Anglaterra venç Alemanya en la pròrroga i celebra la seva primera Eurocopa a Wembley

Anglaterra no va fallar en la segona oportunitat que li va donar Wembley. Va vèncer 2-1 Alemanya per emportar-se la primera Eurocopa del país, firmant un nou rècord d’assistència de 87.192 espectadors, superant els 79.115 del Santiago Bernabéu el 1964.

El soroll d’un escenari tan emblemàtic va reprimir les futbolistes dels dos països en el primer temps, i no van aconseguir plasmar el futbol que les havia portat a la final. El plantejament de les dues tècniques per al primer temps estava dissenyat amb massa cautela. Wiegman i Voss-Tecklenburg, coneixent el potencial de les rivals, es van preocupar més de frenar el migcamp que de crear el seu propi joc, cosa que va donar peu a un primer temps amb un ritme més interromput que en la resta de partits, en què cap de les dues estava disposada a arriscar massa i que el preu a pagar fos massa alt.

En els primers minuts sí que es va veure una Anglaterra amb més decisió contra una Alemanya apagada després de la lesió de Popp, la seva estrella, en l’escalfament. Ellen White i Beth Mead ho van intentar al principi del partit. Però la primera oportunitat clara de Däbritz, que va frenar Bronze, va fer que les amfitriones fessin un pas cap enrere i les de Voss-Tecklenburg recuperessin la confiança perduda. A mitjans del primer temps, Hegering va tenir l’oportunitat més clara de l’equip teutó. Una rematada entre cinc jugadores que va generar molta polèmica per una possible mà d’Anglaterra. Per a les amfitriones, en canvi, l’oportunitat més clara no va arribar fins gairebé el descans. Després d’una passada de Mead, un xut massa forçat de White que va sortir a dalt.

Notícies relacionades

Anglaterra i Alemanya busquen a Wembley la glòria d’una Eurocopa històrica

Declaracions oficials de One Box i del Barça sobre l'"inacceptable" fallada en l'enviament de les entrades de la Final de la Copa

En el segon temps, Alemanya va sortir disposada a aixecar el seu novè títol. Ho van intentar Magull i Schuller en els primers minuts. Però Anglaterra, sense fer massa soroll, es va avançar. Una assistència de Walsh a Ella Toone des de gairebé l’àrea contrària, que la de l’United va definir amb una vaselina que va fer vibrar els 87.000 aficionats de Wembley. Però el gol d’Anglaterra no va fer endarrerir Alemanya. Més aviat al contrari. Magull va poder marcar amb un xut que es va estavellar al travesser, i Schuller va rematar però va acabar parant Earps. Però l’empat no trigaria a arribar. Magull havia avisat diverses vegades. I gairebé en un calc del gol d’Anglaterra, Wasmuth va assistir a la davantera del Bayern, que va definir a la perfecció per igualar amb les angleses i forçar la pròrroga.

Wembley va pressionar. I Anglaterra no va decebre. Després d’una rematada de Bronze, Kelly va fallar en el primer intent, però va superar Frohms en el segon. La jugadora del City va fer pujar el segon al marcador i va donar a Anglaterra la seva primera Eurocopa.