Barcelona fa un gir de timó amb la Copa Amèrica per projectar-se de nou al món

La posada en escena per anunciar oficialment els detalls de l’elecció de Barcelona com a seu la Copa Amèrica 2024 al World Trade Center, amb el port de fons i un oportú vent que semblava donar la raó als organitzadors del macroesdeveniment mundial de la navegació a vela, s’ha convertit aquest dimarts en «una crida a l’autoestima col·lectiva». Així ho ha expressat el mateix president Pere Aragonès, en clau de ciutat, però també de país, ha remarcat. El gir de timó, que deixa enrere anys de friccions entre algunes administracions i sector privat, s’ha constatat amb una exhibició d’unitat i l’afany compartit de «projectar Barcelona al món», després d’anys de pèrdua de protagonisme.

Tots a una, Aragonès, l’alcaldessa Ada Colau; el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, i la presidenta de Barcelona Global, Aurora Catà, han apreciat en la designació de Barcelona una plataforma de llançament per recobrar la imatge internacional de la capital catalana i el seu paper com a motor territorial. També el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, han acompanyat el CEO d’Emirates Team New Zealand (guanyador de l’última edició i organitzador), Grant Dalton, entre altres membres de l’equip, en la que és la tercera competició esportiva més important del món després dels Jocs Olímpics i el Mundial de futbol.

Audiència d’uns 940 milions d’espectadors

Precisament, Dalton ha aplaudit aquest recolzament i calor institucional i empresarial percebuda des de l’aposta de Barcelona, que s’ha cuinat en tot just tres mesos, liderada per Barcelona&Partners (agència d’inversions de Barcelona Global) a l’impulsar i dissenyar la candidatura. No hauria sigut possible sense el recolzament econòmic del Govern i de l’ajuntament, però també d’altres institucions. Aragonès fins i tot ha destacat l’«important paper» que tindrà l’Estat, així com el consorci Turisme de Barcelona per promocionar la ciutat i el futur muntatge, al qual s’atribueixen un impacte econòmic de 1.000 milions d’euros per a la ciutat i una audiència mediàtica d’uns 940 milions d’espectadors.

A canvi, l’aposta local és de 70 milions, que inclouen els 25 aportats per empreses associades a Barcelona Global com a aval per garantir que es cobreixi aquesta xifra, més els 10 que en dos anys injectarà l’ajuntament, possiblement 5 el consorci turístic i, per acabar de concretar, la resta entre Generalitat, Govern central i Diputació de Barcelona.

Calvet ha emfatitzat, com Dalton, que comptar amb experiència i infraestructures portuàries ja construïdes ha sigut determinant en una elecció «sostenible», que no impliqui inversions desbaratades. A Barcelona s’aprofitaran les instal·lacions portuàries i s’acceleraran altres obres ja previstes, com les del Port Vell i Olímpic, que comptaven ja amb els seus propis pressupostos. La despesa material es concretarà en les bases per a cadascun dels 13 equips, integrats per unes 200 persones cada un, a Marina Barcelona 92, Barcelona Centre Nàutic, la zona d’operativa de Grimaldi, l’edifici Imax (la demolició del qual es posposa, a més d’adequar l’edifici) i el de Cinesa.

Equips instal·lats a la ciutat dos anys

Però una de les claus d’aquesta participació és que el seu impacte no es limita als més de tres mesos de competició el 2024 i al seu imant turístic, sinó que en les pròximes setmanes ja començaran a arribar centenars d’integrants dels equips, moltes vegades per instal·lar-se en família durant aquests dos anys i desenvolupar tots els preparatius i bases operatives. En molts casos amb alt poder adquisitiu, i que utilitzaran hotels i vivendes temporals a la ciutat, assenyalen fonts de Barcelona Global. Aragonès ha destacat també el «retorn i el llegat» que suposarà per a la metròpolis, donada la innovació tecnològica que comportarà aquesta 37a edició, amb embarcacions auxiliars amb motors d’hidrogen i altres avenços units als nous manaments mediambientals.

A aquesta connexió amb l’economia blava que proclama d’algun temps ençà Barcelona s’ha aferrat Colau per oblidar els anys en què ha combatut obertament la celebració de grans esdeveniments o inversions en la ciutat. Si fa menys d’un lustre se li va atribuir haver deixat perdre la World Race, i no haver apostat per altres variats projectes, ara exhibeix «felicitat» perquè «Barcelona ha elegit la Copa Amèrica com un dels esdeveniments que vol fer seus en els pròxims anys» i que servirà «per promocionar la ciutat al món després de la pandèmia». Ha recordat que no s’haurà d’«inventar res» perquè ja hi ha infraestructures, i «una llarga tradició d’organitzar esdeveniments internacionals esportius», començant pels Jocs Olímpics que tothom recorda i la marca de la ciutat, segons ha enaltit també Dalton.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El flanc privat –que el mateix Collboni, al capdavant de la negociació municipal, ha qualificat d’imprescindible per apuntalar amb fortuna la candidatura– s’ha anotat un punt després de navegar a contracorrent en els primers anys dels comuns a l’alcaldia. Aurora Catà, que ha exhibit sintonia amb els organitzadors, contempla el pas com «una demostració d’un canvi de joc» i una «garantia d’èxit» en els aspectes econòmic, social, organitzatiu i de públic. Segons ha sentenciat, «Barcelona guanya quan va junta, amb consens, quan suma, amb compromís públic i privat i amb grans reptes».

Uns i d’altres han promès «la millor» copa de la història i l’esperit constructiu del 92. Per a Aragonès, el mar Mediterrani reforça així el seu paper per a Catalunya i convida un futur d’«esperança». Més pragmàticament, el president de Turisme de Barcelona, fora de l’acte, va aplaudir que la cita esportiva «significa tornar a posicionar la ciutat com a destí propulsor de grans projectes». El consorci es congratula que després d’anys sense grans esdeveniments internacionals, arribi aquesta alegria «en un moment de cert sentiment de depressió col·lectiva» i amb afany –sembla que compartit– de tornar a estar en la primera línia.