Raphinha tenyeix de blaugrana el clàssic de Las Vegas

El que passa a Las Vegas queda a Las Vegas, deu pensar Ancelotti després de la derrota del Reial Madrid en aquest clàssic de pretemporada que s’ha jugat aquesta matinada. Xavi, per la seva banda, té moltes coses bones per rescatar d’aquest partit en què s’ha confirmat que el Barcelona ha tornat. Un Barça intens, agressiu sense pilota i vertical amb ella. Un bon equip que ha de continuar greixant els seus automatismes per mantenir l’optimisme de la seva afició mentre el club segueix la travessia pel desert.

Un clàssic és un clàssic i no entén de pretemporades. Per això va sortir un partit de ritme molt alt, molt vigor físic des de l’inici i ganes d’agradar de les cares noves, que van ser moltes de sortida. Lewandowski, Raphinha i Christensen, pel costat blaugrana; Rudiger i Tchouameni, pel bàndol madridista.

Pressió asfixiant blaugrana

Va començar el Barça, que jugava el tercer partit de pretemporada, amb una pressió asfixiant contra un Madrid que s’estrenava aquest curs. Una fam defensiva que no deixava pensar els blancs, que sortien amb el seu migcamp jove (Tchouameni, Camavinga i Valverde), col·locant com a 9 fals Hazard davant l’absència de Benzema, que s’ha incorporat més tard. Les primeres pinzellades blaugranes van ser de Raphinha, que va topar en el seu carril amb Rudiger, que Ancelotti va col·locar de lateral esquerrà. El brasiler va mostrar personalitat i va buscar Lewandowski, que als 10 minuts va guanyar l’acció a Alaba i va acabar fent treballar Courtois en la seva primera ocasió.

El Madrid, que va sortir amb pilotes llargues a Vinícius i Rodrygo per superar la pressió rival, va disposar de l’oportunitat molt clara als 17 minuts, quan Valverde va fer saltar estelles del pal amb una fuetada des de 25 metres. Va respondre el Barça amb una ocasió d’Ansu, després de robatori d’un intens Pedri a Camavinga. El partit continuava mostrant un vigor impropi de la pretemporada i Xavi i Ancelotti s’esgargamellaven a la banda.

Als 27 minuts la pressió del Barça va obtenir premi. Un sospitós habitual en la defensa madridista com Militão va regalar una passada creuada que va caçar Raphinha, que no s’ho va pensar i va clavar el cop amb l’esquerra a l’escaire de Courtois. El brasiler ja suma dos gols i dues assistències en aquesta pretemporada. A la mitja hora va poder arribar el segon, però una assistència des de l’esquerra aquesta vegada, era salvada per Alaba des de terra quan la rematada de Lewandowski buscava el gol. La pressió de Gavi i Pedri generava molts problemes al jove centre del camp blanc. I la presència de Lewandoswki alliberava també un Ansu molt actiu entrant des de l’esquerra. A Xavi li agradava el que veia, un Barça ferotge en la pressió i amb personalitat amb la possessió.

Araujo tancava bé Vinícius i Christensen corregia quan el brasiler desbordava l’uruguaià. La primera part va acabar amb una petita tangana després d’una entrada aspra precisament sobre el brasiler que va acabar amb Busquets encarant-se a Rodrygo i amb Rudiger desafiant Araujo. El partit, que s’anava al descans amb el gol de Raphinha, tenia poc d’amistós.

Partit nou

La segona part va presentar un canvi de decoració notable. En el Barça, Dembelé i Aubameyang acompanyaven Raphinha, mentre Kessie s’unia a la medul·lar i De Jong, de central, i Valde s’hi afegien darrere. En el Madrid, Ancelotti utilitzava el migcamp titular (Kroos-Casmiro-Modric) després del naufragi dels joves, Asensio suplia Hazard a dalt i enrere Nacho i Mendy donaven més pes a la defensa. 

El Madrid es naturalitzava en el seu medul·lar, mentre el Barça esmolava més encara la proposta ofensiva amb Dembelé i un Aybameyang que no va trigar ni tres minuts a fer la primera rematada. Els blaugrana no eren tan ferotges en la pressió i els blancs disfrutaven de més possessió, cosa que es va traduir en una ocasió clamorosa d’Asensio. Amb la defensa en bloc mitjà, l’atac barcelonista es verticalitzava. El partit es tenyia de blanc, amb un desplegament coral del seu migcamp i els seus davanters que venien a tocar per superar la tèbia pressió culer.

A l’hora de partit Xavi va acabar de mudar l’onze amb la inclusió de Peña, Dest, Piqué (esbroncat contínuament), Sergi Roberto, Nico González i Depay. Ara sí, el partit tenia més de laboratori que de clàssic. Aquesta segona tanda de canvis va provar bé al Barça, que va recuperar la possessió i amb això el protagonisme en el partit. Els blancs, amb l’ingrés de Vallejo, Ceballos, Mariano i Odriozola també van mudar la pell, especialment en punta, on l’equip es va reordenar amb un 4-4-2 deixant a dalt Mariano i Asensio. Kessie va poder certificar el triomf als 70 minuts en una ocasió claríssima, però Courtois va localitzar bé el tret de l’ivorià, que li va donar presència en la medul·lar als de Xavi. També el belga va evitar un altre gol clar de Dembelé a la darreria del partit.

Conclusions

Notícies relacionades

Chelsea i Barcelona, més divisió que entesa

L’aposta de Laporta: el Barça juga al tot o res

El partit deixava moltes lectures positives per al Barcelona en la primera part, amb un perfil molt agressiu tant en defensa com en atac. Bé la pressió de Pedri i Gavi al costat de Busquets, el migcamp que s’ha de recitar d’una tirada en els de Xavi aquest any, i molt intensos en atacs amb la barra de Raphinha i la verticalitat de Lewandowwski i Ansu. Xavi continua construint un equip amb personalitat i el criteri que se li pressuposa a un bloc amb el segell de la Masia que li dona el seu migcamp.

En el Reial Madrid inquietant execució del migcamp de futur, superat àmpliament en la primera part. Tchouameni s’ha de guanyar el lloc perquè a la seva imponent presència física encara li falta trobar el lloc i fer-se respectar. Millor Rudiger, malgrat que jugava en el lateral i que es va haver d’enfrontar amb Raphinha. Quan Ancelotti va posar al camp els galons, el partit va canviar i el Madrid va ser més reconeixible. En qualsevol cas, es va notar l’absència de Benzema, el referent ofensiu, que va ser substituït per la tebiesa i intrascendència habitual de Hazard i Asensio.