Els 4 reptes pendents del futbol femení espanyol després del rècord mundial al Camp Nou

A més dels 91.533 espectadors que van presenciar el primer partit femení oficial amb públic al Camp Nou, molts més van poder veure’l des de la pantalla amb DAZN i YouTube. DAZN va adquirir els drets de la Champions de futbol femenina fins a 2025 i va arribar a un acord amb YouTube fins a 2023 per a emetre’ls en obert al canal de DAZN a la xarxa social, on el Barça-Madrid va tenir gairebé un milió de reproduccions. «Si una nena no veu una dona jugant una final de Champions pensarà que no es pot. Per això aquest acord és tan important, per poder retransmetre tots els partits. I que moltes nenes i nens vegin que l’esport és també coses de dones», reflexionava Alexia.

Una realitat que contrasta amb la de la Lliga espanyola. La guerra entre clubs ha provocat que la Primera Iberdrola sigui una competició gairebé clandestina en l’àmbit mediàtic, ja que Teledeporte emet només un partit a la setmana i hi ha clubs que ofereixen els seus partits a YouTube (en el cas blaugrana, a Barça TV). L’acord per als drets televisius és fonamental per a la creació de la nova Lliga professional.

A l’estiu començarà la primera Lliga professional femenina. El primer pas ha sigut que aquest mes el CSD hagi aprovat finalment els estatuts per igualar-la a les lligues de futbol i de bàsquet masculines. Com LaLiga i l’ACB, ara haurà d’elegir president, o més ben dit presidenta, com vol el CSD, un tema sobre el qual hi ha consens entre els clubs. María Teixidor, directiva del Barça entre 2015 i 2020, i Ainhoa Tirapu, exjugadora de l’Athletic, han sigut dues de les primeres a postular-s’hi. Necessiten l’aval de quatre clubs. Com passa amb LaLiga masculina, el Barça, el Reial Madrid i l’Athletic van per una banda i la resta (menys el Madrid CFF) van per una altra. Un cop es decideixi qui portarà el braçalet de capitana, s’abordarà el conveni de coordinació amb la Federació espanyola (per a ascensos i descensos, calendaris, llicències, etc.) i, sobretot, amb els sindicats per pactar un nou conveni col·lectiu.

El primer conveni col·lectiu de la història del futbol femení, negociat amb l’Associació de Clubs de Futbol Femení, va ser rebut amb molts aplaudiments i va ser un gran pas endavant, tot i que després d’un any i mig ha quedat desfasat. Ara els sindicats (amb Futpro al capdavant, ja que va guanyar les eleccions al desembre) hauran de negociar amb la Lliga que es constitueixin les regles del joc, començant per posar fi a la parcialitat (prohibida per llei en lligues professionals), a la qual recorren alguns equips per pagar les jugadores menys del salari mínim interprofessional. La conciliació familiar i els drets d’imatge també es presenten com a cavalls de batalla.

El tercer lloc aconseguit a l’Eurocopa de 1997 va ser una flor d’estiu per a una selecció espanyola femenina que no va tornar a sortir en grans competicions fins que va aconseguir ficar-se en la competició continental el 2013, tot i que va caure a quarts, com el 2017. La classificació per al Mundial de 2015 va ser una fita, tot i que ‘la Roja’ no va aconseguir passar de la fase de grups. En l’última gran cita, el Mundial de 2019, va caure a quarts. Igual que el Barça va ser la base de la conquesta la selecció espanyola masculina que va guanyar el Mundial de Sud-àfrica, les blaugrana són ara també els fonaments de les selecció de Jorge Vilda (ha arribat a posar fins a nou barcelonistes en el seu onze titular). Alexia, Aitana, Jenni Hermoso, Mapi León i companyia es marquen el repte de la doble corona europea: revalidar la Champions a Torí el 21 de maig i conquerir l’Eurocopa, que seria el primer títol de la història d’Espanya, el 31 de juliol a Wembley.