Ronaldinho: el pla b de Laporta que va canviar la cara del Barça

Han passat gairebé dues dècades del magne esdeveniment. Sembla mentida. Perquè el fitxatge de Ronaldinho pel Barça s’ha de catalogar com una cosa històrica i especial. Poques vegades un jugador ha representat com Ronnie el ressorgiment d’un club. El Barça estava en una situació depriment. Feia quatre anys que no sumava cap títol (la Lliga 1998-99 va ser l’últim), l’afició estava desencisada i l’ambient era tèrbol. El context podria assemblar-se a l’actual, però la realitat esportiva era encara pitjor: l’equip havia acabat sisè la temporada anterior i ni tan sols jugaria la Champions.

Màgia contagiosa

Amb aquests ingredients no era fàcil seduir cap referent. Naixia un projecte amb nou entrenador (Frank Rijkaard), nou president (Laporta) i nova estrella (Ronaldinho). Després de Romário, Ronaldo i Rivaldo arribava el torn de ‘Ronnie’. La seva màgia i el seu somriure es van contagiar des del primer dia a tots els culers, però el camí que va portar l’astre cap al Camp Nou no va ser fàcil.

El Barça va haver d’imposar-se al Manchester United, al Reial Madrid i al Chelsea, que també van intentar incorporar l’estrella d’un PSG obligat a vendre a causa dels seus deutes. Llavors no hi havia xeics a la cúpula. Ja veuen que els temps han canviat per a tothom.

Irrupció de Florentino

El mediàtic Beckham va ser sempre la primera opció de Laporta, que va guanyar les eleccions del 15 de juliol amb l’anglès com a estendard. El president tenia un preacord amb el United, però l’interior dret es va decantar pel Madrid. Jan va passar immediatament al pla b i va presentar una oferta inicial al PSG de 20 milions d’euros per Ronaldinho.

Aviat s’hi van ficar pel mig els ‘diables vermells', que van apujar la xifra a 25. A finals de juny, Florentino va entrar en escena. Va insinuar que pagaria 35 milions pel brasiler i que el deixaria un any cedit a París per incorporar-lo en la temporada 2004-05. Roman Abramovich va ser l’últim a sumar-se a la subhasta, amb una proposta de 28 milions al PSG i sis milions per any al mitjapunta, el salari més alt.

Rosell agafa les regnes

Amb les cartes sobre la taula, la ruleta va anar girant. Ronaldinho va descartar primer l’opció del Chelsea. El PSG volia vendre de manera immediata el jugador, cobrar al més aviat possible per ell i girar full. El Madrid es va apartar de la licitació. El vicepresident Sandro Rosell va agafar les regnes de la negociació blaugrana en una dura pugna amb Peter Kenyon, l’executiu del United. Fins i tot Alex Ferguson es va involucrar en l’operació.

La premsa anglesa va apuntar que el Manchester podria arribar als 35 milions, cosa que va portar Laporta a donar gairebé per perdut l’astre. Aquesta oferta, però, mai va arribar per escrit al PSG, que es va cansar del club anglès i va tornar a dialogar amb el Barça. Rosell es va desplaçar a París amb les seves últimes idees. Es va estudiar l’opció que Riquelme i Christanval completessin l’operació, però no va prosperar. El PSG només volia diners. L’acord es va tancar en 27 milions fixos més tres de variables, un contracte de cinc temporades (fins al 2008), una clàusula de 100 i una fitxa de tres milions més incentius.

Presentació espectacular

Notícies relacionades

El Girona recupera efectius per a l’exigent duel a Eindhoven

¿Suspensió? ¡A jugar!

El vespre del 20 de juliol del 2003, Ronaldinho va ser presentat de manera espectacular al Camp Nou. «¡Que bonic, això és casa meva! Estic impressionat. No vinc d’estrella, vinc a ser un company més i a ajudar», va assegurar amb la seva humilitat habitual. Llavors tenia 23 anys. El seu fitxatge va comportar la marxa de Riquelme al Vila-real. «El 10 de Barça està reservat per a ‘Ronnie’», va proclamar Laporta.

Ronaldinho va arribar a un equip mort i el va retornar al cim. Va jugar 207 partits com a blaugrana amb 94 gols i 56 assistències. Va guanyar dues Lligues, una Pilota d’Or i la inoblidable Champions del 2006 contra l’Arsenal a París. Al Camp Nou es va veure el millor futbol de la seva vida. També el seu costat fosc. Li agradava massa la nit i la seva estrella es va apagar abans de temps, però mai s’oblidarà el seu llegat. Amb Ronaldinho el Barça va tornar a ser el Barça.