El Betis, en els penals, arriba una altra vegada a la glòria a costa del València

El Betis, disset anys després del seu últim títol (2005), ha aconseguit una altra vegada la glòria al proclamar-se campió de la Copa del Rei 2022 i aconseguir el seu tercer títol al guanyar el València en la tanda de penals, amb un xut decisiu de Juan Miranda, jove del planter, després d’una final que va acabar 1-1 en el temps reglamentari i en la pròrroga.

Miranda va convertir el penal decisiu (5-4) després que fallés l’únic xut de la tanda el centrecampista nord-americà del València Yunus Musah, tot i que no va desencadenar l’eufòria en el beticisme després de molts anys de sequera i una final molt igualada i competida de la qual va ser el bàndol valencianista qui va sortir decebut.

Jugaven a La Cartuja dos històrics del futbol espanyol, tots dos amb urgència per tocar la glòria, ja que el Betis feia disset anys que no jugava una final ni aixecava un títol (l’últim, el 2005) i el València, després d’una temporada molt irregular i lluny de la zona europea, s’ho fiava tot en aquesta final per arreglar una temporada convulsa.

Bon inici verd-i-blanc

El Betis va començar millor, molt millor, amb el seu futbol de toc i imposant-se al rival manejant bé la pilota fins que als 11 minuts Borja Iglesias va fer un gol amb el cap, sol a l’àrea i en una badada de la defensa xe; un centre des de la dreta d’Héctor Bellerín després d’una bona obertura a la seva banda del gal Nabil Fekir.

El joc era intens i el Betis, molt actiu en aquest primer tram, malgrat que les seves principals figures, els talentosos Fekir i Sergio Canales, no acabaven d’aparèixer, tot i que ho va suplir amb la pujada dels seus laterals, especialment d’Álex Moreno.

El València, a contracorrent, tampoc es va acovardir. Tot i que el bètic Juanmi va tenir una bona opció a la meitat d’aquesta part i va cabotejar fora un bon centre des de l’esquerra, l’equip de Bordalás es va refer i va reaccionar bé al dur cop rebut, fins al punt de complicar les coses als de Pellegrini.

La seva determinació, sabent el que s’hi jugava i davant l’actitud més contemporitzadora dels verd-i-blancs, li va donar fruits a la mitja hora, quan una ràpida contra ben conduïda per Ilaix Moriba, un respir per al València, va acabar en una passada en profunditat del guineà Hugo Duro, que, amb un toc subtil, va passar per sobre el xilè Bravo i va marcar l’1-1.

En l’últim quart d’hora els bètics van mirar de reposar-se, de buscar el seu joc, tot i que els va costar trobar-lo per la bona pressió dels valencians, tot i que Canales va tenir una bona ocasió per tornar a desnivellar el marcador dos minuts abans del descans.

Més fresc

En la represa, el València va fer un pas endavant, semblava que sortia més fresc que un Betis on amb prou feines apareixien els seus homes més desequilibrants, Canales, Fekir i Juanmi, i Borja Iglesias es barallava, massa sol, amb la poblada defensa valencianista.

L’equip de Bordalás, més valent i menys encotillat en aquest inici del segon temps, va estar a punt de marcar gol als 51 minuts, però la rematada d’Hugo Duro al recollir un xut de Gayá després d’una connexió amb Gonçalo Guedes, el va parar providencialment Claudio Bravo.

El conjunt de Pellegrini, que a base de possessió i empenta ofensiva va buscar per tots els mitjans superar la defensa valenciana i va tornar a pressionar en una fase en què el partit es va tornar frenètic, però ni Juanmi ni Canales, ara més actiu, van aprofitar les seves opcions en l’equador del segon temps.

El València va buscar robar alguna pilota per acovardir el Betis, però van ser els sevillans els que van quedar més a prop del gol amb un xut de Juanmi –després substituït pel veterà Joaquín– al pal dret de Giorgi Mamardashvili a 12 minuts del final i dos de Fekir i Borja Iglesias, també resolts perfectament pel georgià.

Carlos Soler va replicar per l’equip xe després d’una contra gairebé al final de Bryan Gil, que havia entrat de substitució, però el xilè Claudio Bravo, molt solvent sempre, va salvar el seu equip i va donar pas a la pròrroga després de 90 minuts molt intensos i amb alternatives.

Gol de Miranda

Ningú s’hi va arriscar i tots estaven temorosos de fer malbé l’esforç anterior, tot i que l’exvalencianista Joaquín, molt més fresc –igual que Guardado i Willian José, que acabaven de sortir– va intentar alguna incursió, sense èxit. Mentrestant, el València, amb l’entrada de Musah per Foulquier, va defensar més que atacar.

La pressió es palpava i ningú volia perdre, sensació que va augmentar en la segona part de la pròrroga, de manera que, malgrat les escaramusses d’uns i d’altres i amb els canvis de Pellegrini al posar Miranda, Tello i Aitor Ruibal per Álex Moreno, Canales i Fekir, que van marxar exhaustos, es va arribar a una tanda de penals en la qual va triomfar el Betis per portar a la glòria, disset anys després, la seva afició.

Fitxa tècnica:

1 – Betis: Claudio Bravo; Bellerín, Pezzella, Bartra, Álex Moreno (Miranda, m.105); Guido Rodríguez, William Carvalho (Guardado, m.102); Canales (Tello, m.111), Fekir (Aitor Ruibal, m.111), Juanmi (Joaquín, m.86); Borja Iglesias (Willian José, m.102).

1 – València: Mamardahsvili; Foulquier (Musah, m.100), Diakhaby, Gabriel Paulista, Alderete, Gayà; Ilaix Moriba (Thierry Correia, m.79), Hugo Guillamón (Racic, m.85), Carlos Soler; Guedes, Hugo Duro (Bryan Gil, m.85).

Gols: 1-0, M.11: Borja Iglesias. 1-1, M.30: Hugo Duro.

Tanda de penals: 1-0, Carlos Soler. 1-1, Willian José. 2-1 Racic. 2-2, Joaquín. 3-2, Guedes. 3-3, Guardado. 3-3, Musah (fora). 3-4, Tello. 4-4, Gayá. 4-5, Miranda.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Àrbitre: Alejandro Hernández Hernández (Comitè Las Palmas). Va amonestar els bètics William Carvalho (m.14), Pezzella (m.71), Borja Iglesias (m.95) i Tello (m.113), i per part del València a Gabriel Paulista (m.5), Guillamón (m.74), Alderete (m.92), Thierry Correia (m.93) i Carlos Soler (m.98).

Incidències: Final de la Copa del Rei disputada a l’estadi de La Cartuja, a Sevilla, que va presentar un ple pràcticament absolut amb 53.387 espectadors a les grades.