El Mundial d’atletisme més nord-americà

L’estadi de Prefontaine

*heavy breathing*#WorldAthleticsChamps pic.twitter.com/Ar4ZZYu0D7

— World Athletics (@WorldAthletics) 12 de julio de 2022

L’estadi Hayward Field de la Universitat d’Oregon amb capacitat ampliada per a 40.000 espectadors és, per molts motius, un dels epicentres logístics i emocionals d’aquest esport, al país que presumeix de ser la primera potència mundial en gairebé tot. Construït el 1919, ha servit d’escenari per forjar llegendes com la de l’emprenedor Bill Bowerman, el coach que es va inspirar en la torradora de gofres per fabricar una sola més adherent en les primeres Blue Ribbon, el primer prototip de Nike. Però, sobretot, és la pista de Steve Prefontaine, el corredor de llarga distància amb un glamur que va empènyer milions de nord-americans al forrestgumpisme dels setanta, a practicar jòguing habitualment, la metxa que va provocar l’explosió del fenomen runner. Prefontaine va viure de pressa i un accident de trànsit se’l va emportar als 24 anys. En la seva memòria es fa una reunió atlètica anual d’altíssim nivell. L’estadi va ser rehabilitat entre el 2018 i el 2020 per Nike, la firma local que calça i vesteix la majoria de les grans estrelles d’aquest esport, i a partir del divendres 15 de juliol, i fins al 24, allotjarà la cita esportiva més global del planeta, amb gairebé 200 països representats. 56 espanyols

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

Hayward FieldUniversitat d’Oregon1919Bill BowermancoachBlue RibbonSteve Prefontaineforrestgumpismerunner. PrefontaineEspanya acudeix amb un equip de 56 atletes, un 40% dones, buscant el somni americà. Es queda a casa l’últim adoptat per l’atletisme patri, un triplista d’origen cubà que compta els dies perquè la franquícia federativa li permeti competir sota la seva nova bandera. Jordan Díaz, el diamant que poleix Iván Pedroso a la seva zona de salt de Guadalajara, la llar atlètica de l’embarassada Ana Peleteiro i, per tant, també absent en la cita mundialista, ja té un rècord i un passaport espanyol, però la norma que, suposadament, impedeix la colonització esportiva, no li permet competir amb ‘la Roja’ fins al 2023. L’alacantí Pablo Torrijos serà l’únic representant espanyol en el triple salt i Pedroso tindrà la valenciana de família senegalesa, Fátima Diame, a la zona de salt de longitud del Hayward, però Jordan Alejandro Díaz Fortún de moment no es mou de Castella-la Manxa. El triplista hispanocubà de 21 anys va saltar amb la samarreta de la Fundació Barca al nacional de Nerja, aconseguint un nou límit espanyol, 17,87 metres. Amb aquest registre es va col·locar líder universal en el rànquing provisional de la temporada, però la selecció ha viatjat a Eugene sense l’atleta amb més possibilitats de triomf i el Mundial es queda sense el líder de l’any de l’especialitat. Mal negoci per a tothom, també per a Cuba i el seu esportista desertor. Durant el campionat disputat el juny passat a Nerja, una altra de les grans promeses de l’atletisme nacional, el migfondista Mohamed Katir, nascut a Acalzarquivir, al Marroc, i resident a Mula, Múrcia, es queixava amargament que, en el seu cas, la seva nacionalització com espanyol havia trigat anys, mentre que per altres, com el cubà, el tràmit es veu reduït a uns mesos.

🏁📋 Ya están disponibles las listas de salida de mañana. ¡La jornada inaugural de @WCHoregon22!

➡️ https://t.co/UesRigPVai

Con 14 🇪🇸 y el relevo mixto#EspañaAtletismo #PasiónPorCompetir

Y en la imagen, alturas iniciales y marcas de Q en la clasificación de los concursos 👇🏼 pic.twitter.com/oaWlkEEzsD

— atletismoRFEA (@atletismoRFEA) 14 de julio de 2022

El renascut 1.500

Katir representarà Espanya a Eugene en el 1.500, juntament amb Mario García Romo i Ignacio Fontes. L’atleta d’origen magribí va sorprendre la temporada passada a l’aconseguir tres rècords d’Espanya, entre els quals el de 1.500 en poder del mític Fermín Cacho, just abans dels primers Jocs celebrats a porta tancada per la pandèmia. Katir comptava per al podi de la final dels 5.000 metres a Tòquio, però va sucumbir al parany dels ugandesos liderats per Joshua Kipchirchir i va acabar en un meritori però discret vuitè lloc, lluny de les grans expectatives creades arran dels seus impressionants registres les setmanes prèvies als Jocs. El plusmarquista nacional forma amb Ignacio Fontes i Mario García Romo un prometedor trio en la distància més tàctica, el 1.500, una especialitat que sembla reviure després de gairebé una dècada sense grans alegries. Mario García Romo, un estudiant de biotecnologia a Mississipí, va superar Katir en el campionat nacional, confirmant que la seva victòria prèvia en la milla del campionat universitari americà, l’NCAA, no va ser per casualitat. Per mèrit propi, el de Salamanca destaca entre el nombrós grup de 154 atletes espanyols actualment becats per les universitats nord-americanes.También el trio de migfondistes del 800 convida a l’optimisme, amb Álvaro de Arriba, Adrian Ben, finalista a Tòquio, i Mariano García, vigent campió mundial sota sostre. Asier Martínez en 110 tanques i els marxadors (María Pérez, Laura García Caro, Raquel González, Miguel Ángel López, Álvaro Martín i Álvaro López, Marc Tur, Diego García i Alberto Amezcua), més els relleus, en què Espanya presenta quatre equips, incloent el mixt, semblen ser les millors cartes per apuntalar un èxit de mínims en una selecció sense maratonians. Aquests han focalitzat la seva temporada per a una cita més assequible i prometedora en l’Europeu de Munic (de l’11 al 21 d’agost), entre els quals el català Ayad Lamdassem, finalista a Tòquio, la preparació del qual de cara a Eugene es va complicar per una lesió.