Què és el migtub (‘halfpipe’), la disciplina en què Queralt Castellet ha aconseguit la plata

Queralt Castellet ha fet història aquest dijous a la matinada en migtub (‘halfpipe’) a l’aconseguir la primera medalla de plata d’una esportista espanyola en uns Jocs Olímpics d’Hivern. La ‘rider’ catalana ha fet una impressionant segona ronda, on ha arribat a una sensacional puntuació de 90,95 que li ha valgut el subcampionat olímpic, només darrere de la inabastable representant nord-americana Chloe Kim, que pràcticament ha deixat l’or sentenciat en la primera de les seves tres actuacions. Però, ¿en què en què consisteix exactament aquesta disciplina?

¡¡MEDALLA DE PLATA PARA QUERALT!! ¡¡MEDALLA PARA QUERALT CASTELLET! 👏👏👏

Cinco JJOO y 16 años después de su debut... @q_castellet logra el ansiado metal olímpico 🙏

🇪🇸 ¡HISTORIA DEL DEPORTE ESPAÑOL! 🇪🇸 pic.twitter.com/U9tkG3nyeC

— Eurosport.es (@Eurosport_ES) 10 de febrero de 2022

Es tracta d’una de les modalitats més complexes, tècniques i difícils de l’‘snowboard freestyle’, però alhora una de la més espectaculars. Tant els esquiadors i snowboarders, com és el cas de Castellet, se centren a executar una successió de trucs, un darrere de l’altre, en una rampa de mig tub entre els 3 i els 6 metres, amb unes parets que presenten un pendent que pot arribar als 16 m.

Als esports d’hivern, sobretot en l’snowboard, sol tenir pendent, que s’utilitza per a l’especialitat d’estil lliure. Consta de dues parets oposades de la mateixa longitud i altura, unides per una superfície plana que connecta amb les parets mitjançant una superfície corba. Els esportistes baixen en ziga-zaga de paret a paret i aprofiten la velocitat per executar salts i figures a l’aire.

Notícies relacionades

Flick: "Estic molt orgullós, aquest és l’estil que vull"

La condemna va estar en la seva ineficàcia

La clau resideix a fer un salt superalt, girs, flips i rotacions difícils, i caure i aterrar perfectament, ja que a l’estar enllaçats cada un porta al següent segons després. Els jutges basen la puntuació en quatre barems: la dificultat del truc, l’altura, l’estil i la recepció.

Gairebé tots els trucs venen del món del monopatí. Alguns dels més coneguts són el ‘pipe’, ‘airs’, ‘grabs’ (agafar la taula amb les mans), rotacions horitzontals (180, 360, 540 graus), rotacions verticals (‘backflips’, ‘frontflips’) i les variacions entre totes dues (voltes, ‘corkscrews’...), i també trucs a l’aresta superior del tub (‘coping’) i recolzaments sobre les mans (‘handplants’).