MÉS PERIÓDICO
La marca Carlos Alcaraz: així es construeix la nova estrella de l’esport
Parlem amb l’equip que dirigeix i modela la carrera del tennista murcià
Alcaraz guanya l’Obert dels EUA i ja és el número u més jove
«No ens tornarem bojos. A poc a poc i amb tranquil·litat. Com hem fet sempre. Coneixem el seu potencial i sabem que així arribarà lluny», assegura Albert Molina, el mànager de Carlos Alcaraz des dels 13 anys.
A les seves mans hi ha controlar el ‘boom’ Carlitos Alcaraz que ha explotat amb les victòries en els tornejos de Rio de Janeiro, Barcelona, especialment, amb els dos Masters 1.000 de guanyats a Miami i Madrid, on va eliminar Rafael Nadal i Novak Djokovic –en dos dies– abans de guanyar el títol de manera devastadora davant Alexander Zverev.
Albert Molina té experiència amb altres jugadors que ha cuidat, com ara David Ferrer, Pablo Carreño, Nicolás Almagro i Garbiñe Muguruza, entre els més coneguts, en el seu càrrec de vicepresident de l’agència de representació IMG, però insisteix que la marca Alcaraz ha de ser tractada amb cautela i una cura especials.
El fulgurant èxit esportiu l’ha portat del 120 del món al número 1 en poc més d’un any al guanyar als EUA el seu primer Grand Slam. A més, ve acompanyat per la imatge de jugador especial. Una alenada d’aire nou per al tennis, no només espanyol, sinó també mundial.
És un tennista comparat des de petit amb Nadal que ha anat trencant, un rere l’altre, els rècords que aconseguia el mallorquí a la seva mateixa edat. L’interès pel nou fenomen del tennis s’ha disparat. En la final de Madrid la quota de pantalla a La 1 va arribar al 25,8% d’audiència. Una petita mostra del caramel que suposa el tennista d’El Palmar per al món del tennis que busca un relleu al ‘Big Three’ –el trio Federer, Nadal, Djokovic–, dominador del circuit durant les dues últimes dècades.
Noi de moda
L’aparició d’Alcaraz, la seva progressió imparable, la seva desimboltura a la pista, la seva valentia, l’aspecte de nen bo, la facilitat davant les càmeres, la seva potència física i la màgia dels seus cops l’han convertit en el noi de moda. Un terratrèmol esportiu que ha despertat un interès voraç de les marques per incorporar la imatge del tennista a les seves campanyes publicitàries.
«Rebem moltes trucades, cada dia més. Les valorem totes, però no volem perdre el cap», explica Molina. «Preferim tenir pocs espònsors, però bons. Que s’ajustin al perfil, els valors i la manera de ser del Carlos. En això treballem i serem molt selectius».
«Tenir patrocinadors suposa invertir temps en promoció, un temps que es treu de la tasca important que hi ha a la pista, en el tennis», assenyala el mànager d’Alcaraz, que és qui marca la línia a seguir, d’acord amb el pla esportiu dissenyat per Juan Carlos Ferrero i l’acceptació final dels seus pares, que gestionen els ingressos del tennista.
Quatre espònsors i cua per fitxar-lo
De moment Alcaraz només té quatre espònsors. Babolat, que és la raqueta del tennista des dels 12 anys; Nike, que el vesteix a la pista des dels 16 anys. I aquest any s’hi han incorporat Rolex i Isdin, tots ja amb contractes internacionals, amb fixos i variables segons siguin els resultats del tennista.
«Amb Nike i Babolat tenim firmat fins a l’any 2025, i en els dos casos ja hem començat a parlar per prolongar-lo», diu Molina.
Les dues empreses compten amb Nadal com a imatge des de fa més de 20 anys, i ara hauran de mesurar com repartir el pastís, que es calcula en 20 milions d’euros amb l’estrella emergent. Nike ja s’està plantejant una línia especial que distingeixi l’equipament d’Alcaraz en el futur, com té Nadal.
A l’equip de Federer
La incorporació d’Alcaraz a Rolex és una mostra de l’interès de les marques de luxe. La firma rellotgera compta amb Roger Federer des del 2006, que va firmar un primer contracte per 10 anys de 15 milions de dòlars.
Alcaraz se suma a una llista restringida de jugadors com ara Garbiñe Muguruza, Serena Williams, Angelique Kerber i llegendes com Rod Laver i Björn Borg d’una marca bolcada en el tennis i que patrocina també Wimbledon, Roland Garros i l’Obert dels EUA, entre altres tornejos del circuit.
Relleu de Nadal, Gasol i Alonso
Amb només quatre espònsors, Alcaraz és lliure per firmar contractes amb alguna marca de cotxe, bancs, assegurances, telefonia, begudes, entre les moltes opcions que s’estudien. «A IMG hi ha un equip de sis persones que analitzen i controlen les ofertes, però tots tenim clar que no tindrem 20 marques», explica Molina.
Contractar el nou fenomen no serà fàcil, ni barat. Nadal, que podria ser la referència, té com a patrocinadors directes Nike, Babolat, Kia Motors, Telefónica, Richard Mille i Mapfre, a més de la seva acadèmia, negocis immobiliaris i la seva pròpia Fundació. El tennista mallorquí va deixar de treballar amb IMG per crear la seva pròpia agència, com Roger Federer.
Alcaraz irromp en escena en un moment de canvi en el tennis mundial, amb Nadal, Djokovic i Federer al final de la seva carrera, però també en l’esport espanyol, on es busca el relleu d’esportistes icònics com Pau Gasol i Fernando Alonso.
El jove tennista murcià «porta bé la situació», assegura Molina. «El Carlos està centrat en el seu tennis, els resultats. Aquesta és la seva passió. Juga perquè li agrada des de petit. És intel·ligent i escolta. Els diners no són la prioritat, arribaran amb els resultats».
Els beneficis
A la web oficial de l’ATP, i després de la seva última victòria en el Mútua Madrid Open, Alcaraz ha guanyat 5.422.072 dòlars en premis. Una xifra ja important per a qualsevol, però que segur que es multiplicarà per cent en el futur. Rafael Nadal, després de dues dècades en l’elit del tennis, ha guanyat fins aquesta setmana 128.260.778 dòlars.
Aquestes quantitats són només la punta de l’iceberg dels guanys a què poden arribar els millors jugadors pels seus ingressos fora de la pista. La revista ‘Forbes’ destacava Roger Federer com el tennista que més diners havia guanyat el 2021, gairebé sense jugar, amb 90,6 milions de dòlars en brut. Nadal figura en aquest rànquing el tercer, amb 41,8 milions.
Una família «de 10»
De la nit al dia, s’ha convertit en un nou ídol de l’esport a Espanya. Alcaraz ho ha assumit, de moment, amb naturalitat. «Si és necessari clavar-li un clatellot, es fa», diu fent broma Ferrero, coneixedor d’aquesta situació per experiència pròpia, que el protegeix i fa tocar el seu pupil «de peus a terra».
Res d’excentricitats. ‘Carlitos’ –o ‘Charly’, com vol que li diguin–, continua vivint amb els seus pares i els seus germans al pis d’El Palmar (Múrcia). Encara no té cotxe. Fa servir el de la família.
Quan és a Múrcia li agrada sortir amb els seus amics de sempre, anar a pescar, al cine o al ‘Tiro de Pichón’, com es coneix popularment la Reial Societat Club de Camp de Múrcia, fundada el 1923, en una finca en plena natura, on el seu avi Carlos es va fer soci i després va portar el pare de Carlos, actual director de l’escola de tennis.
En aquestes instal·lacions, ‘Carlitos’ i els seus germans, Álvaro, Sergio i Jaime, el més petit, que també apunta a tennista s’hi han passat la vida. «Als tres anys ja arrossegava les raquetes del seu pare», recorda la seva mare, Virginia Garfia. «El seu entorn és el d’un noi normal de la seva edat», assegura Molina, que destaca el paper de la família com a «espectacular, un 10».
Ferrero i un equip expert
El seu pare, Carlos Alcaraz, que el va formar tennísticament de petit, ha sabut deixar el seu fill en mans de Ferrero i un equip que s’ha bolcat en la seva preparació des dels 15 anys a l’acadèmia JC Ferrero-Equelite Sport Academy, a cinc minuts de Villena, dirigida per Antonio Cascales, exentrenador del número 1 mundial, que també aporta els seus coneixements a l’equip. Té un grup amb dos preparadors físics, Álex Sánchez i Alberto Lledó; dos fisios recuperadors, Juan José Moreno i Fran Rubio; el metge, Juanjo López, i la psicòloga Isabel Berenguer. «Gent amb molta experiència i que s’han bolcat en el Carlos».
Tot l’equip coneixia les possibilitats d’Alcaraz, però els ha agafat per sorpresa la seva espectacular progressió en tot just quatre mesos. Als 19 anys supera de llarg en el seu palmarès Djokovic i Federer a la seva mateixa edat. Només Nadal el tenia millor, amb 11 títols, entre els quals Roland Garros i dos Masters 1.000 (Montecarlo i Roma) i la seva primera Copa Davis, a l’acabar la temporada.
A Alcaraz li queden cinc mesos per batre aquest rècord del mallorquí, però de moment ja té el títol de Miami, que abans no havia guanyat cap tennista espanyol. «Aquest any sabíem que seria molt bo. L’objectiu era entrar en el Masters, però el que ha fet, no. Això és impressionant, ningú ho esperava».
