La cita olímpica de Pequín

Jaume Pueyo, tres minuts als Jocs per aprendre

  • El fondista badaloní s’acomiada dels Jocs d’Hivern després de caure eliminat en la prova d’esprint d’esquí de fons per només un segon.

  • Integrant d’una saga de marxadors, ara prepararà el Mundial sub 23, on busca una medalla.

Jaume Pueyo, tres minuts als Jocs per aprendre

COE

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Van ser només tres minuts d’actuació (concretament 2.56.77 minuts), poc temps per assaborir uns Jocs, sense marge per disfrutar, només per patir, com deia Jaume Pueyo (protagonista d’aquesta història), per arribar a la meta després de recórrer una mica més d’un quilòmetre sobre els esquís de fons, «fos però mantenint l’equilibri». Volia superar la primera de les quatre rondes que aquest dimarts van portar a la disputa de les medalles en la modalitat d’esprint, on van quedant eliminats els participants, una prova ràpida, viva i de les més espectaculars en l’esquí de fons. Es va quedar a poc més d’un segon d’arribar als quarts de final.

Pueyo era el benjamí entre els 14 representants de l’equip olímpic hivernal que Espanya ha portat a la cita de Pequín. Va anar-hi a aprendre, perquè l’esquí de fons no està fet perquè xavals amb tot just 20 anys triomfin a la primera ocasió. Cal madurar, conèixer el cos i adquirir experiència per lluitar amb els veritables monstres d’aquest esport. I això ho sabia Pueyo. «El meu pròxim objectiu és lluitar per una medalla al Mundial sub 23», deia aquest dimarts, a preguntes d’aquest diari via WhastApp. I explicava com els pocs dies que passa a casa, concretament a la Seu d’Urgell, quan la neu hi és present, és un constant anar i venir a les pistes nòrdiques que hi ha a la Cerdanya. Allà varia els escenaris per no esquiar sempre al mateix lloc i avorrir-se dels paisatges i traçats.

Pueyo és un valor entre els joves delfins de l’esquí espanyol (és igual que sigui en la modalitat alpina o nòrdica). I és, a més, el representant de tota una saga esportista, de marxadors, d’amants de l’atletisme, formats i criat pels voltants de Badalona. El seu tiet Ricard va ser el primer olímpic de la família. Va participar en la prova dels 20 quilòmetres de marxa als Jocs de Seül el 1988. El seu pare, David, també va destacar en la marxa, tot i que ara treballa com a mosso d’esquadra a la Seu d’Urgell, raó per la qual el Jaume s’ha establert a la capital de l’Alt Urgell, molt millor per a ell per la proximitat de la població lleidatana amb les pistes d’esquí.

El cert, també, és que Pueyo passa bona part de la temporada hivernal amb la bossa i els esquís fent voltes pel món, tot i que moltes vegades s’entrena en pistes de l’Europa central, ja que ha fet amistat i sol compartir moltes hores esquiant amb els millors especialistes austríacs, un bona companyia per aprendre i madurar com a fondista.

Atletisme i piragüisme

Notícies relacionades

«Jo vaig començar amb l’atletisme. M’agradava córrer. Tota la meva vida he fet esport. També m’agradava el piragüisme i vaig provar amb la marxa, la tradició familiar, però disfrutava més corrent. La família, per això, està supercontenta que segueixi amb l’herència esportiva», explica Pueyo des de Pequín.

Han sigut pocs dies a la vil·la olímpica, sense contacte amb l’exterior, sense públic a les grades a causa de les restriccions de les autoritats de Pequín per evitar els contagis per la pandèmia. Ara toca tornar a casa i pensar que d’aquí quatre anys, amb molta més experiència, es podran superar més eliminatòries i potser ja pensar a arribar a la final. «Té un gran futur i molt camí davant», el va animar a Pequín Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Español.