Waterpolo: Mundial de Budapest

Espanya es proclama campiona del món contra Itàlia en una final agònica

  • Espanya va guanyar el títol en la mort sobtada de la tanda de penals quan Lorrio va parar el setè llançament, després de suplir un excel·lent Unai Aguirre.

Espanya es proclama campiona del món contra Itàlia en una final agònica

@RFEN_Oficial

5
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle

Alguna vegada havia de sortir cara. I ho va fer de forma agònica, en la tanda de penals, després que tot es compliqués quan el partit estava dominat. I no només en els penals, en la mort sobtada de la tanda (15-14). Espanya es va penjar per fi la medalla d’or del Mundial contra la seva bèstia negra. Itàlia havia guanyat les tres finals que havia disputat amb Espanya fins ara, dues en Mundials i la dels Jocs Olímpics de Barcelona després de tres pròrrogues. Tampoc l’estadística del seleccionador, David Martín, era encoratjadora. En el seu sisè gran campionat des que el 2016 es va fer càrrec de l’equip sumava cinc semifinals i quatre finals, amb derrota en les tres anteriors. Però en la quarta ha arribat l’anhelat i merescut or.

Espanya estava per darrere els transalpins en tots els números menys un: a la porteria, on Unai Aguirre arribava amb un 62% de parades. Els de Martín van començar molt seriosos avançant-se 0-2 amb un gol de contra de Granados i un altre que va haver de validar el VAR d’Alberto Munarriz, que també feia el tercer. Itàlia sobrevivia rendibilitzant les superioritats, ja que marcava en tres de les quatre que va tenir, per deixar el marcador 3-3 al final del primer quart. Espanya necessitava millorar els ajustos en defensa, amb tres parades d’Unai, i afinar l’efectivitat en atac (43%).

Unai, inspirat

En el segon quart van aparèixer les dues estrelles de la selecció: en atac Álvaro Granados i en defensa Unai Aguirre. El canoner va fer dos gols i el porter va barrar la porteria amb cinc parades. Tot això va permetre que els de Martín recuperessin l’avantatge (5-3). Itàlia vorejava el joc antireglamentari en defensa, que els àrbitres castigaven amb sis expulsions. Roger Tahull va aprofitar una passada deliciosa des de la línia de fons de Felipe Perrone per col·locar el 6-3 amb què s’arribava al descans. Espanya deixava Itàlia a zero en el segon quart, confirmant que el seu poder defensiu era el millor camí per arribar al títol.

El tercer quart va arrencar amb un gol de Perrone que va contestar Marziali per trencar la ratxa de quatre gols seguits d’Espanya. Granados rendibilitzava una doble expulsió italiana per col·locar el 8-4 amb què doblaven la campiona del món, que no era capaç de desxifrar la defensa espanyola. Cannela marcava el cinquè gol azurri, també amb superioritat. L’entrada en joc del porter Nicosia va permetre que Itàlia equilibrés la balança en aquest quart amb les seves parades. Itàlia vivia de les superioritats, marcant els seus sis gols en les nou ocasions que va tenir un home de més a la piscina. Els transalpins pressionaven emportant-se el quart 2-3 per deixar el marcador 8-6 a falta de només un període.

Martín demanava als seus nois cap i defensa per a l’assalt final, ja que després els esperava l’enyorada medalla d’or. Però l’equip necessitava recuperar gol, amb Granados i Munarriz ben tapats per l’entramat defensiu italià. Tanmateix, el quart final va arrencar amb una assistència de Larumbe que va ser rematada a gol per Martin Famera des de la posició de boia. Amb aquest gol Espanya obria bretxa i es treia molta pressió de sobre. A més, continuava defensant bé amb un Aguirre molt seriós. Itàlia es va tornar a acostar amb un controvertit penal assenyalat per l’àrbitre per tocar el pal que sol·licita el temps mort sense tenir possessió. Gol italià i es posaven a dos.

Notícies relacionades

No va ser el millor partit en atac, en què es van desaprofitar fins a cinc superioritats. Però el compromís defensiu dels espanyols era decisiu en un duel duríssim en el terreny físic. Itàlia mirava de provocar Espanya per descentrar-la. Però els de Martín treballaven irreprotxablement en defensa. Un gol de Dolce a 2.56 del final va ser el primer en igualtat dels italians, cosa que els situava a només un gol (9-8). Cada pilota valia el seu pes en or. Presciutii feia l’empat, després d’un parcial de 3-1 per als italians, amb dos minuts per jugar-se. Unai treia la mà per donar una vida més al seu equip. L’última pilota era espanyola. En superioritat, després de provocar Larumbe una expulsió del boia rival, i amb 35 segons. Per a la dotzena superioritat David Martín preparava una jugada a la pissarra amb Blai. Però es perdia la pilota i el partit se n’anava als penals (9-9). Espanya s’havia deixat dos gols de renda en l’últim quart. Tots amb Unai Aguirre.

Lorrio, heroi improvisat

El jove porter espanyol, el més jove del Mundial ja que farà 20 anys el dia 12, tenia tota la pressió a sobre. Felipe Perrone va avançar Espanya, va empatar Damonte. Va marcar Álvaro Granados i ¡Unai va parar el segon! Però Munarriz va topar amb la fusta i Echenique va empatar la tanda a dos. Marc Larumbe va clavar la seva fuetada en el quart i va empatar Di Fulvio. El definitiu el va transformar Sergi Cabanas. Tot estava en les mans d’Unai, però Presciutti no va perdonar. Mort sobtada amb els mateixos protagonistes. Menys a la porteria, on els seleccionadors van decidir canviar. Perrone va marcar i Lorrio no va poder aturar el primer xut que li van llançar. Granados feia el seu i li donava una altra oportunitat a Edu Lorrio, que ara sí parava el llançament de Candella i feia Espanya campiona del món.

Temes:

Waterpolo