TUMOR CEREBRAL SUPERAT

Virginia Torrecilla guanya la seva final particular

  • La jugadora de l’Atlètic va tornar a jugar un partit 683 dies després de superar l’extirpació d’un tumor cerebral: «Això acaba de començar»

  • «Tinc la Virginia com si fos la meva família. Ho ha passat molt malament, però a partir d’ara tot serà molt bonic», diu una Alexia emocionada

Virginia Torrecilla guanya la seva final particular

Juanjo Martín / Efe

3
Es llegeix en minuts
José María Expósito

No va ser la tornada somiada per culpa de la golejada, però que hi va haver una guanyadora a la final de la Supercopa a més del Barça. Aquesta va ser Virginia Torrecilla. La jugadora de l’Atlètic va tornar a sentir-se futbolista gairebé dos anys després que se li detectés un tumor cerebral. El salt a la gespa de Las Rozas va ser celebrat pels dos equips. Van ser tot just cinc minuts, però després de dos anys els va assaborir com si fos glòria: «Això acaba de començar i espero que tot el que vingui ara sigui cap a dalt».

El maig del 2020, la internacional espanyola va gelar el cor de l’esport espanyol a l’anunciar a les xarxes socials que li acabaven d’extirpar un tumor cerebral. Uns mals de cap durant una concentració amb la selecció espanyola als Estats Units van fer saltar les alarmes i després de diverses setmanes de proves li van detectar el tumor, extirpat ràpidament. El club va fer l’anunci, però ella amb prou feines va tardar uns minuts a celebrar a les xarxes socials que acabava de guanyar el partit més important de la seva vida.

En tot aquest temps, la futbolista matalassera ha anat mostrant l’evolució, fent sempre gala d’una força i un optimisme que sens dubte han fet més emotiva la seva tornada. A les semifinals de la Supercopa va entrar a la convocatòria, encara que el marcador ajustat li va impedir saltar al camp. A la final, amb tot resolt, va arribar el seu moment.

La grada va demanar la seva participació

El camp de Las Rozas corejava el seu nom demanant a Óscar Fernández que la fes sortir al camp. Mentre esperava a la banda que el joc s’aturés per ingressar a la gespa, jugadores i membres del staff de la banqueta del Barça s’acostaven a abraçar-la i donar-li l’enhorabona per un moment tan important. Va ingressar al rectangle rebent l’ovació del públic i sentits aplaudiments de les companyes i rivals. Les abraçades amb les seves companyes de selecció ja havien passat durant l’escalfament. Martens va marcar el sisè just abans que sortís i el setè just després, però això era ja allò de menys.

Notícies relacionades

«Personalment tinc la Virginia com si fos la meva família. La conec des de fa molts anys. Ho ha passat molt malament i ja li he dit que a partir d’ara tot serà molt bonic. Només podem alegrar-nos per ella», va celebrar emocionada la capitana del Barça, Alexia Putellas, que es va sumar al mantejament que va rebre Torrecilla després del partit, primer per part d’un equip i després de l’altre.

«És un sabor agredolç pel resultat, però soc molt feliç per tornar després de gairebé dos anys. No ha sigut la tornada dels meus somnis, però estic supercontenta de ser aquí i orgullosa del meu equip. Ho hem intentat fins al final, però el Barça és el millor equip del món i ho demostra cada dia», va valorar Torrecilla, molt agraïda per les mostres de carinyo dels seus rivals: «Tinc moltes amigues al Barça, crec que a la selecció fem molta pinya per a tot. El futbol ha sigut sempre amb mi, les companyes han estat sempre en contacte. Estic molt agraïda al Barça per tot el que han fet per mi».