Jocs Olímpics 2030: ¿Qui paga el preu polític del fracàs de la candidatura Catalunya-Aragó?

Dels tres presidents implicats en aquest atzucac, el que sembla que en sortirà més ben parat és Javier Lambán. El mandatari aragonès va abjurar de l’acord tècnic al que havien arribat el COE, i els governs espanyol i català, assegurant que «no podia acceptar per dignitat» un repartiment que donava 54 proves a Aragó i 42 a Catalunya. I d’aquí no s’ha mogut. Els alcaldes del Pirineu aragonès i també el de Saragossa, Jorge Azcón (PP), s’han posicionat del costat del baró socialista en la seva reclamació d’uns Jocs en «peu d’igualtat». Les converses, tant públiques com privades, amb els socialistes Salvador Illa (líder del PSC a Catalunya) i Jaume Collboni (primer tinent d’alcalde de Barcelona) no l’han fet abandonar el seu discurs dur contra l’independentisme «intolerant, supremacista i excloent». «Hi ha eleccions a l’Aragó el 2023, es nota pel to anticatalanista dels representants d’Aragó», ha deixat anar aquest dijous la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà. Caldrà veure si la fermesa de Lambán en aquest cas i les arengues contra el separatisme, que ja van farcir la seva última campanya electoral i el van ajudar en els comicis aragonesos, li ofereixen també la reelecció l’any que ve.

Poc imaginava Pere Aragonès la bomba de rellotgeria que activava al juliol, quan va enviar la carta oficial al COE per optar als Jocs d’Hivern del 2030, la principal carpeta en matèria esportiva del seu primer any de mandat. Comptava esquivar els recels d’Aragó i part del Pirineu abans d’arribar a la votació del COI, però s’ha quedat a la primera porta de l’eslàlom. Després de mesos en què la Generalitat ha intentat mantenir un perfil baix, contenint-se per no respondre als atacs aragonesos amb l’objectiu d’un acord, en les últimes setmanes ha anat pujant el volum. Els seus dards, veient que el COE no estava per la feina d’una candidatura catalana, han començat a dirigir-se ja no només contra l’Aragó sinó també contra la Moncloa, responsabilitzant-la que el tren olímpic torni a passar de llarg. «¿El Govern espanyol diu seriosament que si no hi ha acord amb l’Aragó queda tancat?», s’ha preguntat Laura Vilagrà al fòrum Nueva Economía. La consellera ha explicat que encarregarà a Mònica Bosch que prepari una candidatura catalana, malgrat les amenaces de l’Aragó i que qui presenta la candidatura és el COE. «Ningú pot tenir dret a veto». La consellera, que no vol esperar el tren del 2034, ha anunciat que no hi haurà bilateral aquest estiu amb el Govern espanyol per la crisi de confiança que ha generat el cas Pegasus.

El Govern espanyol havia proposat els Jocs compartits amb l’Aragó dins de la seva agenda del retrobament. Però Pedro Sánchez ha evitat entrar en la baralla, i ha assenyalat el COE com el responsable de liderar la candidatura. I, malgrat que Javier Lambán l’havia instat a intervenir en l’afer, públicament ni ell ni el seu govern han abocat cap retret ni al COE ni al baró aragonès. Fonts del Govern expliquen que des del primer moment han optat per «acompanyar» en aquest procés el COE i els dos governs autonòmics, considerant que corresponia a aquests arribar a un acord. Per això han optat pel «silenci» i per no augmentar el soroll creixent i evitar que un cada vegada més possible fracàs olímpic els esquitxés. Malgrat això, a més dels retrets aragonesos, han rebut també els de la Generalitat. Fonts de l’executiu català apunten que si s’anuncia el final de la carrera olímpica la setmana que ve, després de les eleccions andaluses, «el PSC serà també responsable».