La 43a edició de la carrera

La Marató de Barcelona sobreviu a la calor amb doble rècord de la prova

  • La prova barcelonina va polvoritzar les marques anteriors amb la victòria dels etíops Adane (masculina) i Dekebo (femenina).

  • Malgrat el descens de participants, poc més de 8.000 atletes, la carrera es va tornar a disputar en un gran ambient popular.

La Marató de Barcelona sobreviu a la calor amb doble rècord de la prova

Zowy Voeten

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

L’Arc del Triomf vindria a ser en la Marató de Barcelona el centre d’acolliment familiar, on una nombrosa representació d’amics, parelles i col·legues de club o gimnàs esperen els corredors per animar-los, donar-los algun gel o simplement aigua, cridar-los fins a quedar-se afònics i, sobretot, plasmar per a l’eternitat amb els seus mòbils el pas pel quilòmetre 36, allà on apareix el «mur de les lamentacions» i on la meta, al costat de les torres venecianes de la plaça d’Espanya, sembla més llunyana que mai, tot i que fa estona han passat l’equador de la prova.

Quan els líders de la carrera, tots fondistes africans, majoritàriament kenyans i etíops i algun ugandès, passen per aquest lloc, Barcelona encara està esmorzant i el passeig de Sant Joan mostra les ferides de la guerra nocturna, cada vegada més ‘botellons’ en una de les zones estrella en la ‘movida’ de la capital catalana els caps de setmana.

Un kenyà, destacat

Passa a primera posició el kenyà Mike Boit, radiant, amb una tècnica extraordinària, braços i cames perfectament compenetrats, i encara sense saber que, una mica més endavant, just al Paral·lel, arribarà l’home de la maça, el que castiga maratonians i ciclistes, el temut defalliment, quan es veuen estrelletes i el cos traeix la ment.

És tan exagerat el ritme dels corredors africans que, mitja hora més tard que hagin passat –amb les líders femenines, també etíops i kenyanes entre mig–, és quan arriben atletes populars que semblen més humans. Gairebé fa la sensació que caminen, en lloc de córrer. Però ells almenys disputen la Marató de Barcelona amb una doble calor: el simpàtic, el dels crits d’amics, familiars i curiosos, i el temut: el maig no és el millor mes de l’any per disputar una carrera com aquesta, per això aquest any s’hi han apuntat poc més de 8.000 participants, un 25% dones.

Els efectes de la pandèmia

Però no va poder ser al març perquè encara l’atletisme popular a Espanya corria amb els efectes secundaris de la pandèmia i també per l’absurda coincidència amb altres carreres oficials del calendari atlètic de la Federació Espanyola d’Atletisme.

No obstant, malgrat el descens de participants, la Marató de Barcelona va tornar a estar d’enhorabona i va demostrar l’enorme encert d’haver desviat la prova cap al carrer de Sepúlveda i evitar la interminable recta pel Paral·lel, des del seu inici, superat Colom, fins a la plaça d’Espanya.

Els vencedors

Notícies relacionades

Per aquesta raó en cada edició s’està superant el rècord de la prova, tant en homes com en dones, fins al punt que es pugui parlar, sense ànim d’error, que s’estan polvoritzant les marques anteriors, com ha passat aquest diumenge, amb dos podis, el masculí i el femení, completament etíops, fondistes que poc a poc van guanyant pes i derrotant els seus rivals kenyans en les maratons.

Yihuniligne Adane va aturar el cronòmetre a les 2 hores, 5 minuts i 52 segons i va rebaixar el rècord absolut de la marató barcelonina en 11 segons. Molt més exagerat va ser el registre femení. La guanyadora, Meseret Dekebo, va creuar la línia de meta a les 2 hores 23 minuts i 9 segons i va rebaixar el temps de 2021, fa només sis mesos, en 44 segons: simplement impressionant.