Overmars, o la nova mirada dels clubs de futbol davant l’assetjament

«Els clubs com a tals no és que siguin més sensibles a l’assetjament, és que s’hi veuen empesos a l’haver denúncies que es fan públiques a través dels mitjans. Segurament molts continuen pensant el mateix, però no ho poden dir perquè l’opinió pública està en un altre punt, el mateix que passa amb l’Església i els abusos sexuals. La insistència de les les dones i el feminisme ha fet que això s’hagi començat a denunciar i a castigar i per això notem un canvi», valora Marina Subirats. La catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB considera que «ara els clubs ja saben que queden millor si s’avancen perquè si no ho fan després que un cas surti a la llum semblarà que els importava un rave, però que ho han fet perquè no se’ls critiqui perquè el que abans semblava tan normal queda lleig», comenta la que va ser directora de l’Institut de la Dona.

«Tots els canvis que hi ha hagut en l’esport, que es considera una activitat segregada, tancada i conservadora, estan provenint de la societat. Quan parlem d’igualtat, els canvis que s’han donat en aquest àmbit no han vingut de l’esport sinó de la legislació laboral comuna i dels moviments socials representat per les dones», coincideix María José López. Codirectora de l’assessoria jurídica de l’AFE, fa dues dècades que treballa en l’àmbit de l’esport. «El que surti del forat és per un moviment d’arrossegament de fora endins, no al revés», assenyala. «Sempre es parla de valors en l’esport. Si parlem de valors i es produeixen comportaments nauseabunds, l’exemplaritat ha de ser molt més gran». 

Annex al conveni

De la mà de López, al conveni col·lectiu del futbol femení es va afegir l’annex 2 sobre el protocol de prevenció i intervenció davant l’assetjament sexual. «Tota persona té dret a rebre un tracte correcte, respectuós i digne, respectant-se-li la seva intimitat i la seva integritat física i moral, no podent estar sotmesa sota cap circumstància a assetjament sexual o per raó de sexe, amb independència de qui sigui la víctima o la persona assetjadora en la situació denunciada». Un apartat que l’AFE va invocar per instar el Rayo a prescindir del tècnic Carlos Santiso. L’equip femení de Vallecas ja va estar a punt de desaparèixer el 2014 davant la negativa del president, Raúl Martin Presa, de donar ni un euro a aquesta secció. L’elecció de l’entrenador és un pas més en l’escalada de decisions del mandatari, després de deixar de pagar el lloguer dels pisos de les futbolistes i deixar-les sense metge, sense gimnàs i fins i tot sense gas. El cas recorda el del Raith Rovers, de la Segona divisió escocesa, que va veure com l’equip femení decidia deixar el club i demanar competir sota un altre nom després del fitxatge del futbolista David Goodwillie, condemnat per violació. El club va fer marxa enrere en la contractació, però ni l’equip femení ni els patrocinadors pensen tornar.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

«Com demostra el cas de l’entrenador del Rayo, encara queda molt camí per recórrer perquè l’esport sigui un lloc lliure de violències masclistes per a totes les dones», lamenta Ángela Rodríguez, secretària d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere. «Tot club de futbol hauria de tenir una sèrie de protocols interns per abordar aquest tipus de casos. De nou, el que ha ocorregut amb el Rayo és un clar exemple de com no tractar l’assetjament i mostra que molts clubs encara han de treballar per evitar l’assetjament. La nostra societat ja no tolera més aquest tipus de comportaments i la resposta dels clubs ha d’estar a l’altura». Rodríguez explica que la futura llei de llibertat sexual, «que es troba al final del seu procés parlamentari i que esperem que pugui ser aprovada pròximament», posarà precisament el focus en l’assetjament sexual, amb eines per prevenir-lo, però també per donar «reparació i acompanyament a qualsevol dona que l’hagi patit».

Resposta des de la Generalitat

Des de la Generalitat també ultimen una resposta en aquest àmbit, que esperen que compti amb la complicitat de les entitats esportives. El subdirector de Prevenció i Sensibilització de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, Rubén Sánchez Ruiz, avança que, si es compleixen els terminis, a l’abril hi haurà un protocol marc per abordar les violències masclistes i al novembre un pla nacional per prevenir-les. «Els grans clubs han de donar exemple als primers. Volem aliances amb els grans clubs, perquè tinguin perspectiva de gènere i anar en sintonia», apunta. «La resposta de federacions i clubs hauria de ser més ràpida i contundent, la sensació és que s’actua com a reacció». Com ocorre ara en el cas d’Overmars. «Les relacions de poder també poden exercir un paper en el lloc de treball al món de l’esport. Ens agradaria dir-los a totes les víctimes de comportament transgressor: ‘sisplau denunciïn, no importa com de difícil que sigui’», deia el comunicat del club d’Amsterdam. Així que es van sabent més detalls, com el fet que enviaven fotos del seu genitals, la pregunta és des de quan sabia l’ocorregut i per què no va actuar abans davant l’arquitecte del primer equip.

Director of Football Affairs Marc Overmars will leave Ajax with immediate effect. He made this decision after discussions in recent days with the Supervisory Board and CEO Edwin van der Sar and communicated his intentions to them.

— AFC Ajax (@AFCAjax) 6 de febrero de 2022