El Dream Team surt i disfruta en els 30 anys de Wembley-92

Igual que en la lluminosa ‘Love Song’ de Carlos Zanón, on els membres d’una banda decideixen quedar-se a viure en l’any 1985, aquest dilluns els integrants del Dream Team es van teletransportar,tot i que fos per unes hores, al 20 de maig de 1992, a aquella tarda assolellada de fa gairebé 30 anys en què van cantar la primera Copa d’Europa. Amics de Johan va organitzar a l’auditori de Mediapro la celebració de les bodes de perla en homenatge al patriarca Johan, el creador de somnis, l’home que va canviar la història, el ‘cowboy’ que va arribar com un cometa per veure arribar la lluna i baixar-la als culers.

Mentre el Barça aspira a conquerir la Champions femenina aquest dissabte, la masculina sembla ara tan llunyana com el 1988, en la segona vinguda de JC. Per això, a l’espera de temps millors, la nostàlgia resulta tan reconfortant com el record de l’abraçada del pare absent a Wembley.

A la cita familiar, amb Jordi Basté com a mestre de cerimònies, no va faltar gairebé ningú. Va ser el retrobament entre Joan Laporta i Ronald Koeman després de la sortida de l’heroi de Wembley del club. Tot i que fos amb fredor, es van saludar, perquè com en els casaments no hi havia lloc per a vells o nous rancors, només per recordar un dia de glòria. Més càlid i distès va ser el diàleg, entre rialles, entre Xavi i el seu predecessor a la banqueta.

La imagen más esperada, el reencuentro Laporta/Koeman. Saludo frío.@JugoneslaSexta pic.twitter.com/Yi2rbYId3Z

— Josep Soldado Gómez (@JosepSoldado) 16 de mayo de 2022

Ferrer va arrencar les primeres rialles al recordar la tasca que li va donar Cruyff a la final: «Segueix Mancin; si se’n va al lavabo, el segueixes», va recordar el ‘Chapi’, que sortia d’una lesió llarga que el va fer creure que es perdria la final, com Amor, que va veure la groga en la semifinal. Les rialles van tornar quan els excompanys de Julio Salinas van reconèixer que s’alegraven que el davanter no marqués un gol de bandera perquè s’hauria posat insuportable. «La sort que no marquessis és que si no, en el dia d’avui encara series jugador del Barcelona», va dir fent broma Miquel Ángel Nadal. Salinas va recordar que li va dir el divendres que seria titular a Wembley perquè no sortís de festa.

El canvi de mentalitat

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

«Tothom es pot equivocar», deia Txiki, que va ser suplent davant la Sampdoria i que té molt bona relació amb Pep Guardiola des de Manchester. «Johan va aportar moltes coses, però sobretot va canviar la mentalitat. Tres Lligues en l’últim minut i la Champions no és per casualitat. Abans de la seva arribada hi havia un Barça i ara és un altre. Ningú ho pot negar», va dir el tècnic de la tercera i quarta Champions. Pep va enaltir no només la personalitat i el gol de Koeman, sinó les parades de Zubi. El porter va recordar l’assaig el dia anterior de la falta del defensa neerlandès.

«¿Què, no et va agradar?», va deixar anar amb la seva proverbial desimboltura Stoichkov, assegut al costat de Koeman, al veure la morrejada que li va donar després del títol. «Hi ha coses que és millor no veure», va fer broma l’autor del gol. «Només algú com Johan podia portar aquesta plantilla amb tanta personalitat. Va ser la persona ideal de canviar les coses en el Barça», va dir Koeman. El seu inseparable Laudrup va resumir per què aquell equip serà etern. «Hi ha hagut equips millors del Barça, però nosaltres vam ser els primers a guanyar aquest títol. Potser no serà el millor, però sí el més especial». Hristo, que va demanar una ovació per a Cruyff, li va donar l’‘orelluda’ a Alexanco, el capità, perquè l’aixequés abans que Jordi Cruyff tanqués l’acte. «Hem disfrutat moltíssim. El meu pare era l’entrenador i ells eren els meus ídols. Tant de bo les generacions que venen puguin viure un dia com aquest».