PER CARTA ALS PRESIDENTS

El COE comunica l’acord tècnic per a la candidatura de Catalunya i Aragó per als Jocs Olímpics d’hivern 2030

El Comitè Olímpic Espanyol envia la carta a Sánchez, Aragonès i Lambán, i només queda pendent concretar el nom del projecte i on se celebrarien les cerimònies d’obertura i clausura

Una imatge de {Baqueira} Beret, aquesta setmana.

Una imatge de {Baqueira} Beret, aquesta setmana. / ANA MENESES

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Malgrat els últims escarafalls del Govern d’Aragó, el COE ha comunicat, com estava previst, l’acord tècnic per a la candidatura de Pirineus-Barcelona per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. El president del COE, Alejandro Blanco, ha treballat per llimar diferències polítiques i buscar una aposta de consens entre tots els implicats, Catalunya, Aragó, el govern d’Espanya i el COE perquè primin, per damunt de tot, aspectes esportius i socials.  

Després que aquest diari avancés divendres que dilluns hi hauria un acord, Javier Lambán va entrar de nou en bloc, per negar el pacte i denunciar que «la desconfiança respecte a tots els altres interlocutors és absoluta», però no ha canviat el ‘timing’ previst. El COE, que haurà de presentar el projecte al COI, ha comunicat per carta la proposta «presentada, debatuda i acordada» als presidents espanyol, català i aragonès perquè el ratifiquin. 

«Quan s’arriba a aquest acord és que tots estem d’acord per fer la candidatura competitiva», ha comentat Mònica Bosch, coordinadora de la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona 2030, satisfeta perquè «el centre sigui el Pirineu, tenim clar que ho fem per millorar la qualitat de vida al Pirineu». Bosch va ser al seu dia responsable d’Esports de l’Oficina Tècnica Barcelona-Pirineus 2022. A diferència d’aquell primer intent que Barcelona fos la primera ciutat a acollir uns Jocs d’estiu i hivern, aquesta vegada no és la capital catalana, sinó el COE, el que lidera el projecte, intentant bastir ponts entre els dos governs autonòmics.

Com ja va explicar aquest diari, es repartirien les proves de gel, les que més audiència generen: l’hoquei al Sant Jordi de Barcelona (i una seu catalana, com podria ser el pavelló del Barça) i patinatge i cúrling, a Saragossa i Jaca, respectivament. 

El Pirineu aragonès acolliria el biatló a Candanchú i l’esquí de fons, mentre que el català acolliria les proves d’esquí alpí a La Molina-Masella, ‘snowboard’ i ‘freestyle’ a Baqueira-Beret i esquí de muntanya (encara per decidir ubicació). Fora del programa olímpic es podria fer ‘telemark’ al Pallars i múixing a l’Alt Urgell. 

Mirada posada a Sarajevo

Per a la resta de proves es va explorar la possibilitat de realitzar-les a Andorra, els Alps francesos i suïssos, tot i que la prioritat continua sent treballar amb Sarajevo com a subseu. La capital de Bòsnia acolliria proves com les de ‘skeleton’, ‘bobsleigh’ o salts, per complir la nova norma del COI, l’Agenda 2020+5, que obliga els nous projectes olímpics a no construir cap instal·lació nova que no garanteixi la sostenibilitat, l’impacte i el llegat de la inversió. Entre Barcelona i Sarajevo, a més, hi ha un vincle sentimental històric, des dels Jocs del 92. L’estat de les pistes i la qüestió geopolítica actual generen dubtes, tot i que de moment la prioritat ha sigut resoldre les seus espanyoles primer.

Notícies relacionades

Després de l’anunci de l’acord tècnic per al repartiment de les seus, ara queda pendent la presentació del nom de la candidatura i on se celebren les cerimònies d’obertura i clausura. També s’hauran de començar a fer números del cost. Quan l’anava a fer Catalunya en solitari, la Generalitat calculava uns 1.390 milions d’euros per a l’organització. Ara, amb la candidatura conjunta, s’haurà de tornar a fer números, no només del cost d’organització sinó també d’infraestructures. 

Pendents de les urnes

La Generalitat preveu anunciar aquesta setmana la consulta territorial per al juliol i estudia que pugui ser tant presencial com telemàtica. La votació s’anava a cenyir a les comarques que formen la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, és a dir la Vall d’Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Però tant la CUP com els comuns exigeixen que es faci extensible a les comarques del Berguedà, Solsonès i Ripollès. La votació no és vinculant però l’executiu català ja ha dit que respectarà el resultat que surti de la votació.