Barçagate

El Barça de Bartomeu va voler crear «canals no oficials» a internet

  • Els Mossos assenyalen en un nou informe que es va manipular l’encàrrec real a les empreses investigades i van desaparèixer conceptes com «blindatge» de l’expresident del club blaugrana

El Barça de Bartomeu va voler crear «canals no oficials» a internet
2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La investigació judicial pel cas Barçagate sobre presumpta administració deslleial i corrupció, en què està imputat l’expresident del club blaugrana, Josep Maria Bartomeu, avança a poc a poc. A les declaracions de testimonis, entre els quals exdirectius de l’entitat esportiva, a la causa s’han incorporat nous informes dels Mossos d’Esquadra. En un, entregat a la jutge a finals de juny i a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, els agents revelen l’existència d’un document que diu que un dels encàrrecs del FC Barcelona a les empreses investigades, entre les quals I3 Venture, era la «creació de canals no oficials» i el «blindatge de JMB» (amb referència a l’exmandatari del Barça).

En un dispositiu informàtic de l’exdirectiu Jaume Masferrer es van trobar dos documents sobre els encàrrecs efectuats a les empreses contractades per la junta de Bartomeu per a la motorització dels comentaris que poguessin sortir sobre el Barça a les xarxes socials. Les investigacions pretenen aclarir si, a més, també es van crear perfils falsos per criticar opositors a l’equip directiu, futbolistes i periodistes.

Els agents afirmen que el document entregat a la consultora PwC perquè fes l’auditoria, que va ser exculpatòria per a Bartomeu, difereix amb l’encàrrec inicial del Barça a les empreses, del 2017, en què figurava, a més del monitoratge de les xarxes socials, el «blindatge» de Bartomeu. Aquest concepte es va canviar el 2020 per «blindatge reputacional JMB & FCB». Un altre dels aspectes que han cridat l’atenció de la policia és que el 2017 fa menció explícita a «la creació de canals no oficials» i «intervenció».

Els investigadors consideren que això suposava «la participació directa en les xarxes socials a través de perfils ficticis per crear un corrent d’opinió interessat» i la «manipulació d’aquests mitjans». Segons la seva opinió, aquest extrem, negat reiteradament pels imputats, faria referència als sis canals de les xarxes socials des d’«on s’atacaven determinades persones». Aquest apartat, indiquen els agents, va ser «censurat» en el document enviat a la consultora PwC perquè fes l’auditoria.

Suposats pagaments sospitosos

Els Mossos afegeixen que en els informes que s’estan fent, alguns en fase molt avançada, també s’explica com abans i arran de la cancel·lació dels treballs amb les empreses investigades, s’haurien ordenat pagaments a periodistes afins, «fins i tot falsificant factures». Aquest punt ha sigut negat rotundament per Bartomeu i el seu advocat ha demanat al jutjat que es requereixi els Mossos perquè entreguin les proves sobre aquesta qüestió.

Notícies relacionades

L’informe també destaca que després d’esclatar el Barçagate i l’endemà que la consultora PwC demanés el clonatge notarial dels dispositius d’alguns treballadors del FC Barcelona, «algú des del club» va donar instruccions al cap del departament d’informàtica per agafar els telèfons dels investigats i «preservar-los». Els Mossos apunten que desconeixen amb quina finalitat es va fer aquesta acció i «on es van custodiar». És a dir, els mòbils que la policia està analitzant són els que van substituir els que es van retirar. Els agents també avancen que s’han localitzat informes elaborats per les empreses investigades (grup Nicestream) que no van ser enviats al jutjat que s’encarrega de les investigacions.