Jocs Olímpics d’hivern Barcelona-Pirineu 2030: les arrels de la llavor plantada el 2010

Enric Truñó va ser el comissionat de la candidatura olímpica d’hivern Barcelona-Pirineu 2022 entre el 2010 i el 2013, sense avançar gaire. Xavier Trias, que va succeir Hereu, el va mantenir en el càrrec fins que el va fer fora i va tancar l’oficina el gener del 2014, tres mesos després de renunciar públicament als Jocs del 2022.

Ada Colau a l’arribar a l’alcaldia el 2015 tampoc va tenir interès a reactivar el projecte. Però quan el PSC va entrar en el govern municipal un any després de les eleccions va posar com una de les condicions reobrir el debat. Es va crear una comissió presidida per Jaume Collboni en què es va valorar l’impacte d’una cita com aquesta. No es va descartar tot i que es va assenyalar que reactivar el projecte requeria consens entre les administracions, per la qual cosa es va deixar passar el tren olímpic del 2026.

A la recerca del consens perdut

El consens requerit era utòpic en els moments més àlgids del procés, però s’ha reactivat els últims dos anys amb la feina feta per Alejandro Blanco. El president del COE ha intentat bastir ponts entre el Govern i la Generalitat, entre Catalunya i l’Aragó. Salvador Illa i Collboni han anat un parell de vegades a Saragossa per intentar convèncer Javier Lambán, el president aragonès, que malgrat els seus escarafalls no donés per morta la negociació. Divendres el PSC va muntar unes jornades olímpiques amb la participació del ministre Miquel Iceta per reafirmar el seu esperit olímpic.

Notícies relacionades

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El relleu de Lewandowski

«Uns altres Jocs ens permetran reposicionar la ciutat com a centre de l’esport i l’olimpisme, recuperar l’orgull que van suposar els del 92», reflexiona Collboni. «La idea és ajudar a fer un salt històric. A més del valor afegit, recuperar capitalitat i deixar enrere la foscor». El primer tinent d’alcalde de Barcelona destaca l’«impacte econòmic» que suposaria amb una «inversió de ciutat mínima», destacant que moltes infraestructures ja estan fetes.

A l’Ajuntament de Barcelona, com va passar el 2010, els socialistes són els més interessats, mentre que els comuns no mostren gaire interès, tot i que no han fet cap lleig públic, com els que va fer al seu dia ICV en boca de Ricard Gomà i Imma Mayol. Des de la Generalitat tampoc ha sigut, de portes enfora, un tema de discrepància significativa. Després de l’arribada de Pere Aragonès a la presidència del Govern, el nou executiu català va decidir posar la qüestió sobre la taula. ERC i Junts van decidir apostar-hi i en l’acord d’investidura amb la CUP es va pactar que fos la ciutadania qui decidís si es tirava endavant o no.