Thibault Magnin: el tapat d’Espanya per guanyar medalla

Des d’aquesta matinada Thib, al costat del seu company madrileny Javier Lliso, competeix en ‘freeski’. Agafa embranzida amb les taules, gira, busca la pista de banda a banda. Arriba l’obstacle i vola. I és aquí on comença el ‘xou del Thib’, una volta, dues voltes i fins a tres, uns girs inversemblants fins a tornar a la neu artificial olímpica per buscar la línia de meta i aixecar els braços feliç pel seu enginy i convençut que els jutges han al·lucinat amb el seu vol.

Dropping into my first Olympic event like.. Mañana 6:30 horario español LIVE en Eurosport Qualis BIGAIR 💃🏽💃🏽 Vamos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! pic.twitter.com/p5fYiAXlkW

— Thibault Magnin (@TMagninPodium) 6 de febrero de 2022

«El meu somni seria tornar amb una medalla, però el meu primer objectiu és ser en el Top-10 i classificar-me per a la final». La final és dimecres. Abans ell i Lliso s’havien de guanyar la plaça en les dues sèries classificatòries que es disputen aquesta matinada. Els horaris són terribles per seguir la competició entre els aficionats europeus dels esports hivernals.

«No esquiaré amb pressió. Disfrutaré del meu esquí com he fet en les dues últimes competicions abans de venir aquí, que m’ha anat molt bé», explicava aquest diumenge a Pequín, on ha arribat després d’acabar entre els deu primers en les dues proves de la Copa del Món que ha disputat com entrenament pensant en els Jocs i on ha amagat part del seu repertori amb l’afany d’estrenar-lo a Pequín.

Als 8 anys va perdre la mare

De pare suís i mare espanyola (Blanco és el seu segon cognom), Thib es va passar, fins que va fer els 12 anys, vivint sis mesos a Friburg i uns altres sis a Mallorca. Va ser llavors quan va decidir anar als Estats Units per perfeccionar l’esquí i, de passada, estudiar. Conservava el passaport espanyol i va coincidir precisament a Suïssa amb la selecció del país de la seva mare. «Per mi és un honor representar el país de la meva mare», va confessar fa uns dies en una entrevista a ‘Marca’.

No li va costar gaire convèncer els tècnics espanyols perquè li donessin una oportunitat i, a poc a poc, convertir-se en una perla, un diamant en brut que es vol presentar davant la gran societat mundial en els Jocs. I això que ha hagut de passar nou mesos recuperant-se després de fer-se mal en un genoll, amb lligament i menisc trencats, un terrible diagnòstic per a qualsevol esportista.

Espectacular per saltar

Notícies relacionades

Flick: "Estic molt orgullós, aquest és l’estil que vull"

La condemna va estar en la seva ineficàcia

Ara reparteix la seva vida entre Andorra i la República Dominicana, on passa l’estiu, lluny de la neu i a prop del mar. També busca, a part de l’esport, una altra orientació professional ja que treballa per a una agència de models de Barcelona.

«A Pequín he fet una de les millors sessions d’entrenament de la meva vida. En aquest Big Air hi ha el millor salt del món. I arribo a la competició amb una gran mentalitat», va dir aquest diumenge Thibault. Així que amb aquesta mentalitat, en el debut d’Espanya en l’esquí olímpic acrobàtic, una medalla no sembla un somni impossible d’aconseguir.