Aaron Judge, ‘El Jutge’, ja és el millor batedor de la història

Aaron Judge, anomenat ‘El Jutge’, no només per la traducció del seu cognom, sinó perquè decideix els partits amb les seves batades, s’ha convertit ahir a la nit, aquesta passada matinada, en el triomf del seu equip, com no, els Ianquis de Nova York, en el millor batedor de tots els temps a l’aconseguir, per fi, feia set partits que el conjunt mític, de pel·lícula, del beisbol nord-americà, a Toronto (3-8), no connectava ‘home run’, el seu ‘quadrangular’ núm. 61 en una temporada regular amb la qual empata amb el llegendari Roger Maris després de superar, ja fa algunes setmanes, els 60 del mític i popular Babe Ruth. No deixa de ser curiós que els tres són jugadors dels Ianquis.

El millor de tots

Sé que vostès saben que hi ha piloters, batedors, amb més ‘home runs’ que Judge, Ruth i Maris, com Barry Bonds (73) o Mark McGwire (70), però que sàpiguen que, als Estats Units, ningú considera ‘legals’ aquestes marques, aquests rècords, ja que van ser aconseguits en l’època en la qual els beisbolistes prenien esteroides i així ho va dir, ahir a la nit mateix, el mateix Roger Maris: «Si Aaron aconsegueix el ‘home run’ núm. 62, amb el qual superaria el meu rècord ¡i tant de bo l’aconsegueixi!, serà l’autèntic rei del beisbol». I al ‘Jutge’ li queden encara set partits per aconseguir aquesta gesta que, segur, aconsegueix, fins al final de la temporada regular una vegada classificats ja els Ianquis per als ‘play-off’.

Judge, que va començar en el beisbol procedent de Califòrnia, que va començar molt tard, que va entrar a les Grandes Lligues el 2017 i ja va demostrar el seu tremend poder al bat, es va passar tres anys amb lesions i, al final, ha pogut triomfar en les últimes temporades. ‘Judge’, explica Clemson Smith Muñiz, un dels comentaristes nord-americans a EL PERIÓDICO, «està obsessionat amb l’estudi de la seva batuda i també, també, amb els llançaments dels seus rivals. Últimament ha treballat molt dur per ser eficaç en els llançaments que més fallava, bola dura amunt i enganxada al seu pit i bola avall i enganxada al seu genoll. Ara, també quan li llancen així, és capaç de batre-la fora de l’estadi. Això sí, l’Aaron no malgasta els seus moviments, mai fa posat de batre si veu que la bola no és bona».

Ahir a la nit, al Rogers Centre, de Toronto, on es trobaven presents a la tribuna, com cada nit en els últims dies, la seva mare Patty Judge (el seu pare es diu Wayne) i el fill de Roger Maris, va connectar un ‘sinker’, és a dir, una recta descendent, que viatjava des del braç del rellevista esquerrà de Toronto, Tim Mayza, a 152 quilòmetres per hora, i impuls la bola a 189 km/h. (la seva batada més potent de la temporada) fora del ‘diamant’. El 61 ‘home run’ de Judge, amb el partit empatat 3-3 a la setena entrada, va servir perquè els Ianquis es posessin per davant i comencessin a guanyar el partit.

La bola del ‘home run’ de Judge té la seva història, ¡clar que té la seva història! Molts aficionats, al llarg de les últimes trobades dels Ianquis, havien pagat fins a 1.000 dòlars per una entrada darrere els jardins dels estadis on, se suposava, que ‘El Jutge’ podia enviar la pilota que igualava el rècord de Maris. ¿Per què?, perquè aquesta bola, si arribava a les mans d’un aficionat, no només era històrica sinó que podia arribar a vendre’s, en subhasta, per 250.000 dòlars.

El curiós va ser que la batada de Judge va enviar la bola dels 250.000 dòlars (diuen que la del rècord autèntic, la del ‘home run’ núm. 62, podria arribar a suposar per al seu amo la barbaritat de 1.250.000 dòlars) al camp d’escalfament dels llançadors o ‘bullpen’ de l’equip local, dels Toronto Blue Jays, després de fregar el guant d’un espectador, Frank Lasagna, que per poc l’atrapa.

Una bola valuosíssima

La bola, que la va recollir l’entrenador de llançadors de Toronto, Matt Buschmann, va començar allà un de recorregut i una història curiosa. L’estadi estava ple de ‘certificadors’ de la MLB, l’organització de la Lliga, que havien de certificar, immediatament, que aquesta era la bola del ‘home run’ núm. 61 de Judge i Buschmann, diuen, va haver de regatejar un munt de falsos ‘certificadors’ i, al final, la va entregar a Zach Britton, un dels llançadors dels Ianquis, al qual sí que coneixia. I Britton la va certificar: «Les famílies Judge i Maris han estat volant per tot el país per viure aquest moment i mereixen que tinguem amb nosaltres aquesta bola».

La història de Judge, nascut a Linden (Califòrnia), el 25 d’abril del 1992 i donat en adopció l’endemà («quan tenia 10 anys, vaig notar que era molt diferent dels meus pares, Patty i Wayne, i els vaig preguntar què passava, em van reconèixer que era adoptat i encara els vaig estimar més per haver-me donat tant carinyo»), travessa aquests dies, en aquest final de campanya, un moment crucial: l’econòmic, ja que el seu contracte acaba amb els Ianquis quan conclogui aquesta campanya.

Contracte milionari

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Judge, que va començar amb el salari base a NY, està guanyant, en aquests moments, sent el millor batedor de la història del beisbol USA, 19 milions de dòlars per temporada. Els Ianquis li han ofert renovar per set anys i 213 milions de dòlars, és a dir, per 30 milions per campanya, quan el més ben pagat del beisbol nord-americà, Max Scherzer, llançador dels Mets, també de NY, guanya 43 milions per temporada.

‘El Jutge’ serà d’aquí unes setmanes ‘agent lliure’ i, per tant, podrà firmar un dels millors contractes de la història. Ningú pensa que els Ianquis puguin millorar la seva oferta i tothom mira als poderosos Mets i, com no, als Dodgers de Los Angeles com a possibles equips que s’interessin per l’‘home rècord’. Ni als Mets ni als Dodgers els importaria pagar la penalització, l’anomenat ‘impost de salari’, que imposa la Lliga a aquells clubs que paguen més del degut, de l’estipulat, als seus jugadors.