahrez, una de les estrelles del City; el marroquí Achraf, un dels laterals més cotitzats del món; el senegalès Koulibaly, un central ambicionat pels millors clubs... No acostuma a ser un torneig de gran joc i sol imposar-se el millor bloc, però la nòmina d’estrelles a la graella de sortida és aclaparadora.

Algèria defensarà el títol aconseguit fa tres anys contra el Senegal, que per noms surt com a favorit però que mai ha guanyat el títol. El Camerun també lluitarà per la sisena corona, tot i que potser el seu gran triomf seria que el torneig se celebri sense sobresalts.